Ròtova inaugura el jaciment de la vil·la romana de la Sort

L’edifici museïtzat data dels segles I a.C. al I d.C., i testimonia el trànsit del món ibèric al tardorrepublicà romà

per NLV

Territori, Cultura

Ròtova inaugura el jaciment de la vil·la romana de la Sort
Ròtova inaugura el jaciment de la vil·la romana de la Sort

Ròtova (la Safor) ha inaugurat aquest dissabte el jaciment de la vil·la romana de la Sort, un espai d’interpretació arqueològic que ja pot ser visitat pel públic.

L'assentament va ser descobert el 2004, durant les obres de l'autovia del Morquí, o CV-60, entre el riu Vernissa i el Camí Reial o Camí Vell de Xàtiva, que unia les ciutats romanes de Saetabis (Xàtiva) i Dianium (Dénia). Després de la troballa, l'ajuntament de la localitat va excavar i condicionar una part de la superfície arqueològica amb els ajuts de el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València.

En l'acte d'obertura, en què hi han participat el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; l'alcalde del municipi, Jordi Puig, i la directora del Museu de la Prehistòria de València, María Jesús de Pedro, l'arqueòleg Emili Moscardó ha fet una xerrada en què ha incidit en el «valor del jaciment» i la seua «projecció en el món romà» i ha exalçat el valor d'aquesta vila romana «en el context de la comarca».

Rius ha assenyalat que «l'atenció als recursos culturals i patrimonials dels pobles xicotets és fonamental en la lluita contra el despoblament i en la construcció d'un imaginari col·lectiu i identitari al voltant del patrimoni valencià».

Per la seua banda, l'alcalde, Jordi Puig, ha destacat «la necessitat de connectar els recursos patrimonials de la comarca amb altres edificis i poblacions i de construir una xarxa comarcal de patrimoni que revaloritze espais com el jaciment de la Sort». Així mateix, ha manifestat la seua «satisfacció» per haver recuperat «un espai llargament reclamat per la societat civil».

 

Els materials trobats a la vil·la aporten llum sobre les relacions comercials en època romana

La relació de materials trobats al jaciment ha permés interpretar la funcionalitat agrícola d’exportació vitivinícola de l’assentament rural gràcies a la detecció d’una gran quantitat de recipients grans o gerres, anomenades en llatí dolium, on es macerava el most extret del premsat del raïm produït en l’explotació o fundus. Ha estat determinant, també, la detecció de la resta de les estances de treball al voltant d’un pati central, així com la corroboració de la situació de la porta o accés principal de l’edifici, amb una amplada per al trànsit de carruatges.

Més important ha estat la visualització de dues fases cronològiques de l’edifici. Una primera d’època de trànsit del món ibèric-tardorrepublicà romà al moment de l’Imperi (Segle I aC.- Segle I dC.), on només existia una navada o crugia. I d’una segona fase d’embelliment, ennobliment i ampliació de l’edifici amb la clàssica planta o model itàlic importat en forma d’estances al voltant d’un pati central, que es va bastir a meitat segle I dC i que va arribar fins al seu abandonament en la segona meitat del segle II dC- primeries del segle III dC.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací