Tal dia com hui del 1410 va morir Martí I l’Humà

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1410 va morir Martí I l’Humà
Tal dia com hui del 1410 va morir Martí I l’Humà

El 31 de maig del 1410 va morir a Barcelona el rei Martí I l’Humà. Nascut a Perpinyà el 1356, era el fill segon de Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília i va rebre els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya (1368) i comte de Xèrica (1372), i des del 1378, el càrrec de lloctinent del seu pare a València.

El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna, hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361. Dels seus quatre fills, Martí (Martí I de Sicília), Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa.

Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380.

Joan I, esdevingut rei, el nomenà duc de Montblanc (1387) i lloctinent seu. Comandà, com a capità general, les tropes que defensaren Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac el 1389-90. El 1392, al cap d’un estol que havia organitzat i com a vicari general de Sicília, anà a l’illa per reinstaurar-hi la seua nora, la reina Maria, casada feia poc temps amb el seu fill. 

En morir sobtadament Joan I (1396) sense descendència masculina, la corona pervingué a Martí, i la reina Maria es feu càrrec de la regència. Aquesta, davant les greus acusacions formulades per les Corts contra l’entorn reial, va decidir l’empresonament dels consellers i funcionaris de Joan I.

Quan el rei Martí retornà a Barcelona el 1397, després de deixar el seu fill en una situació més consolidada a Sicília gràcies als reforços tramesos pels seus regnes peninsulars, suavitzà algunes de les mesures preses per la seua muller, com ara el procés del Consell de Joan I.

Havent trobat la hisenda reial exhausta, hagué de governar d’acord amb les corts i amb les grans ciutats, especialment les marítimes, cosa que s’avenia amb el seu temperament reposat, negociador i poc decantat a exercir un poder personal. El 1398, València i Mallorca (Barcelona no, perquè havia de contribuir a l’ocupació del vescomtat de Castellbò, pertanyent al comte de Foix) organitzaren una croada contra Barbaria, en resposta al barreig de Torreblanca, el 1397, per corsaris sarraïns. L’estol croat atacà i saquejà Tedelis (Tremissèn) i, de tornada, intentà d’auxiliar el papa Benet XIII, assetjat al seu palau d’Avinyó per tropes franceses, però no pogué remuntar el Roine per excés de calat. 

La croada es repetí el 1399, contra Bona, amb menys èxit. El 1400 el rei reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes, que li concediren un donatiu controlat per elles per defensar les posicions catalanes a Sardenya, que la vasta rebel·lió capitanejada pels Arborea havia reduït gairebé només a l’Alguer, Longosardo i Càller i que, mancades sovint de vitualles i de diners per a pagar els soldats, protegien els corsaris que les proveïen amb llurs preses, alhora que provocaren represàlies contra el comerç marítim català. 

El 1399 es confirmà la pau existent amb Navarra, reforçada a les vistes de Cortes-Mallén del 1402, on fou decidit el matrimoni de Martí el Jove amb la infanta Blanca de Navarra.

Tomba de Martí I l'Humà a Poblet

Pel que fa a Castella, una querella per l’impost de la quema sobre el comerç mutu originà un tancament de fronteres del 1403 al 1409, any que fou signat un tractat, bé que ja des del 1407 s’havien obert provisionalment per facilitar la guerra de Castella contra Granada. Amb aquest darrer regne se signà un tractat de pau el 1405, per tal de millorar les condicions de comerç i pas marítim a favor dels mercaders catalans i contenir el bandolerisme fronterer.

El 1403 fou signada també una pau amb Tunis. La gran qüestió internacional fou, però, la del Cisma d’Occident, en el qual Martí fou el defensor més ferm i actiu del papa Benet XIII, parent de la seua muller, el qual visità el 1397 a Avinyó, li proporcionà ajuda militar i diplomàtica i, finalment, l’acollí als seus regnes el 1408.

En política interior, el rei s’esforçà a aconseguir la restauració del patrimoni reial, alienat en els regnats precedents i carregat de deutes. El 1399 decretà la inalienabilitat del patrimoni, i amplià la pragmàtica que obligava els reis a mantenir la unitat dels regnes de la corona catalanoaragonesa. 

El seu fill Martí el Jove dirigí la campanya de Sardenya, en la qual morí el 1409, poc després de la victòria de Sanluri, i llegà el regne de Sicília al seu pare. Sense hereus directes, aquest es plantejà el problema de la successió i, vidu des del 1406, intentà de resoldre'l amb un nou matrimoni amb Margarida de Prades, de la qual, però, no tingué fills.

Malgrat que nomenà lloctinent i governador general dels regnes el comte d’Urgell, càrrec que ostentaven els hereus de la corona, reconeixent així implícitament que a ell pertocava la successió, el rei maldà per afavorir, amb tacte i amb passos comptats, la successió a favor del seu net Frederic, fill natural de Martí el Jove, i el legitimà perquè succeís el seu pare en el comtat de Luna; però no tingué temps de fer-lo legitimar per Benet XIII perquè el succeís. Morí al convent de Valldonzella a Barcelona, sense haver designat successor, el 1410, que començà l’interregne, conclòs amb el Compromís de Casp, que proclamà rei el seu nebot Ferran d’Antequera. Amb ell s’extingí la línia directa del casal de Barcelona.

 

Fonts: Vicente Moreno, «Martí I l’Humà», Sàpiens  /  Enciclopèdia Catalana 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací