Tal dia com hui del 1433 va morir a Xàtiva Jaume d'Urgell, pretendent a la corona d'Aragó en el Compromís de Casp

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1433 va morir a Xàtiva Jaume d'Urgell, pretendent a la corona d'Aragó en el Compromís de Casp
Tal dia com hui del 1433 va morir a Xàtiva Jaume d'Urgell, pretendent a la corona d'Aragó en el Compromís de Casp

El primer de juny del 1433 va morir en una masmorra del castell de Xàtiva (la Costera) Jaume d’Urgell i de Montferrato, que dues dècades abans havia disputat el tron catalano-aragonès a Ferran d’Antequera —futur Ferran I, primer al Compromís de Casp (1412) i després, havent perdut l’elecció en aquella assemblea, al capdavant d’una revolta (1413) que acabaria amb la seua derrota, empresonament i confiscació de béns. 

Jaume d’Urgell, nascut a Balaguer (la Noguera) l’any 1380, era fill de Pere II d’Urgell, cosí segon dels comtes-reis Joan I i Martí l’Humà, els dos últims sobirans del casal de Barcelona, i a la vegada estava casat amb Isabel d’Aragó, la germana més petita dels comtes-reis Joan i Martí.

Amb la mort sense descendència legítima de Martí l’Humà (1410), Jaume d’Urgell, l’home més ric de Catalunya i que prèviament havia estat posicionat pel mateix Martí com a hereu de facto, es va postular com a candidat de les classes aristocràtiques que pretenien perpetuar el sistema polític feudal que consagrava l’equilibri de poders entre les grans cases nobiliàries i la corona. En canvi, el seu principal rival, Ferran d’Antequera —l’home més ric de Castella—, es presentava com un element trencador que aconseguiria atraure a la seua causa les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València, molt afectades per la profunda crisi econòmica que colpejava el conjunt d’Europa.

La seua condició de màxim aspirant a la successió comença a canviar quan Martí l'Humà revocà els càrrecs sota pressions del bisbe de Saragossa, així com de la família Urrea. El rei va morir sense deixar nomenat successor, per la qual cosa s'obria una guerra pel tron reial.

Aquesta disputa l'enfronta amb els altres dos candidats amb més possibilitats després d’ell: Lluís de Nàpols, duc titular de Calàbria, i Ferran de Trastàmara. Representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya es van reunir a Casp amb l'objectiu de decidir qui succeiria Martí l'Humà. El Trastàmara, que va ser finalment l'escollit, regnaria amb el nom de Ferran I d'Antequera. La decisió va revoltar Jaume d'Urgell, que va fer seua la frase que temps enrere li havia dit la seua mare: «Fill, o rei o res».

A partir d'ací va començar una guerra que va acabar amb el setge del rei al castell Formós de Balaguer, baluard d'un Jaume d'Urgell que es va acabar rendint el 31 d'octubre del 1413. A Lleida va comparéixer davant un tribunal presidit pel rei i, en ser-hi absent, pel vicecanceller Bernat de Gualbes. Jaume d'Urgell va ser condemnat a presó perpètua i a confiscació de béns, inclòs el dot de la seua muller. 

Entre 1413 i 1426 passaria per les masmorres castellanes d’Urueña, Mora de Toledo, Madrid i Terol. L'any 1426 va ser traslladat al castell de Xàtiva, on sembla que el va visitar, sense donar-se a conéixer, Alfons el Magnànim el 1430. 

El primer de juny del 1433, Jaume d'Urgell va morir entre reixes als 53 anys. Va ser enterrat a Sant Francesc de Xàtiva. Els avatars que va viure durant bona part de la seua vida li van donar el sobrenom del «Dissortat».  

 

Fonts: «Jaume II d’Urgell», Nació Lleida, 2016  /  Marc Pons, «Mor Jaume d'Urgell, rival de Ferran d'Antequera al tron catalanoaragonès», El Nacional, 2018  /  Enciclopèdia Catalana

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací