L’emergència generacional

per Sergi Vidal

Tribuna

L’emergència generacional
L’emergència generacional

Vivim en una societat en què, malauradament, l’acord intergeneracional està trencat. Aquest acord, implícit, consistia en un plantejament de solidaritat entre generacions, segons el qual, en cada moment vital, cadascuna contribuïa al benestar de les altres. Les generacions d’infants, adolescents i joves estudiaven i es formaven durant llargs processos i de forma intensa, perquè eixa preparació serviria per a millorar com a societat, i per a poder desenvolupar, en el moment d’exercir la ciutadania plena, feines amb interés, professionalitat i dedicació. Les generacions ja incorporades al mercat de treball, desenvolupaven eixa activitat productiva a través de la feina remunerada, que permetia no només garantir les seues vides de forma digna, sinó també contribuir al benestar del conjunt de la societat a través dels seus impostos i rendiments de treball, i assumint els processos educatius de les generacions joves. Les generacions més majors, una vegada acabada la seua contribució productiva a la societat, podien gaudir de descans amb una pensió, suportada per la resta de generacions, en compensació pel seu esforç.

Aquest pacte està, ara com ara, i des de fa anys, trencat per un mercat de treball fortament desregulat, unes condicions materials de vida cada vegada més inaccessibles, i per les conseqüències que aquests dos fets tenen a l’hora de condicionar l’accés de la joventut a feines i a vides dignes. Unes conseqüències que afecten el conjunt de la societat.

Si parlem dels i les joves, certament no podem afirmar que han patit dues crisis en els darrers anys; perquè en el cas de la joventut, la crisi ha sigut perpètua, ja que no va haver-hi cap recuperació entre les dues. Les generacions joves han viscut prop de 15 anys en un estat marcat per la precarietat laboral permanent, la incorporació tardana a feines cada vegada més inestables i pitjor remunerades, i amb un mercat de l’habitatge amb preus desbocats; factors que impossibiliten projectes emancipatoris i estabilitat vital. Ja abans de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, quan es parlava obertament de recuperació econòmica, cap dada macroeconòmica vinculada a la joventut (salari mitjà, temporalitat, treball a temps parcial, accés al lloguer, dades d’emancipació) era millor que abans de la crisi del 2008. Per a la joventut, mai hi ha hagut recuperació.

La irrupció de la crisi econòmica derivada de la pandèmia va mostrar, només en les primeres setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma, una dada preocupant, però gens inesperada: les persones joves van ser, de forma generalitzada, les primeres expulsades del mercat de treball. Van assumir la majoria dels acomiadaments, senzillament perquè eren més «barats», deixant sobre la taula, de nou, la profunda desprotecció laboral d’un mercat basat en el preu de l’acomiadament.

És important assenyalar que les seqüeles personals i econòmiques de dècada i mitja de precarietat permanent en els i les joves, en forma d’insuficiència de recursos materials, així com les conseqüències en la salut, en forma l'ansietat i frustració per l’absència de futur, també les està pagant, i les continuarà pagant el conjunt de la societat.

La realitat demogràfica existent indica una tendència a l’aprimament de la piràmide poblacional per la seua part més baixa, aspecte íntimament relacionat amb l’estat de precarietat de les generacions joves: l’absència d’estabilitat, de projecció de futur i les fràgils condicions de vida tenen com a conseqüència una disminució de la natalitat. Ens trobem, en l’actualitat, amb un nombre de naixements equivalent al de 1941, en plena postguerra.

La precarietat laboral impacta en la contribució de les persones treballadores a la societat; la disminució dels ingressos a les arques públiques via impostos ja té conseqüències negatives en la qualitat dels serveis públics o la sostenibilitat del sistema de pensions.

Les persones majors, aquelles que han contribuït durant tota la seua vida a sostindre la vida social, veuen en risc el futur immediat del sistema de pensions. Un sistema que, amb la insuficiència d’ingressos actual, té difícil la seua perdurabilitat. I davant un repte com aquest, veuen com les persones responsables de trobar una solució opten, en lloc d’afavorir una dignificació de les feines per augmentar les contribucions al sistema, per ajustar el sistema ampliant l’edat de jubilació i fent que les persones treballen cada vegada més i més.

I enmig de tot aquest context, el sistema es continua desregulant, amb l’aparició de transnacionals que empitjoren cada dia més les condicions laborals i les aportacions a la seguretat social; amb una forta campanya per part de les assegurances de salut per tal d’aprofitar l’aprimament de serveis públics per afegir clients a la seua cartera privada; amb el creixement de fons d’inversió per encarir encara més els preus del lloguer; amb el suport cada vegada més evident de diferents poders per convidar la gent a privatitzar els seus plans de pensions... del trencament del pacte intergeneracional estan traent profit els rics i poderosos, que veuen la seua oportunitat per acabar amb un sistema de solidaritat i instaurar una privatització de la mateixa societat.

Ens trobem davant una autèntica emergència generacional que requereix solucions que passen per recuperar la solidaritat entre generacions a través d’instruments públics amb garanties. Un repte que planteja la necessitat de protegir les feines i d’acompanyar processos d’emancipació com a via per a la sobirania personal de les persones joves, i desplegar mecanismes valents per a protegir, amb les regulacions que siguen necessàries, l’estat del benestar del conjunt de la societat.

Cada vegada hi ha més veus que parlen de la necessitat i la urgència d’escriure i acordar, aquesta vegada de manera explícita, un pacte intergeneracional. Fem-ho.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací