Tal dia com hui del 1903 va nàixer Max Aub

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1903 va nàixer Max Aub
Tal dia com hui del 1903 va nàixer Max Aub

El 2 de juny del 1903 va nàixer a París l'escriptor i dramaturg valencià d'origen francoalemany Max Aub, considerat un dels més importants autors de la literatura de l'exili republicà espanyol, gràcies, sobretot, a la sèrie de novel·les El laberinto mágico, que recrea els antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil espanyola. 

Aub era fill de pare alemany, Friedrich Aub Marx i mare francesa d'origen judeoalemany, Susanne Mohrenwitz. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, tota la família, a causa de la nacionalitat de son pare, va ser considerada enemiga. En aquells moments Friedrich Aub, viatjant de comerç, era a l’estat espanyol per treball. La inseguretat va empényer sa mare a fugir de França. Després de trobar-se a Barcelona, els pares de Max van decidir instal·lar-se a València, concretament al carrer de la Reina, al barri del Cabanyal. Així començà el primer exili en la vida de Max Aub. 

El xiquet hi va aprendre les llengües del seu entorn: el valencià i el castellà, la llengua en què desenvoluparia la seua tasca literària. En arribar a la majoria d'edat –llavors fixada als 21 anys–, Aub va haver de triar entre la nacionalitat espanyola –els seus pares ja l'havien obtinguda–, la francesa i l'alemanya. Es decidí per la primera. 

El 1926 es va casar amb la valenciana Perpètua Barjau Martín i es van instal·lar al número 8 del carrer de Sevilla de València. Posteriorment es van traslladar al número 13 del carrer de l'Almirall Cadarso, a l'Eixample, que seria la seua residència fins que, en acabar la guerra, fora ocupada per la família d'un militar del bàndol feixista. El matrimoni va tindre tres filles: María Luisa (Mimín), Elena i Carmen. 

El 1929 Aub va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, de la mà del polític i intel·lectual Luis Araquistáin, membre del sector més esquerrà del partit. Mentrestant, continuà amb el seu treball de viatjant de comerç, ara per tot l’Estat. Feia tres viatges a l'any i dedicava el temps restant a l'escriptura. El 1930 va viatjar a la Unió Soviètica per conèixer el teatre que s'hi feia sota el règim comunista. Va tornar amb una impressió en part positiva quant a la millora de les condicions de vida del poble, però negativa pel que feia al control per part del govern del pensament lliure i per l'escassa novetat de les propostes artístiques que hi havia trobat. 

Entre 1935 i 1936, Aub va dirigir la companyia de teatre universitari El Búho, integrada a la secció cultural de la FUE (Federació Universitària Escolar), associació que pretenia dinamitzar la vida universitària espanyola. L'objectiu d’El Búho, semblant al de La Barraca dirigida per Federico García Lorca, era acostar al poble el teatre clàssic castellà dels Segles d'Or. Muntaren obres de Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i d'altres en espais oberts, al carrer, tant a la ciutat de València com a altres indrets del País Valencià. 

En produir-se el el colp d'estat del 18 de juliol dels sectors militars contraris a la República que va desencadenar la Guerra civil, el 1936, Aub era a Madrid per treball. En acabar el juliol, va tornar a València per participar en la defensa de la legalitat republicana -no hauria pogut anar al front a causa de la seua miopia-. A la capital valenciana es va fer càrrec, per part del PSOE, de la direcció del diari Verdad en què durant poc de temps van col·laborar els socialistes i els comunistes. Va escriure també a El Socialista, la publicació oficial del seu partit. Alhora, va continuar la seua tasca en El Búho, sobretot amb representacions d’obres de circumstància, amb la finalitat de conscienciar el públic sobre la necessitat de defensar la República i frenar l'avanç del feixisme. 

A finals d'any, quan el seu amic Luís Araquistáin va ser nomenat ambaixador a París, Aub l'acompanyà com a agregat cultural. La tasca més important va ser l'organització del pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Universal de París del 1937. Algunes fonts atribueixen al mateix Aub l'encàrrec d'un quadre per al pavelló espanyol a Pablo Picasso: el Guernica. El dia de la presentació, Aub va fer un discurs, que seria el primer text d'interpretació d'aquesta obra.

El primer de febrer del 1939, Max Aub va eixir de l’Estat pel mateix lloc per on havia arribat vint-i-cinc anys abans, una altra vegada a causa de la guerra. No hi va tornar fins després de trenta anys. L'escriptor es va reunir amb la seua muller i filles a París als pocs dies.

El 5 d’abril del 1940, Aub va ser detingut per la policia francesa a causa d'una denúncia anònima que l’acusava de perillós activista comunista -Aub era socialista-, recordava la seua condició de jueu i afirmava, falsament, que era de nacionalitat alemanya i que havia obtingut l'espanyola fraudulentament durant la guerra. Aub va ser internat a l'estadi de Roland Garros, que havia esdevingut un camp de detenció provisional. El 30 de maig el van traslladar al camp de concentració de Le Vernet d'Arieja. Aub va abandonar aquest camp el novembre del 1940, gràcies a les gestions de Gilberto Bosques, el cònsol de Mèxic a Marsella. 

El 5 de juny del 1941 va ser detingut una altra volta i internat a la presó de Niça. El van alliberar el 21 del mateix mes, però el 3 de setembre va ser detingut novament a Marsella a causa d'una altra denúncia anònima. El dia 5 el van traslladar al mateix camp on havia estat, el de Le Vernet d'Arlège. El 27 de novembre un grup d'internats, entre ells Aub, van ser embarcats en direcció a Algèria. Durant la travessia, amb tots els detinguts emmanillats a les bodegues de la nau, en condicions extremes, Aub concep la que serà una de les seues obres teatrals més valuoses, San Juan, una tragèdia sobre un vaixell ple de refugiats jueus que recorre la Mediterrània sense que cap país els aculla. 

A Algèria, Aub i els altres presoners foren internats al camp de concentració de Djelfa en unes condicions extremes: els interns suporten altes temperatures durant el dia i un fred intens a la nit, sense més recer que unes tendes de campanya rudimentàries. Duien a terme treballs forçosos i els càstigs eren inhumans: sovint els recloïen en calabossos de reduïdes dimensions. Una de les tasques que Aub feia, en companyia d'altres presoners, era la neteja de les latrines del campament, com anys després recrearà al seu conte Telón de fondo. Molts dels presoners van morir a Djelfa. 

Aub hi va començar a escriure els poemes de Diario de Djelfa. Les seues úniques possessions allà eren un diccionari de castellà i un volum de poemes de Quevedo. El seu amic Gilberto Bosques, cònsol de Mèxic, va intentar en nombroses ocasions que l’alliberaren i finalment ho va aconseguir el 8 de juliol del 1942. Després de moltes  gestions va poder embarcar-se en un vaixell amb destinació a Veracruz, el Serpa Pinto, que va salpar de Casablanca el 10 de setembre del 1942. El primer d'octubre arriba a Veracruz i pocs dies després es va instal·lar a Ciutat de Mèxic, on va morir el 22 de juliol del 1972.

 

Fonts: «Biografía de Max Aub», Fundació Max Aub / Viquipèdia

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací