República Federal Valenciana

per Josep Barberà

Tribuna

República Federal Valenciana
República Federal Valenciana

Que el País Valencià està desvertebrat no és una afirmació que siga novedosa. Aquesta mateixa setmana, ací mateix, na Gràcia Jiménez -veu autoritzada des del sud com poques- analitzava en un interessant article les mancances amb què la identitat valenciana es troba tant a les comarques septentrionals com a les més meridionals del nostre país.

Alguna vegada, mig en broma mig seriosament, he compartit amb algun amic que, més que un País Valencià, hi ha molts «Països Valencians». ¿O és que Oriola, Crevillent, Elx, Alcoi, València, Sinarcas, Xàtiva, Bunyol o Morella tenen molt a vore entre elles, més enllà d’un continuum legal i històric? El nostre país és d’una heterogeneïtat -climatològica i econòmica, però també lingüística, sociocultural i «protonacional» (si em permeteu l’expressió)- extraordinària.

Ací cal sumar, per descomptat, els segles que hem passat els valencians amb la manca d'un corpus polític propi -és a dir, sent dominats pels castellans- i que les divisions provincials han aprofundit. A més, aquestes divisions provincials s’han mostrat més com un pal a les rodes que com una ajuda un cop establerta l’autonomia. Els socialistes primer i populars i botànics després, s'han adaptat als límits provincials mentre les comarques segueixen sent espais naturals però «folklòrics». I tot açò sense passar per alt que la ciutat de València ha estat més sovint preocupada per ser la tercera ciutat espanyola que per fer de capital d’un país.

Les diputacions, a més, -especialment la d'Alacant, però també la de Castelló- han intentat fer de contrapoder de la Generalitat i han creat cert sentiment «regional» enfront d'un «centralisme» de València que, amb l’ajuda dels provincians i provincials mitjans de comunicació de masses, han fet que nord i sud visquem d’esquenes al centre i, especialment, visquem d’esquenes entre nosaltres.

El valencianisme tradicional ha mancat històricament de projecte per al sud del País Valencià -i per a l’interior castellanoparlant, i per a la Sibèria valenciana que són l’interior del Maestrat i els Ports de Morella- tractant de fer casar la realitat en la visió preconcebuda pròpia, més que adaptant l’estratègia a la realitat -àmplia, plural i heterogènia- del nostre país. L’independentisme valencià no pot caure en la mateixa errada, ha de tindre una visió global i també particular de cadascun dels territoris que integren el País Valencià.

Fa poc, conversava amb un bon amic d’Elx sobre aquests temes: «El valencianisme no té projecte per al sud» em deia, «l’espanyolisme sí. És un projecte desvalencianitzador i espanyolista, però el té». És hora, i ja fem tard, que el valencianisme repense quin és el seu projecte polític per al País Valencià. I no pot ser el de tres províncies i, probablement, no pot ser -només- el de les comarques. Ho hem vist amb la divisió per zones sanitàries durant aquesta crisi pandèmica; les províncies són espais massa heterogenis i les comarques massa menudes, i aquesta divisió més «natural» s'ha mostrat efectiva. Cal oferir a les urbs d’Alacant i Elx un projecte propi dins la valencianitat, cal fer-ho també a la Vega Baja, a l’interior despoblat, a les Riberes i a un nord que té marcat en l’ADN el triangle Vinaròs/Benicarló-Morella-Tortosa.

El País Valencià serà federal o no serà. I el sobiranisme valencià serà federalista o no serà, perquè l’imaginari de barraca, taronja i franja blava -permeteu-me la boutade- li queda molt lluny a l’Horta d’Oriola, o a les muntanyes dels Ports, o als camps de vinya del Vinalopó o la Plana d’Utiel. Hem d’explicar-los que, el nostre projecte és un País Valencià fortament descentralitzat. I la primera passa ha de ser una llei electoral valenciana que s’adapte a la realitat del país.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací