Brussel·les.-  El Tribunal de Justícia europeu té por i així ho ha reconegut. Té por d’equivocar-se de nou i és prudent. Per això acaba de permetre que els eurodiputats catalans exiliats gaudisquen de la seua immunitat parlamentària mentre no es resolga la qüestió de fons. Per això acaba de dictar unes mesures cautelars que suspenen els efectes de l’aixecament de la immunitat que va aprovar el Parlament Europeu, a petició del Tribunal Suprem i per un petita diferència de vots. La finalitat del tribunal espanyol és activar les ordres de detenció europees a tot el territori de la Unió i garantir la detenció i empresonament de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La qüestió de fons és el recurs contra la decisió del Parlament del 9 de març d’enguany que els aixecava la immunitat parlamentària i permetia la seua detenció en qualsevol país de la Unió Europea (UE). Per primera vegada en la història, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha suspés l’aixecament de la immunitat, garantint que els tres eurodiputats de Junts a l’exili puguen moure’s amb llibertat pel territori europeu i acudir a Estrasburg la pròxima setmana, on se celebra el proper plenari, i permetent així l’exercici dels seus drets polítics. 

Tot esdevé d’una altra causa, la del recurs contra la decisió del Parlament Europeu de no reconéixer les credencials com a diputats electes de Puigdemont i Comín, ja que Clara Ponsatí encara tardaria uns mesos a ser nomenada eurodiputada al córrer la llista per la sortida del Regne Unit de la UE, l’1 de febrer del 2020.

Una imatge en una pantalla de plasma

Tot va començar a l’altra banda del Rin l’estiu del 2019. La imatge de Carles Puigdemont en una pantalla de plasma, sense atrevir-se a travessar el pont que separa França d’Alemanya a Estrasburg, va quedar en la memòria. Especialment, en la dels 10.000 catalans que van viatjar fins a la històrica seu del Parlament Europeu per a donar suport al seu President. També ha quedat en la memòria dels jutges del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, màxima autoritat judicial a la Unió, i que van impedir que aquell 8 de juliol Carles Puigdemont i Toni Comín ocuparen el seu escó com a eurodiputats catalans en representació de més d’un milió de ciutadans que els havien votat a les eleccions europees del 26 de maig. 

Una setmana abans, l’1 de juliol, el Tribunal General de la UE va dictar una interlocutòria en la qual desestimava les mesures cautelars demanades pels eurodiputats electes de Junts contra la decisió del president del Parlament Europeu de no verificar les credencials de Puigdemont i Comín com a parlamentaris electes. Amb eixa decisió, se'ls impedia ocupar el seu escó al plenari inaugural de la legislatura, l’acte més solemne del Parlament. Presidia llavors l’italià Antonio Tajani, del Grup Popular Europeu, que precisament deixava aquest càrrec en aquell acte. Des del 26 de maig, però, va negar inclús l'entrada als diputats catalans per a ocupar els seus despatxos a la seu de Brussel.les. Puigdemont i Comín no varen travessar el riu per por de ser arrestats en arribar a territori francés.

El 20 de desembre del 2019, el Tribunal dictava una ordre que anul·lava aquella interlocutòria de l’1 de juliol, denegant les cautelars contra la decisió del president del Parlament, i els reconeixia les credencials com a diputats amb efectes retroactius des del 26 de maig, dia de les eleccions. En aquell cas, el President de Tribunal General reconeixia que va «concloure erròniament que no hi havia un cas ‘prima facie’», sense haver examinat la «condició d'urgència o haver sospesat la balança d'interessos en joc».

Un risc real i imminent

En aquest nou cas, contra la decisió d’aixecar la immunitat del Parlament, en sessió plenària celebrada el passat 9 de març, Puigdemont, Comín i Ponsatí varen presentar també una sol·licitud de mesures provisionals, afirmant que hi havia un «risc real i imminent» de ser «arrestats i empresonats» i, per tant, «d’impedir-los representar els ciutadans de la Unió Europea per la resta dels seus mandats». Concretament, argumentaven que les decisions impugnades permeten a qualsevol estat membre, i al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, aplicar les ordres de detenció europees emeses pel seu respecte. 

Per tant, «les decisions impugnades permetrien detenir-los per part de qualsevol autoritat judicial o restringir la seua llibertat de moviment i lliurar-les a les autoritats espanyoles» i això significaria la seua detenció provisional. I afegeixen que seria un «dany greu i irreparable» i que la «seua probable detenció o la limitació de la seua llibertat de moviment afectarien negativament el seu dret a exercir les seues funcions com a diputats al Parlament Europeu». 

Aquesta vegada, el Tribunal General ha tingut en compte l’anunci del Parlament de reprendre les sessions a Estrasburg (França) el 7 de juny del 2021 i «el fet que s’exposarien al risc de ser arrestats si viatjaren a França», com va ocórrer el juliol del 2019. No ha volgut que es repetira la imatge de Puigdemont al plasma.

Per tant, el tribunal, curant-se en salut i «atès que el Parlament encara no ha estat capaç, de presentar les seues observacions sobre la sol·licitud de mesures provisionals», conclou adoptar una mesura cautelar, provisional i temporal, i «que es mantinga l’statu quo en espera de l’adopció de l’ordre que pose fi al procediment». A més, explica, «les al·legacions de fet i legals» ho justifiquen. I decideix suspendre la decisió del Parlament Europeu que aixecava la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Tots tres han manifestat públicament que suposa un reconeixement que es podrien vulnerar els seus drets fonamentals.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací