Europa estreny Espanya pels presos polítics

per Francesc Viadel

Columnistes

Europa estreny Espanya pels presos polítics
Europa estreny Espanya pels presos polítics

Mentre l’extrema dreta s’agrega per a vociferar en Colón contra els indults dels presos polítics a toc de tambor de la plataforma de Rosa Díaz, Unión 78, Europa posa en el mateix sac Espanya i Turquia a compte de les seues maniobres repressives contra la dissidència a la ideologia d’Estat.

El cas és que a penes fa uns dies, el Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa va demanar l’excarceració dels presos catalans, la retirada de càrrecs contra els funcionaris que van participar en l’organització de l’1-O i la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per tal d’evitar penes desproporcionades per «transgressions no violentes» o la criminalització de referèndums com el del 2005.

Cal dir que l’informe, redactat pel socialista letó Boriss Cilevics, ha eixit avant amb 21 vots a favor i només 6 en contra. Tot plegat, l’organisme europeu considera que l’expressió d’opinions merament independentistes no pot ser motiu de persecució penal alhora que ha recordat que diversos dirigents polítics catalans van ser processats i condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes a causa de declaracions fetes durant l’exercici dels seus mandats en suport «d’un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya l’octubre de 2017».

Per acabar-ho d’adobar, el Comitè recorda que les autoritats espanyoles no poden exigir als polítics catalans que «repudien les seues opinions polítiques profundament arrelades» a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una oportunitat d’indult. Això no obstant, sí que poden exigir que es comprometen a perseguir els seus fins polítics sense recórrer a mitjans electorals.

Immediatament després de la difusió d’aquest informe, el Tribunal General de la Unió Europea retornava provisionalment la immunitat parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí, immunitat que evita una vegada més l’extradició dels líders polítics sol·licitada pel jutge Pablo Llarena acusats d’haver comés els delictes de sedició i balafiament.

El Gobierno ha encaixat l’informe fent la puta i la Ramoneta. Per una banda, assenyalen que Cilevics reconeix que l’actuació dels independentistes fou il·legal i inconstitucional i que Espanya va actuar dins dels paràmetres d’un Estat de dret. Amb tot, considera que tot l’informe parteix d’un plantejament erroni com és la presumpció que els líders catalans van ser jutjats per expressar les seues idees, cosa que mereix un retret general del Gobierno.

Finalment, es ve a afirmar que l’informe de Cilevics avala els indults que en aquest moments s’impulsen des de Madrid.

Ja veurem en què queda tot, però com siga, de moment, els guardes de les essències pàtries i la majoria dels mitjans espanyols, han callat com a missa. Un silenci que posa en relleu com la qüestió dels presos polítics en un context de democràcies avançades com són la majoria de les d’Europa, els incomoda.

Gosses i gatets saben que des del minut zero tot el procés judicial contra els independentistes va consistir en la construcció d’un relat que servís de base per a un escarment. Les sentències condemnatòries han vingut acompanyades d’una onada de repressió política tan ineficaç i horrible com matussera. Segons un informe d’Òmnium Cultural elaborat fa dos anys conjuntament amb el Centre Irídia, Alerta Solidària i el periodista David Fernández des d’octubre de 2017 s’hauria represaliat més de 2500 ciutadans, una xifra que a hores d’ara es situaria al voltant dels 3.000.

Res de tot això sembla inquietar, però, els principals factòtums del poder espanyol. Tertulians i dirigents polítics insisteixen a vendre que Espanya i Catalunya no tenen un conflicte polític, que són els catalans els que no s’entenen entre ells. Se’n diu amagar el cap sota l’ala o autoengany. Mai com els darrers anys s’havia palesat tant la catalanofòbia tan estesa entre els espanyols des dels temps de Maria Castanya. Mai com en els darrers anys el país havia patit tant les conseqüències i les inèrcies d’un espanyolisme supremacista que tradicionalment ha servit d’ideologia de l’Estat.

No sabem fins a quin punt Europa intervindrà en la qüestió catalana. Fins ara, la Unió ha estat molt tèbia quan no confusa. Sí que podem imaginar quin és el paper que jugarà l’estat espanyol sobretot si el deixen fer sense correccions de cap mena.

A l’última, el ben cert és que sense una solució negociada, sense un referèndum pactat, el problema pot acabar per enquistar-se. En aquests moments hi ha alguna possibilitat per bé que molt minsa almenys de posar el tema sobre una taula de diàleg que servisca, si més no, per a reobrir el debat a Europa. Si Sànchez cau i la dreta puja al poder la repressió contra Catalunya s’intensificarà com s’intensificarà la recentralització, els atacs al català en tot el seu domini lingüístic o les polítiques neoliberals. Múrcia podria ser un bon botó de mostra. Himnes, banderes, consignes nacionals... El retorn grotesc al passat de la pitjor Espanya.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací