Silenci, una notícia

per Joan Canela

Columnistes

Silenci, una notícia
Silenci, una notícia

No acostuma a passar gaire al meu entorn —amb excepció de les restriccions pandèmiques— que una mesura política acapare les converses quotidianes. Normalment, la vida real i la informativa viatgen per sendes diferents i el cas de la pujada de la factura de la llum no és una excepció.

Per una volta que les converses a la porta de l’escola i els hashtags de les xarxes socials coincideixen, doncs resulta que els grans mitjans decideixen passar de puntetes sobre el tema. Ja és mala sort.

I és que la reforma de la tarifa elèctrica, amb tota la seua rellevància social, econòmica i ambiental resulta que no mereix cap portada —única excepció d'El Mundo— ni pràcticament cap anàlisi més enllà dels articles-recepta aconsellant planxar a les quatre de la matinada o posar la rentadora en hores en què la normativa municipal —amb molt bon trellat— ho prohibeix perquè no són hores de fer soroll, que la majoria de gent vivim en pisos on se sent tot.

Els trols i ciberactivistes d’extrem centre han llençat una ofensiva contra periodistes i mitjans progressistes, retraient-los el seu silenci perquè «governen els seus». No dic que no tinguen raó, però obvien l’oportunitat desaprofitada pels mitjans conservadors per fer sang antigovernamental. Quins motius tindran aquests mitjans que critiquen qualsevol política socialcomunista per callar precisament en aquesta, que és tan impopular? Poden treure les seues pròpies conclusions. De sobte sembla que hi ha mesures ambientals que gaudeixen d’una transversalitat envejable.

Perquè aquesta és l’altra. Amb totes les tasques urgents i importantíssimes que hi ha per tal de reduir les emissions de CO2 i mirar de mitigar el canvi climàtic, a l’actual govern només se li acudeixen unes que fan pagar als de sempre, com els peatges universals o l’esmentada tarifada elèctrica. I els brillants analistes de capçalera explicant-nos que, si no ens ho empassem, és perquè no estem prou compromesos amb la lluita contra l’emergència climàtica. No com l’ampliació del port o de la V21 o la destrucció de les rodalies, que no tenen res a veure i, a més, són imprescindibles.

Potser per això —i disculpeu el canvi de tema, però no me n’he sabut estar— el Govern espanyol va a totes en això de fer empassar rodes de molí en les versions oficials. Així, des de la nota de premsa del ministeri d’Exteriors, asseguraven que l’exhortació a alliberar els presos polítics catalans i la comparació explícita d’Espanya i Turquia, feta ahir per la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa era, en realitat, un aval «a l’actuació d’Espanya en relació als polítics independentistes».

Supose que si han vist que els encarregats de fixar l’opinió publicada, podien entendre una pujada del preu de la llum com una baixada, també podien explicar que una clatellada jurídica internacional podia ser un aval. Al cap i a la fi, en els informes PISA, el nivell de comprensió lectora —i més en anglès— és pràcticament tan baix com el de matemàtiques.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací