«Els resultats comencen a ser satisfactoris» i «progressa, tot i que podria fer-ho més». Són les notes que atorguen a la televisió d’À Punt els professors de comunicació audiovisual de la Universitat de València Àlvar Peris i Germán Llorca quan s’acosta el tercer aniversari de l’inici d’emissions de la cadena, que es complirà el pròxim dijous 10 de juny. 

La commemoració arriba en un moment dolç del canal, que al maig va aconseguir el seu rècord d’audiència, un 4%, -l’anterior màxim era un 3,8% que va assolir al desembre-, i després de quasi nou mesos de creixements ininterromputs. Una fita que sembla haver reforçat l’autoestima d’una televisió pública que manté en els serveis informatius el seu major patrimoni -el NTC Migdia va tancar el maig amb un índex del 10,3%-, i que a més d’alguns bons resultats en espais de ficció i entreteniment, ha sumat l’èxit de la programació infantil -La Colla Sapiens i La Colla Challenge van aconseguir un 14,6% i 13,7%-, un contingut clau per al compliment d’un dels seus objectius fundacionals: la difusió del valencià.

Una mostra de l’orgull que comença a instal·lar-se en la direcció d’À Punt és el comunicat que dimarts va difondre la cadena, i on reivindicava que amb el 4% d’audiència, «iguala els últims registres que va tindre Canal 9», tot i disposar d’un pressupost «tres vegades menor»: 55 milions d’euros aquest 2021 davant dels 154 de Canal 9 el 2012, i enfrontant-se a un mercat televisiu molt més fragmentat i competitiu. «El  2012 l'única plataforma de pagament que existia era Canal Plus, mentre que ara hi ha cadenes temàtiques de pagament i plataformes com Netflix, Amazon Prime o HBO», destacava la nota de premsa.

Malgrat que l’alegria a Burjassot -seu d’À Punt- sembla justificada si tenim en compte la breu trajectòria del canal, l’emissora encara es troba lluny de la mitjana de les televisions autonòmiques de l’Estat, que al maig va ser del 8,4%. Ja s'acosta a les quotes de pantalla de canals com La 7 TV (televisió pública de la Regió de Múrcia), que el mes passat va registrar una audiència del 4,2%, d’IB3 (4,7%) o de Telemadrid (5,3%). En l'altra lliga juguen cadenes públiques molts més consolidades com Canal Sur, amb un 7,7%, Aragón TV (10,3%), TVG (10,3%), ETB (10,9%) i TV3 (13,9%).  També queda a gran distància Antena 3, que va ser l’emissora líder al País Valencià al maig, amb una quota del 14,7%.

Per a Alfred Costa, director general d’À Punt, el creixement registrat durant els últims mesos indicaria que el canal ha trobat «el camí» per guanyar-se «l’estima de l’audiència», en una fórmula que resumeix en «qualitat i la proximitat». Així ho ha afirmat en declaracions a Nosaltres La Veu el màxim executiu del canal, que ha destacat que els rècords d’audiència s’han aconseguit en un període «sense retransmissions esportives ni festives, sense públic al plató i amb una part de la plantilla teletreballant».

Altres pedres en la sabata que À Punt ha hagut de superar segons Costa, han estat «uns pressupostos molt ajustats» i la necessitat de donar a conéixer una «nova marca». Dels dos obstacles, l’executiu destaca el paper determinant de l’element financer. I és que segons dades de la mateixa cadena fetes públiques el 2019, À Punt és la segona radiotelevisió autonòmica més barata de l’Estat, amb una despesa d’11,08 euros a l’any per ciutadà, només per darrere de la madrilenya, amb 10,79 euros. És per això, que Costa ha insistit en la «necessitat de refermar el suport i la confiança de l’administració». Si «els recursos econòmics arriben», s’ha mostrat convençut que «l’evolució no pot ser més que favorable».

La seguretat amb què s’expressa l’executiu prové en bona part del compliment folgat dels objectius que va fer públics al febrer del 2020, quan les Corts Valencianes van ratificar la seua elecció. En la seua intervenció davant dels diputats, i quan el canal tenia una audiència que no superava el 2%, l’actual director general es comprometia a acostar-se a una quota de pantalla del 3% a final del 2020 i a arribar al 3%-3,4% el 2021. Per al 2022 el canal hauria de créixer fins al 3,7%-4,3% i en l'últim any del seu mandat, el 2023, enfilar-se fins al 4,7%-5,5%. Per assolir aquestes fites, Alfred Costa proposava eixir «a buscar els espectadors de més de 45 anys». Es basava en les dades que certifiquen que aquest segment de població és el que més televisió veu. Fruit d’aquell objectiu, trobaríem l’emissió d’una nova temporada de la sèrie l’Alqueria Blanca o la reformulació del magazín de la vesprada, substituint À Punt Directe per Bona vesprada.

«Resultats satisfactoris, però...»

Tot i que en termes globals el seu balanç és favorable, els doctors en Comunicació Audiovisual Germán Llorca i Àlvar Peris -Nosaltres La Veu ha intentat incloure les opinions d’expertes independents que hagen seguit l’evolució de la televisió valenciana, però no les ha trobades-, també apunten algunes assignatures pendents.

Qui valora més positivament el model de televisió pública posat en marxa per À Punt és Peris que, no obstant això, defensa que la millora de les dades d’audiència no són únicament conseqüència dels canvis introduïts per l’actual cap de la cadena, sinó també de la progressiva consolidació del canal. «Sovint es diu que amb Empar Marco (l’anterior directora general) hi havia una programació massa elitista i cultural, i que ha calgut l’arribada de Costa per connectar amb altres espectadors. Per a mi, eixes distincions són perilloses, perquè obvien que el context inicial era molt més complex. En aquella programació inicial hi havia espais de molta qualitat. El que ha passat és, simplement, l’evolució natural».

Per al professor de comunicació audiovisual, «el gran canvi» d’À Punt prové de la consolidació d’uns informatius que comencen a ser «una alternativa real» als de les grans cadenes. També cita èxits com les col·laboracions amb TV3 i IB3, ja iniciades amb Marco, i destaca l’emissió de la pel·lícula La mort de Guillem. Segons Peris, el film és un exemple del camí a seguir: «Explicar els esdeveniments claus que afecten i han afectat el poble valencià i fer-ho sense complexos, perquè la societat valenciana ha avançat molt i ha deixat enrere tabús, pors i debats estèrils». 

Una de les assignatures pendents d’À Punt segons Àlvar Peris és evitar confondre «la pluralitat amb la neutralitat». El docent lamenta que la cadena haja donat veu a persones que «fomenten la toxicitat informativa» o «l’ideari de l’extrema dreta». Per això, reclama a la televisió pública, que faça de la lluita contra la intolerància un eix central de la seua programació, «tal com han fet, encertadament, de la defensa dels valors del feminisme».

Per a Germán Llorca, un dels majors dèficits d’À Punt és no haver realitzat una oferta transmèdia amb continguts específics per a les xarxes dirigits al públic infantil i adolescent. «La televisió que fan estaria molt bé si estigueren en els anys 90», critica. Llorca atribueix aquesta deficiència a una mancança de recursos pressupostaris, però també a la formació de plantilla d’À Punt, «que inclou bona part dels empleats de Canal 9, que són persones que treballen amb els esquemes d’una televisió que ja no existeix». 

Llorca també critica una mirada excessivament «tradicional» de part de la programació de la cadena i posa com a exemple el magazín Bona vesprada, al que retreu la seua «coentor». L’acadèmic afirma que aquesta empremta és també una mostra de «l’herència de Canal 9» de la qual À Punt «no ha sabut desempallegar-se». 

Malgrat aquestes crítiques, els dos acadèmics reconeixen que, tres anys després, À Punt ha consolidat un espai audiovisual propi i ha normalitzat l’ús del valencià en tota la seua programació. També pronostiquen que el canal continuarà «creixent, especialment si rep més pressupost», això sí, reclamen una programació més «arriscada» i «sense complexos». 

Carpetes pendents

Entre les carpetes pendents d’À Punt es troben la convocatòria de les proves selectives que han de permetre consolidar una plantilla, en aquests moments temporal, la incorporació definitiva a la plataforma Bon Dia TV, encara sense data, o la renovació de l’aplicació mòbil, una ferramenta cada cop més fonamental en els nous entorns digitals. Més complexa és la implantació de la reciprocitat amb TV3 i IB3, contínuament ajornada pel govern valencià que rebutja l’opció de comprimir el senyal tal com es fa a les Illes Balears per «no perjudicar l’emissió d’À Punt». Des del Consell reiteren que la reciprocitat no es produirà fins que l’executiu espanyol no concedisca un nou múltiplex -tecnologia que permet l’emissió de quatre canals en alta definició-, petició a la qual el govern espanyol s’ha negat en reiterades ocasions. Des del ministeri d’Economia i Empresa addueixen una impossibilitat tècnica perquè «l’espectre radioelèctric és un recurs finit i escàs, que ha de distribuir-se entre un nombre creixent de serveis, com els operadors radiofònics o la investigació científica”.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací