Tal dia com hui del 1926 un tramvia va atropellar mortalment Antoni Gaudí

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1926 un tramvia va atropellar mortalment Antoni Gaudí
Tal dia com hui del 1926 un tramvia va atropellar mortalment Antoni Gaudí

El 7 de juny del 1926, un tramvia de la línia 30 de Barcelona va atropellar l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Girona i de Bailèn, quan anava a fer la visita vespertina diària a l'església de Sant Felipe Neri. 

A causa del seu aspecte descuidat no fou reconegut i fins i tot el van confondre amb un indigent, motiu pel qual no va ser atés fins que un guàrdia civil va ordenar a un taxi que el portara a l’Hospital de la Santa Creu, al barri del Raval. Passaven uns minuts de les sis de la vesprada. L’estat de l’arquitecte era greu, s’havia fracturat tres costelles i el cervell, el cor i l’estómac havien quedat afectats. Unes hores després els seus amics i els treballadors de les obres de la Sagrada Família s’assabentaven del que havia esdevingut.

L’endemà de matí, el metge de guàrdia de l'hospital va determinar que Gaudí fora traslladat «amb tota mena de precaucions a una cambra a part de la sala de la Immaculada». Allà el van reconèixer els doctors Trenchs i Bosch, que li van enguixar les costelles trencades i van subratllar la gravetat de les contusions. La notícia de l'accident de Gaudí es va estendre ràpidament per la ciutat i l'hospital es va omplir de curiosos que volien conéixer algun detall sobre el seu estat de salut. 

En un moment donat, Gaudí va recobrar lleugerament el coneixement i, conscient de la seua situació, va demanar que li administraren els Sants Sagraments. Els diaris de l'època van narrar tots els detalls amb passió i implicació emocional: «Amb la unció i fervor religiós que ha donat exemple tota la seua vida, el senyor Gaudí va rebre l'Eucaristia, assistit de tot el personal del benèfic establiment i persones que havien acudit a visitar-lo. L'il·lustre pacient, que durant la cerimònia de la comunió va donar exemple de fortalesa d'ànim, va recaure poc després a l'anterior estat de postració».   

El dia 9 van continuar les visites de metges i personalitats il·lustres, que subratllaven la proximitat del fatal desenllaç. A la vesprada, «va caure en estat comatós», i els metges  van perdre l'esperança.  

Antoni Gaudí va morir tres dies després de l'atropellament, el dia 10 de juny. L’autòpsia no va fer sinó confirmar l'evidència: «Segons el dictamen dels doctors Bravo i Trías, que han practicat l'autòpsia al cadàver, l’il·lustre arquitecte va morir per trastorns mecànics, que van afectar la capacitat de funcionar del cervell i la medul·la, per la pressió de vessaments en la cavitat en què es troben continguts, i del cor, a conseqüència de quedar impedit en els seus moviments per la sang abocada en el pericardi i la simultània vulneració d'aquests òrgans de tanta importància».

La capella ardent de l'arquitecte es va instal·lar a l'hospital de la Santa Creu, on es va exposar el cadàver amortallat amb l'hàbit de congregant de la Bona Mort. Entrada ja la nit, «el notable escultor de la Sagrada Família, senyor Matamala, va treure una màscara de guix de la cara de Gaudí, perquè siga guardada perennement en aquell temple».

Un llarg seguici va acompanyar les restes mortals de Gaudí a la Sagrada Família i al barri aleshores anomenat com el Poblet: «Els balcons de les cases pròximes al temple tenien senyals de dol amb una unanimitat impressionant. Allà viu gent modesta. Molts balcons tenien cobrellits de color i al centre una tela negra, i alguns una mantellina, en senyal de dol. Era la manifestació espontània del dolor que sentia el veïnat del sr. Antoni, el seu, al qual durant quaranta anys havien vist passar cada dia amb el seu posat modest». Gaudí va ser soterrat a la cripta de la Sagrada Família, a la capella de la Mar de Déu del Carme, un dels pocs elements construïts en vida de l'arquitecte. 

Antoni Gaudí i Cornet ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seua disciplina. La seua contribució a l'arquitectura és única i està considerat un dels màxims exponents del Modernisme.

Des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat haver construït grans edificis, el que més fama li ha donat arreu del món és, sens dubte, el temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció. 

Gaudí va treballar 43 anys de la seua vida en la construcció del temple, fins al dia que va ser atropellat mortalment. La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí i va culminar el seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. És la gran obra, encara inacabada, del Modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona.

 

Fonts: «7 de juny: Gaudí és atropellat per un tramvia a Barcelona», Catalunya m’agrada, 2017  /  «El dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí», Nació Digital, 2017 / Gorka López de Munain, «El fantasma de Gaudí. Breve historia de una muerte agónica», Post Mortem, 2018

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací