Les escoles rurals sempre s’han caracteritzat per tindre pocs alumnes i situar-se en un entorn natural. Les dues circumstàncies són òptimes per a l’aplicació de programes educatius innovadors, personalitzats i arrelats al medi. Un dels efectes de la pandèmia ha estat que molta gent s’ha adonat del valor i les oportunitats d’estudiar a l’escola d’un poble. Conversem amb mestres de diverses escoles de les comarques centrals valencianes. 

Àngela Fita és directora de l’escola de Benilloba. Comparteix edifici i serveis de transport i menjador amb la Secció IES Pare Arques de Benilloba. Engloba alumnat de la pedania de Penella i dels pobles d’Alcoleja, Gorga, Millena, Quatretondeta, Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Benasau, Penàguila, Benifallim i Tollos. També hi ha alumnat de Cocentaina, Gaianes, Alcosser, Confrides i Alcoi.

-Què té de bo estudiar en una escola rural?

-Estar en una escola rural dona moltes oportunitats, i més quan les ràtios són reduïdes i la dotació de recursos personals i materials bona. Per tant, el fet de poder proporcionar una educació personal i individualitzada és molt gratificant per a mi. Poder compartir amb l’alumnat i les famílies aquests anys és meravellós, des que tenen dos anys fins que acaben l’ESO és una etapa molt bonica. 

Azoraida Martínez és directora del CRA Mariola-Benicadell. Agrupa els aularis d’Agres, Alfafara i Gaianes. 

-Per a tu, què és el millor de treballar en un CRA?

-La meua experiència és molt satisfactòria, tant que faig un llarg trajecte tots els dies per arribar, visc a la Ribera Alta, però em compensa professionalment i emocionalment. Els projectes innovadors, treballar en un centre sense llibres de text, prop de la natura i lluny de l’espai urbà, que atén la diferència i és respectuós amb tots i totes, per a mi són pilars bàsics per a crear una societat democràtica. Ací, al CRA Mariola-Benicadell, ho puc trobar. A més, treballar amb companys i companyes compromesos amb l’escola és una gran satisfacció, formem una xicoteta família però un gran equip.

Anabel Moll, directora del CRA Riu Serpis, que integra els aularis de L’Orxa i Beniarrés, també ens parla dels avantatges d’estudiar en un CRA:

«Als centres rurals tenim una particularitat: pocs alumnes dins l’aula, però amb diferents nivells agrupats. Açò implica que els menuts de la classe aprenen dels majors, i els majors ajuden els menuts, i desenvolupen així la responsabilitat i repassen continguts apresos. Tot el claustre pensem que la barreja de nivells és molt positiva per a l’alumnat. El treball és molt cooperatiu, ja que estableix relacions solidàries entre l'alumnat, incrementa el seu rendiment, aconsegueix bons nivells de raonament, desenvolupa habilitats socials... I inclusiu perquè procura que tot l’alumnat puga aconseguir els objectius educatius».

Lucía Martí és la directora del CEIP Mestre Joaquín Cartagena, a Camp de Mirra. Amb un total de 37 alumnes, arreplega estudiants de Biar, la Canyada, Camp de Mirra, Villena. i Tibi.

-Què té d'especial treballar en una escola rural?

-Tot, sobretot poder treballar a l’aire lliure, en entorns on tot el poble col·labora (botigues, ajuntament, famílies, organitzacions...). La relació amb les famílies sol ser molt propera, ja que totes les docents tenim tracte amb elles des que entren, en 3 anys d’infantil, fins que finalitzen la primària. La personalització de l’ensenyament en cadascun dels nostres alumnes fa que siga molt gratificant treballar a l’escola rural. Per aula aproximadament hi ha 10 alumnes encara que es barregen distints cursos. El nombre tan reduït fa que la inclusió i la diversitat siguen senzilles i fluïdes.

Carles Caballer és mestre a L’Encantada, un centre que acull alumnes de de tres pobles: Planes, Alqueria d’Asnar i Benimarfull, a més de diverses pedanies. També de Benialfaquí i Catamarruc, Almudaina, la Vall d'Alcalà i d'Alpatró, a la Vall de Gallinera

-Com és el dia a dia al centre?

-Té d'especial l'heterogeneïtat de les seues aules, on alumnes de diferent edat comparteixen totes les activitats. El contacte entre tots i totes és continu. Infantil juga amb els de 6é de primària i sempre aprenen entre les distintes edats. Els continguts van agrupant-se per cicle i volem que l'alumnat treballe sobre objectius superiors a la seua edat. Els CRA són també una manera d’aprofitar i compartir recursos que permet mantindre vives i obertes escoles de pobles menuts. 

Anabel Moll, del CRA Riu Serpis afig que:

«És molt gratificant veure que són una família. A l’hora del pati juguen tots junts. Puc assegurar-te que si un major veu que un menut necessita ajuda, no dubtarà  d’anar a ajudar-lo com si fora el seu germà o germana...  què hi ha més bonic que tots els xiquets del poble juguen, cresquen i aprenguen junts? Açò va unit a la facilitat d’organitzar activitats amb associacions i entitats del poble: la banda de música per al passacarrer del 9 d’octubre, de carnestoltes, per al concert de nadal; els jubilats que ens ajuden a dur endavant l’hort escolar; l’ajuntament que ens ajuda en el que faça falta. És “fer poble”. Som una escola familiar, acollidora i que transmet confiança i tranquil·litat a famílies i alumnes».

Lucía de Camp del Mirra ens explica alguns dels projectes educatius que es poden desenvolupar en una escola rural, amb més facilitat que en un centre convencional. Per exemple, l’hort escolar i la cuina: 

«En ell podem desenvolupar moltes de les competències curriculars (àrea de ciències, matemàtiques, escriptura en les 3 llengües, artística...).

Pati actiu: estem desenvolupant durant aquest curs un projecte d’innovació per reformar el nostre pati, fent d’aquest un lloc ple d’oportunitats i igualtat per a totes i tots.

Dilluns en família: en cara que aquest curs, a causa de les restriccions de la COVID, no hem pogut dur-lo a terme, sempre intentem que les famílies del centre vinguen a compartir amb tot l’alumnat les seues fortaleses i destreses (cuina, agricultura, ciència, balls típics, cura de l'entorn...).

Art: pensem que l’art és una ferramenta molt poderosa per a poder expressar-se. És per això que pintar en la natura, conèixer pintors i decorar el nostre centre està integrat dins d’aquest projecte.

Aprendre jugant: dins de cada àrea tenim dissenyats jocs per poder desenvolupar les competències, ja que pensem que la millor forma d’aprendre és jugant i fent».

Carles Caballer de L’Encantà de Planes ens comenta alguns dels seus projectes: 

«Les activitats que més agraden són les de compartir activitats conjuntes com ara Nadal, Pasqua o Carnestoltes. Les excursions i trobades entre alumnes dels tres aularis del CRA també estan sempre esperant-se. I sempre, sempre, les eixides que realitzem als voltants de l'escola i poble, al llarg d'un dia lectiu. Jugar, cantar o ballar són activitats que emocionalment són imprescindibles per fer unió al poble. Sempre acompanyats de moments de relaxació i estudi a l'assemblea diària a cada classe». 

Àngela Fita de Benilloba destaca projectes com ara l’hort escolar o Musicalitza’t, i comenta el paper fonamental de l’escola rural al poble:

«S’estan proposant plans de foment de l’àmbit rural, com ara el Pla Reviu, però moltes vegades no som conscients que les escoles rurals són les que atrauen les famílies joves als pobles i les que ajuden a combatre el despoblament. Per tant, reivindiquem que les escoles rurals (ja siguen incompletes o CRA) no es poden tractar com les escoles urbanes. S’han de tindre en compte molts factors i evitar, per exemple, retallar una unitat en primària, com ens ha fet Conselleria. S’ha de parlar amb els centres, les AMPAs i els Ajuntaments per valorar quines conseqüències se’n poden derivar quan se suprimeix una unitat respecte a la despoblació de les àrees rurals».

Azoraida Martínez de Mariola Benicadell concideix amb els seus companys en els efectes de la pandèmia sobre la forma de veure les escoles rurals:

«A causa de la pandèmia, es fa palès que moltes famílies tenen la intenció de canviar la ciutat per pobles menuts, als pobles es veu moviment, compra o rehabilitació de cases i això, és evident, afecta l’escola. Durant aquest curs s’ha traslladat alumnat de ciutats properes al nostre centre, buscant també una atenció més individualitzada i una metodologia basada en el treball cooperatiu i els projectes interdisciplinars i innovadors com l’hort escolar, la bibliobici, o els tallers de cuina».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací