El secretari de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i portaveu de la Comissió 9 d’Octubre, Toni Gisbert, ha presentat aquest dimarts en roda de premsa l’escrit de l’acusació particular per les agressions a la manifestació del 9 d’octubre del 2017.

En el document, s'indica que «els dies anteriors a la manifestació del 2017, diverses persones i col·lectius van fer crides per les xarxes socials per impedir el dret fonamental de manifestació i llibertat d’expressió dels convocants, de manera que era pública la seua intenció». Tot i això, aquell dia «van poder actuar amb absoluta impunitat, ocupant el lloc de concentració de la Comissió 9 d’Octubre (la plaça de sant Agustí), encara que aquesta havia comunicat a la Delegació de Govern el punt i hora d’eixida de la manifestació i havia rebut la corresponent resposta positiva».

Malgrat això, «un nombrós grup de violents extremistes van actuar de forma organitzada per a impedir la realització de la manifestació, i van agredir verbalment i físicament diversos ciutadans que, de forma pacífica, pretenien exercir el seu dret a l’exercici del dret de manifestació, davant la passivitat de la Policia Nacional».

A conseqüència d'això, «els convocants d’un acte legalment comunicat vam ser encapsulats per un nombrós desplegament policial, de manera impròpia en una democràcia: allò que calia esperar era que la Delegació de Govern i les Forces de Seguretat de l’Estat garantiren l’exercici del dret fonamental de manifestació, i encapsularen els extremistes violents que pretenien impedir-lo de forma agressiva, i no a l’inrevés, situació que va permetre com a resultat la vulneració d’un dret fonamental».

A més, l’acte final de la manifestació «no es va poder dur a terme al Parterre, tal com estava previst i legalment comunicat, perquè aquest espai va ser ocupat per un nombrós grup de violents extremistes de forma impune i sense que la Policia Nacional ho impedira».

També s'hi destaca que «durant el procés d’instrucció les diferents acusacions particulars hem treballat molt, i amb resultats positius, per identificar els agressors i aportar proves documentals, fotografies i vídeos, de la seua violència i de cadascun dels seus delictes».

Ara, quasi 4 anys després, la Comissió 9 d’Octubre encara està «a l’espera de l’obertura del judici oral per uns fets tan greus» i ha presentat l'escrit d’acusació.

En l’escrit d’acusació de la fiscal delegada de delictes d’odi enviat al Jutjat d'Instrucció Quinze de València, amb el qual el de la Comissió coincideix àmpliament, s'hi sol·liciten, «com consta publicat a la premsa, penes per als 28 ultres acusats d'entre 3 i 7 anys i mig de presó, per ser autors presumptament de delictes de desordres públics, contra els drets fonamentals i llibertats públiques, coaccions, amenaces, maltracte o delictes lleus de lesions» i, a més, amb «els agreujants d'abús de superioritat i de reincidència». Uns agreujants que la Comissió també considera en el seu escrit. Per això demana penes entre 5 i 11 anys de presó.

A més, l’acusació particular de la Comissió considera «imprescindible que, més enllà de les penes de presó o multa que puguen imposar-se, que es garantisca l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques». Per això, sol·licita per als acusats «la pena accessòria de prohibició d’aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats integrants de la Comissió 9 d’Octubre, així com de les manifestacions o actes que convoquem, i que es concrete l’esmentada prohibició en aquells llocs on es celebren els actes i/o recorregut de les manifestacions que convoquem, per un període superior en dos anys al temps de duració de la condemna».

Aquesta pena accessòria està justificada «en la gravetat del fet» i «en la reincidència en delictes de lesions (alguns dels acusats ja estan condemnats en altres casos anteriors i, per tant, presenten un perfil violent i reincident) i, conseqüentment, de l’obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles, així com la necessitat no només de condemnar de forma clara i dissuasòria l’exercici de la violència, sinó també d’aïllar socialment els extremistes violents, amb l’objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals».

La Comissió 9 d’Octubre «confia en la justícia i en el fet que la ciutadania que va veure els seus drets de manifestació perjudicats, tindrà l’empara judicial». I que la tindrà «per damunt del filibusterisme judicial mostrat per les defenses dels acusats de delictes tan greus que recorren sistemàticament les actuacions que es dicten amb la intenció d’allargar el procediment i la celebració del judici oral».

En aquest sentit, la Comissió valora «com a greu el context de creixent extremisme violent». «Els casos d’enviaments de bales a ministres i altres càrrecs electes (l’última víctima ha estat el regidor de Compromís de Caudiel) demana un posicionament ferm i contundent dels poders públics en contra de l’ús de la violència verbal i física i de l’amenaça de violència contra els pilars de la democràcia, com ho són el lliure exercici dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió i actuació dels càrrecs electes», assenyala.

Per això, «ens compromet a continuar el treball d’identificació i denúncia dels extremistes i violents, amb l’objectiu del seu aïllament i condemnes socials. En aquest treball de defensa de la democràcia, s’han d’abandonar partidismes i interessos particulars, perquè en definitiva es tracta de la defensa d’un bé comú i major», insisteix.

La Comissió considera que, «de moment, haver aconseguit la imputació de 28 extremistes violents és ja un pas en la bona direcció. La seua condemna serà el necessari missatge de compromís de la justícia amb la democràcia i els drets, i d’absolut rebuig social de la violència», conclou.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací