Estrasburg.- «El 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya aprovà una declaració d’independència que no s’intentà fer efectiva per a garantir la pau ciutadana. Fent ús de les atribucions constitucionals, aquell mateix dia l’autonomia catalana fou suspesa pel Govern de Madrid; el Parlament català, dissolt, i el senyor Turull i la resta de membres del Govern foren destituïts dels seus càrrecs sense oposar cap resistència». D’aquesta manera sintètica, comença a esbrinar el recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) el procés al Procés.

N’hi ha més. Hi ha 20 fulls al formulari de la demanda que exposen els fets que van portar el conseller de Presidència, Jordi Turull, i la resta del govern català a la presó o a l’exili. I caixes i caixes que hui arribaven per correu ordinari fins a la seu a Luxemburg del tribunal del Consell d’Europa. La veu de la consciència, li diuen, ja que les seues resolucions no obliguen jurídicament els seus membres, entre els quals es troba Espanya junt amb altres 46 països més. La confiança que l’Estat espanyol complirà amb la sentència final està per veure. El que sí que han assegurat els advocats de l’exconseller Jordi Turull, empresonat, és «la confiança en la justícia europea». 

Testimoni i amfitrió ha sigut el president Carles Puigdemont, qui ha rebut a les portes de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg l’equip jurídic de Turull, els advocats Jordi Pina i Francesc Homs. Aquest darrer, també és exconseller i condemnat amb pena d’inhabilitació de menys de dos anys, com d’altres tants alts càrrecs i autoritats catalanes ho són des d’aleshores. Puigdemont s’ha congratulat que, finalment, la sentència dels presos catalans arribe a Europa, «on trobaran justícia».

Amb un sol que badava les pedres, tots tres han explicat a la porta del Parlament -ja que els advocats no tenien passi- els principals arguments jurídics que els han portat fins a Estrasburg per a recórrer la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés català d’independència. «Es una qüestió de drets humans, de drets fonamentals», han explicat. 

Una causa contra tot el Govern

Tot va començar un 8 de setembre de 2017, quan «la Fiscalia va presentar una querella contra els membres del govern català -tots- pels delictes de desobediència, malversació de cabals públics i prevaricació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la va admetre». Es tractava d’una querella preventiva, segons ha explicat Jordi Pina, en previsió del que passaria l’1 d’octubre, dia del referèndum per la independència catalana.

A continuació, i en català, el relat continua amb la manifestació i el referèndum, «fets que haurien d’haver-se jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no al Suprem», expliquen els advocats en relació amb el primer argument contra la sentència, la competència jurisdiccional, i en relació amb Jordi Turull i la resta d’encausats que eren diputats del Parlament català. «No s’ha respectat el dret fonamental al jutge natural, al jutge predeterminat per la llei, i s’ha interpretat erròniament l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per a emportar-se la causa al Suprem», afegeix Jordi Pina. 

A l’annex del recurs, s’hi explica jurídicament que el criteri per assumir la competència sobre uns fets era geogràfica, el territori on s’havien comés. Tota la jurisprudència del Suprem així ho havia estimat fins ara, canviant la interpretació i «aplicant uns criteris d’atribució de competència» distints.  

El segon argument es refereix a la imparcialitat del jutge. El magistrat instructor Pablo Llarena va referir-se als fets encausats en primera persona del plural «presentant-se ell mateix com a víctima» i dient «la estrategia que sufrimos». Jordi Pina explicava també que el magistrat Francisco Monterde, competent dels recursos durant la instrucció, era vicepresident de l'Asociación Profesional de la Magistratura (APM), on es mofaven per xat dels presos polítics catalans amb missatges carregats «d’animadversió cap a la seua ideologia política».

A més, es va conculcar un «principi bàsic de la imparcialitat judicial», donat que no es va respectar el principi jurídic de separar el jutge instructor del que ha de jutjar. Ací, tots els membres de la Sala de recursos formaven part de la sala de judici, la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Dret a la manifestació pacífica i a la llibertat d’expressió

En tercer lloc, Pina i Homs apel·len a la legalitat penal, en relació amb els drets a la manifestació pacífica i a la llibertat d’expressió. Turull animava a les xarxes la població a «anar a votar de manera cívica i pacífica». Mentre que el delicte de sedició, relata la demanda, està ple d’expressions com «força» i «tumults», la qual cosa no va poder ser explicada a la sentència per a aplicar el delicte de sedició. S’ha de recordar que era la primera volta que aquest delicte s’aplicava a Espanya, un delicte «summament greu» que contempla penes de més de deu anys de presó. «Aquesta manca mínima de precisió en la definició de la conducta sediciosa» el que fa és desincentivar a la població «l’exercici de dos drets fonamentals: la llibertat d’expressió i la manifestació pacífica», ha explicat Jordi Pina durant la roda de premsa a Estrasburg. 

Jordi Turull, continua la demanda, ha sigut condemnat a més de deu anys de presó per haver promogut, amb la consulta de l’1 d’octubre de 2017, «que els ciutadans pogueren expressar la seua opinió sobre el futur polític de Catalunya». És a dir, afegeix, per promoure «manifestacions no delictives». En aquest punt, adjunta les declaracions de la vicepresidenta del Govern popular amb Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, que va dir que, amb els consellers a la presó, havia aconseguit «decapitar» el moviment independentista. Acompanyen als fets, els fonaments jurídics i una relació de la prova aportada documentalment i que ha arribat en diverses caixes a la seu del tribunal d’Estrasburg. 

La mort civil al Tribunal de Cuentas

D’altra banda, a preguntes de Nosaltres La Veu, l’exconseller Homs ha avançat que acudirà com a lletrat i com a afectat a la citació del Tribunal de Cuentas dels dies 29 i 30 de juny, on han sigut convocats altres polítics catalans empresonats o no i a l’exili, com Carles Puigdemont. El president ha negat que tinguera cap intenció de presentar-se, donat que és suficient amb la representació lletrada. 

Estar encausat per aquest tribunal pot implicar l’embargament dels sous, diners i béns, cosa que fa molt difícil treballar com a empresa o professional liberal mentre dura la investigació. És més, la condemna sol ser econòmica i comporta una multa desorbitada. En el cas d’Albert Royo, cap de Diplocat, el servei d’exteriors de la Generalitat, se li demana una fiança preventiva de més de quatre milions d’euros. Abans ja en va pagar una altra per dos milions, que va aconseguir amb donacions de la gent.

Homs s’ha expressat amb duresa cap al Tribunal de Cuentas, que -ha dit- «busca la mort civil» dels presos una volta han acabat amb ells per la via penal. Aquest tribunal investiga si els governs de la Generalitat dels darrers deu anys varen utilitzar diners públics per a la promoció a l’exterior de la causa independentista. «Segons com vaja el procediment, anticipe que ens querellarem contra la delegada instructora per prevaricació», ha afegit Homs, visiblement molest.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací