El soroll d'origen humà redueix les poblacions de posidònia

Els investigadors constaten lesions greus en unes praderies ja malmeses per l'ús d'ancoratges de les embarcacions

per ACN / NLV

Territori

El soroll d'origen humà redueix les poblacions de posidònia, segons un estudi de la UPC
El soroll d'origen humà redueix les poblacions de posidònia, segons un estudi de la UPC | Pepe Molina Cruz / UPC

Un estudi del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) mostra que el soroll d’origen humà pot contribuir a reduir les poblacions de posidònia. La investigació, publicada a la revista Nature Communications Biology, constata que les praderies mostren lesions greus i permanents als òrgans sensorials després d'haver estat exposades a soroll antropogènic.

Els autors de la investigació celebren haver demostrat que els cefalòpodes, anemones i meduses, encara que no tenen receptors auditius, també es veuen afectats pels sons artificials. Alhora, alerten que els danys agreugen l'actual fragilitat de la posidònia, ja malmesa per l'ús massiu d'ancoratges de les embarcacions d'esbarjo, que arrenquen d'arrel les praderies.

L'estudi Seagrass Posidonia is impaired by human-generated noise se centra en l'impacte dels sorolls d'origen humà en els organismes sèssils, com les plantes o els esculls de corall. Des del LAB-UPC lamenten que fins ara cap estudi havia abordat aquesta qüestió.

Els investigadors recorden que les praderies marines es consideren un equivalent dels boscos primaris pel que fa a les seues funcions ecològiques, ja que són plantes que desenvolupen ecosistemes vitals. En aquest sentit, assenyalen que tenen un efecte significatiu tant en la biodiversitat com per minimitzar les forces hidrodinàmiques, influir en els invertebrats i peixos, i promoure el creixement de microbiomes i bacteris. 

Al mateix temps, els autors remarquen que les praderies marines presenten grans de midó a les arrels que funcionen com els estatocists dels invertebrats, uns òrgans responsables de detectar la gravetat i processar la vibració del so. A més, les tiges horitzontals, que actuen com a òrgans d'emmagatzematge, contenen una quantitat considerable de grans de midó, garantia de l'abastament energètic de les plantes.

La investigadora sènior del LAB de la UPC i responsable de l'equip de recerca, Marta Solé, destaca els canvis morfològics i ultraestructurals en les praderies marines després d’haver estat exposades a sons en un ambient controlat. La investigació conclou que els sons de baixa freqüència produeixen alteracions en la posidònia oceànica mentre també es veuen afectats els processos nutricionals de la planta. A més, s’ha observat una degradació en fongs específics de les arrels de posidònia oceànica. 

Per aquests motius, des del LAB subratllen la necessitat de quantificar l'impacte de l'augment de la contaminació acústica de l'oceà en la reducció de les poblacions de praderies marines i la pèrdua de biodiversitat en el futur.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací