Tal dia com hui del 1937 va ser assassinat Andreu Nin

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1937 va ser assassinat Andreu Nin
Tal dia com hui del 1937 va ser assassinat Andreu Nin

El 20 de juny del 1937, la policia secreta soviètica va assassinar Andreu Nin i Pérez a Alcalà de Henares. Havia estat detingut i torturat uns dies abans per l'acusació d'agent feixista al servei d'Alemanya.

Andreu Nin naix al Vendrell, el Baix Penedès, el 4 de febrer del 1892. Estudia Magisteri a Tarragona i, el 1909, es trasllada a Barcelona per estudiar Magisteri Superior. Quan acaba els estudis exerceix com a docent a l'Escola Horaciana i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Comença la seua carrera política en el terreny del catalanisme republicà, a partir del 1911, a la Unió Federal Nacionalista Republicana. També s'orienta cap al socialisme i, d'aquesta manera, l'any 1913 entra a la Federació Socialista Catalana. Aquests anys col·labora en diaris i publicacions diversos com El Baix Penedès, La Justicia Social, El Poble Català o La Publicidad.

Marcat per la Revolució Russa del 1917, l'any següent organitza el Sindicat de Professions Liberals. El 1919 s'afilia a la CNT i el 1920 ingressa a la secretaria del Comitè Nacional. L'any 1921 participa al primer congrés de la Internacional Sindical Roja que se celebra a Moscou. La delegació de la CNT convidada al congrés la completen Joaquim Maurín, Hilari Arlandis i Jesús Ibáñez. Nin va ser escollit com a membre del Secretariat de la Internacional Sindical Roja i s'estableix a Moscou fins al 1930. 

A Rússia participa activament de la vida política soviètica i, d'aquesta manera, arriba a formar part del Partit Comunista Rus i a ser diputat del soviet de Moscou. També va fer d'amfitrió de visitants com Josep Pla o Francesc Macià i es va casar amb Olga Tarèeva, amb qui va tenir dos filles. Malgrat la seua intensa activitat política, durant aquests anys també es dedica a l'estudi dels clàssics russos. Després de la mort de Lenin, l'any 1924, viu de prop l'arribada al poder d'Stalin i, el 1926, s'adhereix a l'Oposició Internacional d'Esquerra que encapçalava Trotski. Aquest fet li va suposar la suspensió de tots els seus càrrecs i va ser expulsat del Partit Comunista de la Unió Soviètica i, finalment, de l’URSS.

A la tardor del 1930 torna a Barcelona i organitza l'Esquerra Comunista, secció espanyola de l'Oposició Internacional d'Esquerra trotskista. També es dedica a la traducció de clàssics russos i escriu articles en premsa i participa en conferències i cursets. L'any 1930 apareix el títol Les dictadures dels nostres dies, on l'autor respon l'obra de Francesc Cambó titulada Les dictadures, apareguda un any abans. El 1935 publica Els moviments d'emancipació nacional i, durant aquests anys, també escriu títols diversos en castellà com El proletariado español ante la revolución (1931), Los Soviets: su origen, desarrollo y funciones (1932), Manchuria y el imperialismo (1932) o Las organizaciones obreras internacionales (1933), entre d'altres. 

L'any 1934 participa, juntament amb altres partits i agrupacions sindicals, en la creació de l'Aliança Obrera en defensa del Front Únic contra el feixisme i, el 1935, participa en la constitució del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Quan comença la Guerra Civil, Nin passa a ser el màxim dirigent del partit i, el setembre del 1936, es converteix en conseller de Justícia de la Generalitat. Amb tot, només ocuparà el càrrec durant dos mesos i mig a causa de la pressió del PSUC, que aleshores era l'intermediari amb Moscou. El 16 de juny del 1937, la policia secreta soviètica el detingué i, acusant-lo d'agent feixista al servei d'Alemanya, va ser torturat i assassinat a Alcalá de Henares.

A banda dels seus textos polítics, Andreu Nin va realitzar una important tasca com a traductor literari del rus d'obres com La primera noia (1935), de Bogdànov, Crim i càstig (1929), de Dostoievski, El Volga desemboca al mar Caspi (1931), de Pilniak, o Anna Karènina (1933), de Tolstoi, entre d'altres. També traslladà al català i al castellà textos de Trotski com Mis peripecias en España (1929) o Què ha passat? (1935) i les Cartas íntimas de Lenin.

 

Fonts: «Andreu Nin», AELC  

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací