Què pot fer la societat valenciana per aconseguir la reforma del sistema de finançament?

Desencís, malestar i frustració entre les formacions polítiques en constatar com, una vegada més, l’actualització del model podria ajornar-se

per Daniel Martín

Societat, Política

Reunió de la Plataforma per un Finançament Just amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés el 15 de juny
Reunió de la Plataforma per un Finançament Just amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés el 15 de juny

Confirmació dels pitjors auguris dels més pessimistes i profunda decepció entre els pocs optimistes. Aquests són els sentiments que va deixar la reunió de la Plataforma per un Finançament Just amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, celebrada el dimarts passat, després que la també portaveu del govern espanyol avançara que l’executiu estatal podria incomplir el seu acord de presentar una proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic abans de finals d'any. Segons els assistents, Montero va justificar el nou retard, que incompliria la moció aprovada pel Congrés de Diputats a l’abril, per la dificultat de la negociació. En concret, va citar la «crispació» política, la necessitat de sumar al pacte al Partit Popular i les discrepàncies entre autonomies. 

La dutxa d’aigua gelada que va suposar la trobada ha deixat entre la classe política, empresarial i sindical valenciana un solatge on es confonen el desencís, el malestar i la frustració de constatar com l’únic territori de l’Estat que té una renda per càpita inferior a la mitjana, i que alhora aporta recursos a la resta d’autonomies, és incapaç d’aconseguir que s’acabe amb aquest greuge. També ha quedat una pregunta de difícil resposta: què fer ara?

Des de Compromís, la formació que ha convertit la reivindicació financera en una de les seues principals banderes, especialment en les negociacions per investir Pedro Sánchez i per pactar els pressupostos generals del 2021, es neguen a llançar la tovallola. Repeteixen que l’executiu espanyol ha de respectar els acords. Si no ho fa, amenacen de replantejar-se les seues aliances. «El nostre suport depén del compliment dels pactes. Si no és així, poden haver-hi conseqüències greus», ha explicat a Nosaltres La Veu, la coportaveu dels valencianistes, Àgueda Micó.

Concentració de la Plataforma per un Finançament Just a les portes del Congrés

Sobre la realització d’altres mesures de pressió, com la convocatòria d’una manifestació com la que es va dur a terme el 18 de novembre de l’any 2017, Micó es mostra disposada a parlar-ne. Amb tot, remarca que qualsevol decisió ha de ser consensuada per la Plataforma per un Finançament Just, que es reunirà durant les pròximes setmanes per avaluar el nou escenari. La dirigent de Compromís reclama que les exigències al govern espanyol les han de realitzar els «32 diputats valencians» al Congrés, indiferentment del seu color polític, i convida els altres partits a crear un front comú a la cambra baixa.

En la mateixa línia que Compromís s’ha manifestat Ciudadanos que mitjançant el seu portaveu d'Hisenda i Economia a les Corts valencianes, Tony Woodward, dijous va reclamar que la proposta de reforma es presente abans de finalitzar l’any. Si no és així, des de la formació taronja sol·licitarà la dimissió del conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler. Un pèl més amunt, en concret, a la presidència de la Generalitat, és on apunten les crítiques del Partit Popular, que aquesta setmana ha anunciat que sol·licitarà formalment el seu ingrés en la Plataforma per un Finançament Just. La decisió trenca amb l’estratègia dels últims anys dels conservadors de no compartir pancarta amb les formacions del govern valencià. Una decisió que ara esmenen sense reduir el seu to crític. «No veig que els qui ostenten la màxima responsabilitat des de la Generalitat ens porten ni una sola solució, ni un sol avanç», va dir dimarts el futur líder del PP, Carlos Mazón.

A diferència de Compromís i Ciutadans, que exigeixen al govern espanyol que presente una proposta de reforma abans de finals d’any, Vicent Soler rebutja imposar ultimàtums. Així ho va dir dijous a les Corts, quan va defensar aplicar una «intel·ligència política» segons la qual, certes posicions de força poden ser «perjudicials». En conversa amb Nosaltres La Veu, el conseller ha reiterat que l’estratègia que més fruits pot aconseguir és la de «no tancar-se a res» i, alhora, contribuir a fer que al Congrés de Diputats s’aconseguisca una «majoria» a favor de la reforma. En cas contrari, creu que es generaran «frustracions» innecessàries.

El dirigent socialista també reclama que cal valorar alguns avanços i cita el consens assolit entorn de la necessitat d’actualitzar el model. «A aquesta posició s’ha sumat una autonomia especialment reticent fins ara com Galícia, que juga un paper clau perquè és un dels principals feus del Partit Popular», destaca Soler, que recorda que una comunitat tan important per la seua població com és Andalusia -també amb un govern conservador- comparteix les reivindicacions del País Valencià. Finalment, Soler subratlla els acords creixents al voltant d’un concepte que pot ser clau en la futura  reforma, com és el de la població ajustada, i que es basa en la ponderació de la xifra total d’habitants amb el cost d’oferir els serveis públics a cada territori.

Concentració de la Crida pel Finançament davant de les Corts el passat 10 de juny | Daniel Martín

Entre els més escèptics amb la voluntat de reforma del govern espanyol es troben les entitats que s’agrupen en la Crida pel Finançament. Els representants d'aquesta comissió es van concentrar el passat 10 de juny amb motiu del quart aniversari de la primera manifestació que va reclamar «la fi de l’espoli» del País Valencià. Una cita que van aprofitar per instar a realitzar una gran mobilització el pròxim 9 de novembre amb què «donar una resposta [al govern espanyol] contundent, massiva, transversal i unitària». Una crida que van completar dimecres passat amb la difusió d’un comunicat on van demanar «la màxima unitat de totes les organitzacions» en la defensa dels interessos valencians. «No es poden acceptar més promeses, ni més dilacions ni nous calendaris i nosaltres treballarem per la màxima unitat en l’assoliment d’aquest objectiu», ha explicat a Nosaltres La Veu, Toni Infante, portaveu d’una comissió que agrupa a partits com Podem, Esquerra Republicana del País Valencià i Demòcrates Valencians; el sindicat Intersindical Valenciana, i entitats com Decidim, Plataforma per la Llengua o Escola Valenciana.

Aquesta és, doncs, la pregunta que haurà de contestar la societat valenciana: amb quina estratègia pot intentar aconseguir l’anhelada reforma. En breu, els partits i les entitats socials, hauran de començar a donar una resposta.

Les xifres de l’infrafinançament

L'actual model va caducar el 2014 i segons la Crida pel Finançament suposa una manca de recursos per al País Valencià de prop de 1.600 milions d'euros anuals, és a dir, de 321 euros per cada habitant. Aquest infrafinançament ha generat un dèficit històric de prop de 50.000 milions d'euros, xifra que equival a tres vegades el pressupost de la Generalitat, i que les formacions valencianes també confien que el govern espanyol compense, almenys, parcialment.

De tot l’Estat, l’administració més perjudicada per l’actual sistema és la valenciana seguida per la de Múrcia. En el cas de la Generalitat, parteix d'una recaptació 4,6 punts inferior a la mitjana i rep uns ingressos 7,6 punts per sota. De fet, és l'únic cas d'una autonomia amb uns ingressos per sota de la mitjana del sistema que aporta fons a la resta de territoris.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací