Les ATEs i els blufs

per Imma Orozco

Tribuna

Les ATEs i els blufs
Les ATEs i els blufs

Enguany commemorem el centenari del naixement del gran cineasta valencià Luís García Berlanga. La seua obra, retrat indiscutiblement crític i irònic de la societat de l’època que descrivia, ens arriba molt vigent a aquests temps del segle XXI. 

Com una mena d’estora roja per als Mr. Marshall, la figura finalista de l’Actuació Territorial Estratègica (ATE) va aterrar a la nostra legislació després de la crisi de la bombolla immobiliària amb l’objectiu, deien, de dinamitzar l’activitat econòmica i crear ocupació. La fórmula màgica consistia a agilitzar, simplificar i eliminar càrregues burocràtiques per tal que les empreses inversores s’instal·laren al País Valencià gràcies a un procediment extraordinari i singular que es va vehicular a través de la Llei 1/2012 de Mesures Urgents i d’Impuls a la Implantació d’Actuacions Territorials Estratègiques, figura que seria definitivament substituïda, en la Llei 1/2019 de  modificació de la LOTUP, pels Projectes d’Inversió Estratègica Sostenible (PIES), que tampoc són la panacea però sí que són molt més garantistes des del punt de vista ambiental i de la solvència econòmica. 

Amb la promesa d’inversions milionàries i la generació de milers de llocs de treball, van ser diverses les iniciatives que es van impulsar en eixos anys a l’empara d’aquesta figura perversa, la majoria d’elles, curiosament, en llocs qüestionables des del punt de vista territorial i ambiental: Alcoinnova, Alicante Avanza, Desarrollo Turístico y Deportivo en el río Mijares o Puerto Mediterráneo. No inclourem en aquest paquet l’ATE del Mestalla, que mereix un tractament diferent en tant que es dona en un context urbà i respon a la necessitat de resoldre altres qüestions que excedeixen la mera inversió. Tot i això, és molt evident, com hem pogut comprovar aquestes últimes setmanes, que tampoc no està exempta de problemàtica.

Doncs bé, de tots aquests Mr. Marshalls, a dia de hui no en queda ni un de viu: ni un lloc de treball ni un euro d’inversió ni un efecte crida ni res de res. Només fum i, això sí, molts maldecaps, moltes pressions, moltes batalles judicials i mediàtiques i molt de desgast de l’administració: Alcoinnova va ser anul·lada per sentència ferma del Tribunal Suprem el 18 de maig de 2020; Desarrollo Turístico y Deportivo en el río Mijares i Alicante Avanza, en tots dos casos les promotores van desistir per falta de finançament o perquè no veien ja viabilitat, mentre la de Puerto Mediterráneo va iniciar una batalla judicial contra la memòria ambiental desfavorable a l’actuació que acabaria amb una sentència poc menys que sorprenent, en tant que considerava la declaració d’ATE pel Consell una determinació per damunt de l’avaluació ambiental.

Recordem que Puerto Mediterráneo era una iniciativa declarada ATE pel Consell en 2013 que pretenia desenvolupar un macrocentre comercial i d’oci “d’escala internacional” de més d’un milió de m2 a Paterna, en ple paratge de Les Moles, ara dins del PORN del PN del Túria. Entre les bondats del projecte, d’acord amb la nota de premsa oficial de la Generalitat Valenciana, una inversió directa de 700 milions d’euros i indirecta de 1.475 i la creació de 4.000 llocs de treball directes i més de 8.000 indirectes. La ubicació triada va generar una intensa oposició per part de grups conservacionistes. De fet, el procés de tramitació va concloure en un pronunciament ambiental desfavorable per part de la Generalitat Valenciana l’any 2016 que va ser recorregut i guanyat per l’empresa, com déiem, en 2019 .

Com a conseqüència d’eixa sentència, calia retrotraure les accions al moment anterior a l’emissió del pronunciament ambiental i realitzar-ne un de nou que, a més, hauria d’atendre les qüestionables determinacions d’una resolució judicial que, per a sorpresa de moltes, posava cap per avall el procés d’avaluació ambiental. Una sentència políticament inquietant i tècnicament dolorosa, o al revés o tot plegat. 

Així, el dia 15 de juny expirava el termini que la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat havia establert perquè Intu Found Valencia SL, promotora del macrocentre comercial Puerto Mediterráneo, dipositara la garantia d’un milió d’euros que li permetria reiniciar la tramitació de l’ATE tal com el TSJ va fallar. 

Després d’un termini de 15 dies en què va dipositar com a garantia uns terrenys que quantificava per eixe valor, advertir-li que tenia 15 dies més per dipositar-ne una de financera -no real com havia fet- d’acord amb les estipulacions de l’acord del Consell i atorgar-li una nova pròrroga de 5 dies, l’empresa que pretenia invertir vora 700 milions d’euros en el municipi de Paterna no va ser capaç de fer-ho. En trenta-cinc dies no va tindre temps suficient per aconseguir un aval bancari d’un milió d’euros.

Es demostrava així que la inversió multimilionària que havia provocat el trencament de la coalició de govern municipal PSOE-Compromís a l’ajuntament de Paterna, i no pocs moments de tensió dins del govern del Botànic, no era més que un bluf. El Diccionari Normatiu Valencià defineix aquesta paraula emprada de l’anglés com a muntatge, engrandiment artificiós d’alguna cosa per tal de fer veure que és més important o valuosa del que realment és.

Aquesta paraula defineix perfectament el que han suposat les Actuacions Territorials Estratègiques en la seua curta història, i ens posa davant d’un espill que ens torna el reflex d’una classe política -afortunadament en extinció- que, lluny d’aportar solucions estructurals a problemes que també ho són, com Pepe Isbert en la pel·lícula dels anys 50, espera al balcó de la institució amb la banda de música preparada per rebre amb alegria el gran inversor que ens ha de salvar de tots els nostres mals i que, oh sorpresa!, a l’hora de la veritat passa de llarg.

Menys Intus, menys blufs, menys Mr. Marshalls i més planificació territorial que facilite un ús racional del sòl i la dinamització d’una implantació ordenada de les activitats i coherent amb el model socioeconòmic, un model que anem assolint gràcies a les polítiques que impulsem des de Compromís en govern del Botànic a través d’instruments com el PATSECOVA (Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç Valencià) de la Conselleria d’Economia Sostenible o els diferents Plans d’Acció Territorial que impulsem des de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací