La roba dels gegants

per Nathalie Torres-Garcia

Tribuna

La roba dels gegants
La roba dels gegants

Recordava fa unes setmanes l’amic Vicent Flor la presentació, deu anys enrere, del seu assaig Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, boicotejada per un grup d’extrema dreta, que assaltà l’FNAC, on tenia lloc l’acte. De fet, jo no vaig poder accedir al local perquè la policia s’hi va presentar amb un desplegament espectacular. Per sort, aquella presentació va anar seguida de moltes altres arreu del país, la millor manera de deixar enrere el regust de la intransigència.

El llibre, com sabreu molts, abordava la identitat valenciana en tota la seua diversitat i complexitat i obria les portes a una reflexió en profunditat sobre l’essència del nostre ser col·lectiu. Precedit pels treballs del mestre Mira, que ja havia acotat aquest ser en La nació dels valencians, l’assaig de Flor fou, sense cap mena de dubte, un punt d’inflexió. Després, afortunadament, altres veus s’han sumat a una anàlisi ben oportuna que, en aquests temps d’incerteses, sembla de tot punt necessària.

En una ocasió, em vaig atrevir a dir-li a l’autor que s’hauria de plantejar l’oportunitat de publicar la versió en castellà de Noves glòries a Espanya. La gosadia va causar un cert estupor entre el respectable, però va obrir un debat ben interessant sobre la nul·la presència del valencianisme polític a les comarques castellanoparlants, un terreny erm en termes electorals per al Bloc Nacionalista Valencià.

Han passat deu anys des d’aquell moment i han passat moltes coses. Entre d’altres, el paper del Bloc com a artífex de l’enfortiment de la marca electoral que més satisfaccions ha proporcionat al nacionalisme valencià: Compromís. Tanmateix, alguna cosa fa que les nostres comarques castellanoparlants continuen resistint-se al nostre missatge i, per tant, a la nostra oferta electoral.

No totes les comarques valencianoparlants són idèntiques, per descomptat. Cadascuna té les seus pròpies problemàtiques. De fet, en algunes la implantació municipal no és reflex dels bons resultats en les eleccions autonòmiques. I per tant, faena tenim. Però en el cas de les comarques castellanoparlants cal abordar una idiosincràsia diversa i complexa. Com a valencianista, hi he pensat moltes vegades i he considerat que aquest era un dels majors reptes als quals hauríem de fer front més prompte que tard. Ajornar sine die la nostra implantació en una bona part del país equival, als efectes pràctics, a renunciar al leitmotiv que ens ha inspirat i guiat des de sempre: fer país.

Per a fer-lo, ens calen eines il·lusionants i potents, amb les quals sumar moviments i persones a un projecte que va nàixer amb la voluntat de treballar pel seu país i per la seua gent. Un país i una gent que, en aquest segon mil·lenni, es veuen afectats per les mateixes emergències tant si es tracta de Pilar de la Horadada com de Montanejos o Puebla de Arenoso. I el Bloc ha de ser capaç d’atendre-les totes, amb la capacitat integradora i la mirada plural que ha caracteritzat el valencianisme polític des dels seus orígens.

Un valencianisme que ha de tindre vocació majoritària, en la societat valenciana i arreu del país. I aquesta legítima aspiració ens obliga a treballar de valent per a tindre implantació en cada comarca, de nord a sud i de l’interior a la vora de la mar. Si volem el pa sencer perquè ja no ens alimenten les molles, les comarques castellanoparlants, amb la seua extraordinària diversitat, constitueixen el nostre repte i la nostra oportunitat.

Existeix en valencià una expressió molt gràfica per a descriure l’esforç que requereixen determinades empreses -personals, professionals o polítiques: estar en la roba dels gegants. Els pròxims 26 i 27 de juny celebrarem el VIII Congrés del Bloc i, com a valencianista, espere per fi estar enla roba dels gegants.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací