Altres formes de governar

per Rosa Pérez Garijo

Tribuna

Altres formes de governar
Altres formes de governar

Durant molts anys i des de diferents espais, cada vegada més veus hem estat reivindicant una democràcia que anara més enllà d’una democràcia representativa. Que la democràcia es limite a posar una papereta en una urna cada quatre anys ja no conforma els qui creuen que la democràcia comporta una implicació de la ciutadania en la presa de decisions.

S’ha teoritzat molt sobre la democràcia participativa, però la seua posada en pràctica ha sigut prou menor. La necessitat d’una participació major per part de la ciutadania en la presa de decisions ha de ser una qüestió d’interés, més inclús per a l'Administració que per a la mateixa ciutadania.

Malauradament existeix una significativa desafecció política entre la ciutadania. Això comporta un seriós risc per a la democràcia. Per a tindre una democràcia enfortida és imprescindible que la població hi confie i s’identifique amb les seues institucions. Tants anys de corrupció i decisions que beneficiaven uns pocs i perjudicaven la majoria han provocat eixa desconfiança. Perquè la confiança costa molt de guanyar i molt poc de perdre. Cal treballar per a recuperar-la i, com sempre dic, el millor antídot per a la desafecció són la transparència i la participació.

No és fàcil reflexionar i debatre sobre una matèria tan important com és la governança participativa en un moment com el que estem vivint, amb una pandèmia de la qual estem eixint encara i en un context de descrèdit de la vida pública.

Durant els últims 30 anys s’han posat en marxa molts mecanismes de participació social, sobretot a les entitats locals. Però també han sigut moltes les crítiques rebudes quan aquests mecanismes eren merament formals. De vegades, l’excés de burocràcia, la falta d’incidència sobre la presa de decisions i els límits per a tractar els assumptes que més preocupen la ciutadania, units a la manca de cultura participativa, han acabat frustrant les expectatives. Per això és important que els agents que impulsen les polítiques de participació tinguen la formació adequada, sense perdre mai de vista que és un factor clau en les polítiques de cohesió social i regeneració democràtica.

La bona governança se substancia hui en dia en les polítiques de govern obert, a partir d’un cicle de tres elements interrelacionats. El primer és la transparència, basada en la publicitat activa i la rendició de comptes, que proporcione informació senzilla, clara i intel·ligible per a permetre que la ciutadania controle l'acció de govern. El segon és la col·laboració amb les empreses, les associacions i altres agents socials en la gestió dels recursos públics. El cicle es completa amb la participació, que beneficia l'acció de l'Administració, i la complementa amb el coneixement i l'experiència de la ciutadania.

A la Conselleria de Participació estem treballant en diverses vies que tenen la finalitat expressa d’enfortir les polítiques de participació ciutadana. I ho estem fent partint d’una premissa ben clara: la participació és part constitutiva de qualsevol procés deliberatiu que permeta prendre decisions justes sobre polítiques públiques eficients.

Des del nostre punt de vista, això s’ha de fer a partir de tres condicions:

1. Una participació col·lectiva, arrelada en els moviments socials i en un teixit associatiu lliure, autònom i no clientelar. Perquè l’existència d’organitzacions sòlides és la garantia d’una deliberació pública que no siga anecdòtica o hiperpolaritzada.

2. Una participació responsable, que ha d'estar presidida per la idea de compromís amb la integració social. És un punt de partida per a una pedagogia cívica derivada de la participació col·lectiva a través del diàleg.

3. Una participació orientada al futur, amb vocació de permanència, equilibri i capacitat de diàleg.

Tot plegat requereix de dos requisits. S'hi ha de garantir la incorporació de coneixement expert, que assegure l'eficàcia i la racionalitat en la definició dels objectius amb l'ús dels mitjans adequats. Estem parlant d'intel·ligència compartida. A més, la participació exigeix transparència en tota l’estructura associativa i durant tot el procés. Sense trampes. Han de ser evidents els lideratges, les seues dependències ideològiques i les seues fonts de finançament.

En altres paraules, no podem conformar-nos amb les formes conegudes de participació. Hem d’estar oberts a la renovació permanent si no volem que la participació acabe tenint un perfil conservador. I ja hem tingut massa exemples de participació clientelar al nostre país. Això només és possible si un associacionisme cívic i crític se situa en diàleg permanent amb les necessitats i les preocupacions de la societat.

Amb la finalitat de construir confiança i aprofundir en la millora de la qualitat democràtica i institucional del nostre territori, hem apostat, entre altres iniciatives, per posar en marxa el primers pressupostos participatius.

Amb aquesta primera experiència, els valencians i valencianes ens situem en l'avantguarda de la participació ciutadana a tot l’Estat. Com ja sabeu som la primera comunitat autònoma que ho ha fet realitat. I, d'altra banda, també hem potenciat la creació d’una Xarxa de Governança Participativa Municipal per a establir aliances amb altres administracions en la difusió dels valors de la participació i la formació d’agents socials que fomenten la cultura participativa.

No hi ha democràcia plena sense contrapoders ni participació sense comunitats polítiques actives. Un moviment associatiu potent és una bona barrera contra la corrupció i la millor garantia per a millorar les polítiques i els serveis públics. Queda molt per fer, però, mentrestant anem fent camí.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací