L’Espanya «enfuresía» o colp d’estat a la boliviana

per Francesc Viadel

Columnistes

Foto: Daniel García-Sala
Foto: Daniel García-Sala

La concessió dels indults als presos polítics catalans coincidint amb una resolució del Consell d’Europa que els defensa i en demana la reforma del delicte de sedició, ha desfermat la caverna nacional espanyola. Des dels dirigents de l’extrema dreta tota, fins als factòtums d’una judicatura cada vegada més qüestionada en Brussel·les pel seu biaix ideològic, passant per alguns prínceps de l’església i aristòcrates de l’empresariat, tots han donat mostres sobreres de la seua barroeria ideològica.

Les declaracions polítiques, argumentacions dels màxims òrgans judicials i justificacions sotto voce d’una part dels dirigents PSOE són dignes d’una altra seqüela de Torrente, España enfuresía, en què es podrien narrar les aventures del llefiscós expolicia intentant salvar Espanya dels seus dissidents i dels malvats manaires de l’Europa protestant. N’hi ha per llogar cadires.

L’edició del molt espanyol diari ABC del dijous passat era d’infart. Portada amb un NO PARARÁN acompanyant la foto dels presos polítics. A la tres, article a pàgina sencera de l’arquebisbe d’Uviéu, Jesús Sanz Montes, El indulto de palabras que engañan..., diu el príncep de l’església: «[...] Se indultan los oscuros derroteros para perpetuarse un rato más en unas poltrones y cetros con los que seguir construyendo el alibí gaseoso de una pompa llena de la nada que tiene en la mentira su recurrente herramienta política más esmerada. Se indultan intereses construidos desde el diseño egoista e insolidario de quien se aprovecha tan sólo de su propia causa engañando, forzando, manipulando, insidiando y dividiendo. Pero no se indulta la vida del no nacido a cuyo asesinato en el seno de la madre se aspira a que sea un derecho, ni la vida del enfermo o anciano terminal al que se permite acabar con su vida eutanásicamente en lugar de cuidarla con respeto, cariño y consuelo con las medidas paliativas y espirituales, ni la educación de nuestros más jóvenes sustrayendo ideológicamente la responsabilidad de sus padres [...]» «Alibí gaseoso», «asesinato»... Si el que s’ensenya a les casernes de l’Espanya eterna fa tremolar, millor ens estalviem saber quina doctrina s’imparteix en els seminaris d’una institució amb cada vegada més seguidors.

Editorial digne de psiquiatre amb el títol «El ‘interés público’ es opaco» en què es nega l’existència d’un conflicte polític a Catalunya i es limita l’afer a l’atac a la Constitució per part dels «sediciosos», alhora que s’insta el Tribunal Suprem a revisar el decret d’indult insinuant que s’ha prevaricat. I molt més... columnes, articles de fons, vinyetes d’humor negre...

Altres diaris com El Mundo no es queden enrere. Fins i tot, alguns dels textos que publiquen resulten més biliosos com ara la columna del sabut Arcadi Espada on qualifica d’ignorants els economistes guardonats amb el Nobel Amartya Sen, Daniel Khaneman i Robert C. Merton, per haver signat una carta en defensa d’Andreu Mas-Colell represaliat injustament pel mateix Tribunal de Comptes format en gran part per familiars de notables del PP i elements nomenats pel PSOE que en la puta vida han dit ni fava del finançament il·legal del partit de Rajoy.

Per acabar-ho d’adobar, les formacions de l’extrema dreta intenten impugnar en els tribunals els indults mentre Casado acudeix als seus socis en Europa per tal de frenar que la Unió continue fussant més en la muntanya de fem que soterra la democràcia en Espanya des dels temps de Ferran VII.

No en soc gaire optimista. L’extrema dreta espanyola amb còmplices en les altes esferes de l’Estat mai no deixarà que Espanya no siga el seu cortijo. El darrer intent de canviar profundament el país es va donar l’any 1931 i es va saldar amb un colp d’estat continuat de cinc anys fins a l’esclat d’una guerra civil ferotge i, a l’última, la imposició d’una dictadura sangonosa de la qual l’extrema dreta s’enorgulleix.

Pot passar de tot. Per exemple que el Suprem admeta algun dels recursos contra els indults i s’embolique la troca. També és possible que la dreta acabe guanyant les pròximes eleccions a Madrid i que ens trobem immersos en una involució salvatge en què perdran tots els enemics de l’Espanya paranoica i sempiterna que ens volen fer empassar. I encara, en l’entremig poden assajar un colp d’Estat a la boliviana que els que insinuen els seus moviments tàctics i la seua retòrica ampul·losa i temerària.

No ho poden evitar. O manen ells o és l’apocalipsi. Manar per xuclar del pot enmig de la música de fiscals afinadors, periodistes encobridors, empresaris deshonrats i predicadors farsants. No s’aturaran fins a generar un clima irrespirable, fins a atemorir l’esquerreta pàtria, fins a imposar-se amb la seua violència simbòlica. Sense Europa, malgrat tot, ja no haurien deixat estaca en paret.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací