La cartografia dels embornals de carboni, una eina contra el canvi climàtic al País Valencià

Els estudis revelen que els boscos valencians acumulen 237 milions de tones de diòxid de carboni

per NLV / EP

Territori

Les cartografies dels embornals de carboni, una eina contra el canvi climàtic al País Valencià
Les cartografies dels embornals de carboni, una eina contra el canvi climàtic al País Valencià | GVA

La cartografia territorial de l'estoc i la fixació anual de CO₂ en la coberta vegetal i agrícola del País Valencià, i la seua funció com a embornal, forma part d'un projecte de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat en matèria de lluita contra el canvi climàtic que pretén generar coneixement entorn dels serveis ecosistèmics i incorporar-los a la planificació territorial per a un reconeixement i una gestió millors.

Les primeres cartografies que es van presentar i es van aprovar feien referència al cicle hidràulic, i pròximament està prevista l'elaboració d'altres cartografies en la mateixa línia de mitigar les conseqüències de l'escalfament global i adaptar el territori per fer-lo més resilient a aquest efecte.

Així mateix, la cartografia permetrà conéixer l'impacte que produiran els projectes implantats al País Valencià, els seus efectes sobre els embornals de carboni i la necessitat d'adoptar mesures de compensació, bé siga en repoblació, reforestació, millora de la gestió forestal o altres formes de compensació.

El conseller Arcadi España ha explicat que la planificació territorial és fonamental perquè permet optimitzar els serveis ecosistèmics i «arbitrar fórmules per a tindre equilibri entre el món rural i l'urbà». La seua intenció és «continuar donant a conéixer el nostre territori per a protegir-lo i valorar-lo».

Segons el conseller, «el total d'existències acumulades supera els 237 milions de tones de CO₂, la qual cosa suposa més de deu vegades les emissions anuals de CO₂ al País Valencià».

La fixació de CO₂ anual suposa una mica més de 17 milions de tones, i «el factor de la vegetació agrícola pren un major protagonisme en aquesta cartografia per la rapidesa del seu creixement i fixació de CO₂», ha apuntat España.

Zones de major acumulació de carboni al País Valencià

Al País Valencià, els municipis amb major acumulació de carboni són els de l'interior com ara Morella, Aiora, Requena, la Pobla de Benifassà o Vistabella del Maestrat. Per tant, les comarques que en contribueixen en alt grau a aquest estoc són els Ports, l'Alt Millars, l'Alt Palància, la Vall d'Aiora i Requena-Utiel.

Com ha indicat el conseller, «són comarques i municipis que presten serveis ecosistèmics molt valuosos per al conjunt del territori, i així ha de ser reconegut, valorat i compensat en nom d'un equilibri territorial més gran i en els objectius de lluita contra el canvi climàtic».

També ha subratllat que aquesta cartografia serà de gran utilitat per a la planificació territorial que està duent a terme la Conselleria. «La seua utilització millorarà l'aplicació dels objectius del balanç net zero de carboni dels desenvolupaments territorials i urbanístics, i s'utilitzarà en la definició, ordenació i gestió de la infraestructura verda, ja que tots els sòls amb una acumulació de CO₂ superior a les 200 tones per hectàrea s'incorporaran a la infraestructura verda».

En la presentació d'aquestes cartografies, que estaran disponibles en el visor cartogràfic de la Generalitat, han participat també les directores generals de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, i del Canvi Climàtic, Celsa Monrós; membres de l'equip Ítaca de la Universitat Politècnica de València, José Vicente Oliver i Victoria Lerma; consultors del projecte, i el director de l'Institut Cartogràfic Valencià, Xavier Navarro.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací