Els municipis valencians destinen més de 45,5 MEUR a cooperació internacional des del 2005

Els projectes finançats s'han dedicat en un 60 per cent al desenvolupament d'infraestructures socials bàsiques

per NLV / EP

Societat, Política

Foto GVA Cooperació
Foto GVA Cooperació

Els municipis del País Valencià van pressupostar entre el 2005 i el 2019 almenys 45,5 milions d'euros per invertir en 2.914 projectes de cooperació internacional als països més empobrits, segons les dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies fets públics en la clausura de les IV Jornades de Cooperació Internacional: municipis enfront dels desafiaments locals.

Els projectes finançats s'han dedicat en un 60 per cent al desenvolupament d'infraestructures socials bàsiques en comunitats que no en tenien, o que les tenien en un estat molt precari, segons ha informat la Coordinadora Valenciana d'ONGD (CVONGD).

La major part dels projectes de cooperació s'han dut a terme a Amèrica Central, Amèrica del Sud i Carib (un 56%), a Àfrica (un 21%) i Àsia (7%). Aquestes dades situen els municipis del País Valencià en el sisé lloc quant a inversió absoluta, per darrere dels municipis de Madrid, Catalunya, País Basc, Andalusia i Aragó.

Municipis grans i xicotets

Quant als grans municipis, destaquen els pressupostos per al 2021 de l'Ajuntament de València, amb 2,2 milions (0,22% dels pressupostos consolidats) per al 2021; Castelló de la Plana, amb 550.000 euros (0,28%), Elx, amb 246.000 euros (0,12%) i Alacant amb 248.000 euros (el 0,09%), segons les dades aportades per la Coordinadora Valenciana d'ONGD, organitzadora de les jornades.

Entre els municipis mitjans i xicotets, la Coordinadora destaca els pressupostos per al 2021 de l'Ajuntament de Sagunt (141.000 euros, equivalents a 0,16% dels seus pressupostos consolidats), Quart de Poblet (116.000 euros, la qual cosa suposa un 0,40% dels seus pressupostos i un 0,7% dels ingressos propis), i Morella (34.000 euros, quasi el 0,7% del pressupost municipal).

Mereixen un  esment especial Gandia, que el 2020 va recuperar la partida de suport a projectes de cooperació després de deu anys sense pressupostos, i els 115 xicotets municipis i 9 mancomunitats socis del Fons Valencià per la Solidaritat, que van dedicar conjuntament 700.000 euros a projectes de cooperació el 2019, segons la memòria anual.

Un model «únic al mon»

En paraules de la presidenta de la Coordinadora Valenciana d'ONGD, Cristina Ramón, «la trobada ha servit per reconéixer les fortaleses d'un model de cooperació únic al món, que valora el potencial que tenen les Administracions Locals per impulsar projectes de cooperació que facen front als grans desafiaments que tenim per davant».

Així, ha destacat l'«increment cada vegada més acusat de les desigualtats, amb l'augment de la pobresa extrema i amb l'amenaça que suposa per a tot el planeta el canvi climàtic». «Amb la COVID-19 hem comprovat que si no abordem els problemes globals de manera conjunta, si no fem cooperació internacional, ningú pot tirar avant», ha explicat Ramón.

Els punts forts de la cooperació des dels municipis, segons l'el professor de la Universitat d'Alacant Carlos Gómez Gil, passen per la seua capacitat per generar projectes innovadors amb un alt grau de participació de la societat.

«La cooperació descentralitzada s'ha convertit, de manera silenciosa, en la columna vertebral de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a l'Estat. La cooperació bilateral estatal s'ha reduït al 35% mentre que la cooperació descentralitzada ha passat en deu anys del 17 al 53%. La seua aportació ha evitat l'enfonsament de nostra AOD», ha afirmat Gómez Gil.

En aquesta línia s'ha pronunciat també la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo: «Els municipis són un espai democràtic de proximitat per a la participació ciutadana. És important que enfortim el seu paper com a actors de la transformació social».

Millores imprescindibles

La trobada també ha identificat millores imprescindibles en les polítiques municipals de cooperació. Entre aquestes destaquen la plena recuperació i consolidació després de l'enorme reculada patida durant la crisi econòmica.

La inversió se situa encara molt per davall del màxim històric assolit el 2007, any en què es van comprometre 5,1 milions d'euros. A més, és imprescindible que aquestes polítiques es basen en la participació de tots els agents implicats, especialment les ONGD dels mateixos municipis, i que s'òbriga un procés d'harmonització i simplificació administrativa, que elimine l'excessiva burocràcia que suposa un fre per a l'eficàcia de la cooperació.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací