Dret a morir dignament celebra la llei de l'eutanàsia: «És un progrés extraordinari en els drets civils»

Des de l'associació lamenten que el text haja trobat «l'oposició d'aquells que s'han oposat a tots els anteriors drets»

per ACN / NLV

Societat

Acte organizat per Dret a morir dignament per celebrar l'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia.
Acte organizat per Dret a morir dignament per celebrar l'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia. | Imanol Olite

L'associació Dret a morir dignament (DMD) ha celebrat l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE) aquest divendres. Xavier Gol, coordinador d'incidència política de l'entitat, ha afirmat que la llei és un «progrés extraordinari en els drets civils» i ha lamentat que el text haja trobat «l'oposició d'aquells que s'han oposat a tots els anteriors drets». «És un dret, el que vol dir que no obliga a ningú», ha afegit. Cristina Vallès, coordinadora de DMD, ha remarcat que els haguera agradat que la llei fora «més propera al context sanitari que al legal» i que tinguera el pacient «al centre», però ha afirmat que la defensaran «perquè ha costat molt i perquè puga arribar a tothom qui la demane».

En referència al procés de tramitació, Gol ha explicat que, des del punt de vista de l'associació, és «feixuc». «El temps necessari serà d'entre 40 i 45 dies; nosaltres l'hauríem volgut més lleugera», ha afegit. El coordinador també ha subratllat que és una llei «molt garantista» i que des de l'entitat l'haurien feta més «senzilla». «Garantir que la persona pren la decisió lliurement i voluntàriament; aquests són els aspectes que s'han de garantir», ha matisat. No obstant això, Gol ha remarcat que la llei és «un gran pas endavant. A les persones afectades els donarà molta tranquil·litat. El temps de vida que els quede el podran viure amb moltíssima més qualitat que no si estan patint per saber com moriran», ha sostingut.

Vallès, per altra banda, ha recordat que ara són les comunitats autònomes les que tenen la «responsabilitat» de desplegar la llei. En aquest sentit, ha instat les autoritats a fer un desplegament «equitatiu» a tot el territori que permeta «arribar a tothom». Vallès ha expressat la seua preocupació pel fet que l'aprovació es produïsca enmig d'una pandèmia, i en aquest sentit ha demanat un «reforç» de la sanitat pública.

Durant l'acte també s'ha presentat la campanya de difusió i sensibilització que impulsaran per donar a conéixer la nova legislació. El projecte constarà d'una sèrie de cinc podcasts que es publicaran fins a finals d'any i on es parlarà de «les possibilitats que ofereix la llei i dels aspectes menys coneguts de la mateixa», i un llibre electrònic que servirà com a recopilatori de tota la informació.

A la celebració han assistit persones com la Carme Barahona, el fill de la qual va ser diagnosticat d'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) l'any 2017. «El mateix dia que vam eixir del metge amb el diagnòstic, el meu fill va dir que no arribaria al final, que era massa dolorós i que no podia». Després de buscar solucions per tot el món, el fill de la Carme va decidir començar a pensar «de quina manera podia marxar i quan ho hauria de fer». Barahona ha expressat que, per a ella, tot el procés va ser «molt dolorós, més que la mateixa malaltia», i ha lamentat no poder haver estar amb el seu fill en el moment que va decidir marxar. «Jo no vaig poder estar amb ell perquè em podrien haver condemnat per parricidi. La malaltia t'ha tocat i tu no l'esculls, però poder estar amb ell ho podia decidir, i la llei m'ho negava», ha explicat. «En aquest moment la persona que no vol acollir-se a la llei té tots els drets; el fet que no hi haguera la llei a mi me'ls negava. Només demane la mateixa llibertat que tenen ells», ha conclòs.

Els neuròlegs reivindiquen la seua presència durant el procés

D'altra banda, la Societat Espanyola de Neurologia ha destacat que en aquells països on ja existeix una legislació aprovada que regula l’eutanàsia i el suïcidi assistit, s’ha observat un augment de les peticions en pacients amb malalties neurològiques o psiquiàtriques, un grup que ja suposa entre el 15 i el 20% de les sol·licituds que s’interposen en aquests països. Per això, han demanat una major presència d'aquests professionals en el procés d'eutanàsia sol·licitant que la valoració neurològica i psiquiàtrica del pacient siga obligatòria, que siga un neuròleg qui valore el grau de patiment que causa la malaltia i una major accessibilitat a les cures pal·liatives per als qui pateixen una malaltia neurològica, entre d'altres.

L’eutanàsia a l'estat espanyol

Amb l’entrada en vigor d’aquesta llei, l'estat espanyol es converteix en el sisé país (per darrere d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia) que legalitza l’eutanàsia a escala mundial. La nova legislació regula el procediment a través del qual el pacient pot sol·licitar que se li aplique l’eutanàsia, tant en un hospital com a casa. La normativa estableix que només poden demanar-ho pacients majors d’edat que pateixen una malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions associades a un «patiment físic o psíquic constant i intolerable». A més, cal que existisca la «seguretat» o una gran probabilitat que no hi haja marge de millora o de cura.

El procés d’implementació de la llei pivotarà essencialment en dos documents: el «Protocol per la valoració de la incapacitat de fe», orientat a establir unes directrius que ajuden els metges responsables a valorar la situació d’incapacitat dels pacients que sol·liciten l’eutanàsia, i el «Manual de bones pràctiques», un text que recull aspectes a tindre en compte durant el procés com ara recomanacions sobre els medicaments a administrar o els documents a utilitzar durant el procés com el formulari de sol·licitud, el full d'informació o el consentiment informat.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací