De Preparat a Catifeta

per Jesús Peris

Columnistes

De Preparat a Catifeta
De Preparat a Catifeta

Reconec que no m’ho veia vindre. Per una banda, Pablo Casado llançant hate contra el president de la CEOE i contra els bisbes; per l'altra, el president dels empresaris espanyols rebent assetjament a les xarxes per haver dit que benviguts siguen els indults si redueixen la tensió; i, encara per una altra, i això sí que és la bomba, la ultradreta espanyola, els de V.E.R.D.E i totes eixes ximpleries, fotent-li canya al Preparat i fins i tot posant-li un malnom graciós: Felpudo VI.

I com que no m’ho veia vindre, ja no sé ni què dir no siga cosa que esta columna faça el ridícul en un parell de mesos. Les coses semblen passar a velocitat de vertígen i el mercat de les fílies i les fòbies és més volàtil que mai.

De tota manera, m’atrevisc a fer alguns xicotets apunts conjecturals: crec que la dreta espanyola està en plena desorientació, per no dir descomposició. El seu discurs bel·ligerant, les seues crides a sotmetre a sang i foc Catalunya van massa lluny fins i tot per a gent tan poc sospitosa d’esquerranisme o dèries independentistes com alguns empresaris i els bisbes. Els uns volen estabilitat per poder vendre coses i continuar explotant el personal de manera ordenada; els altres tenen també bisbes catalans que saben que entre la mainada indepe hi ha molts feligresos i gent de comunió setmanal i cumbaià en diverses tonalitats. I més encara: els discursos abrandats de Casado desentonen quan sembla que de mica en mica van arribant les nyesples com a pans des d’Europa, i encara queden les més grosses per arribar. De moment, després del dictamen del Consell d’Europa, Espanya ja està agermanada amb Turquia, i acostant-se a fer un torneig triangular amb Hongria.

Sense dubte el beneficiat de tot açò és el PSOE, que es ven com a partit d’ordre i trellat, i pot ser per fi la vertadera dreta civilitzada i homologable. I això que a diferència de l’oposició turca, que va votar a favor del document del Consell d’Europa, el PSOE allà continua alineant-se amb l’aporellos i amb la tesi que empaperar el disident és un exercici de democràcia plena. Però, vaja, de portes endins, frenant els suposats excesos esquerrans de Podemos per una banda, que tampoc sembla que siguen tan excessius ni que costen molt de frenar, i d’altra escenificant la seua nova condició de partit conciliador, va donant el perfil, especialment per contrast amb els brams de Casado que ja tira contra tot el que s’aparta ni que siga per matisos del seu discurs maximalista i sobreactuat amb el detector de traïdors i fellons a tota màquina.

D’altra banda el Preparat Catifeta replega el que va sembrar el 3 d’octubre de 2017 i en general la seua indissimulada simpatia per la dreta i la ultradreta i la seua antipatia evident envers els que paradoxalment són la seua salvaguarda discursiva i de legitimat: Pedro Sánchez i el republicanisme rutinari de Podemos, tan bons xics i xiques en realitat i amb tanta il·lusió com els fa haver aconseguit entrar en el govern. L’altre dia tinguérem un excel·lent exemple amb la manca d’espenta de Lilith Verstrynge anunciant l’adveniment de la Tercera República. Crec que el Preparat havia creat en la seua cort de lacais i súbdits la il·lusió de retorn a una monarquia autoritària, d’un borboneig embogit, d’un aporellos sord i constant.

En efecte, cal reconèixer que el més coherent amb el discurs del 3 d’octubre haguera sigut no signar els indults, muntar-ne una grossa i buscar un general Primo de Rivera de guàrdia per fer l’auto-colp. És, a més, el que tocava si la segona Restauració borbònica segueix el guió de la primera. De fet, reconec que quan Díaz Ayuso va fer la seua invocació al rei plantejant que estaria molt malament que signara, vaig pensar que alguna cosa d’això era el que s’estava preparant, que aporellos oé, que a mí la legión i que viva el rei, el orden i la ley i que por Dios, la patria y el rey lucharemos nosotros también.

Però no. Sembla que de manera sorprenent tenint en compte la bambolla que habita el Preparado ha entés que si hi ha alguna possibilitat que Leonor herete el tron passa per anar de pare de la democràcia i tot això, i que els auto-colps botant-se les eleccions i no signar lleis del govern escollit democràticament no queden massa bonics; i al principi tot molt bé, tot al seu gust, però a la llarga acabaria pegant a fugir a l’exili una nit de primavera com el besavi. I, aleshores, el que s’ha produït ha sigut l’impensable, l’adveniment de Felpudo VI, el retorn d’un discurs falangista de perjuris al gloriós moviment, i l’embrió d’un republicanisme autoritari nacionalista espanyol que de veres que no havia vist vindre. Potser han pensat que ni Orban ni Erdogan tenen reis i els va de categoria fent el que els dóna la gana, empresonant qui es meneja i prohibint l’homosexualitat.

Què serà el següent? Doncs ves a saber. Alguns i algunes continuarem somiant una república federal plurinacional de treballadors i treballadores de tota classe, això és segur, i ho farem amb molta més espenta que la lànguida Lilith. Una altra cosa que també és segura és que el diumenge va sopar Pere Aragonés amb el rei inaugurant una festa del capitalisme global, que els indults ja s’han produït, i que mentrestant, els que posaren el cos lluitant entre altres coses per l’alliberament dels presos polítics continuen rebent peticions de condemnes duríssimes. Per a ells no hi haurà indults. Ni menys amnistia, que és el que haguera calgut. També és segur que el pare del Preparat continua fugat amb el beneplàcit del govern, que a més carrega les despeses a l’erari públic. I també és segur que Pablo Hasel dormirà hui una altra nit a la presó.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací