Perspectiva de joventut

per Sergi Vidal

Tribuna

Perspectiva de joventut
Perspectiva de joventut

Ja és definitiu. Més-Compromís (l'antic Bloc Nacionalista Valencià) s'ha convertit en el partit polític més avançat en matèria de participació de la seua militància jove (menor de trenta-un anys). El passat cap de setmana es va celebrar el 8é Congrés Nacional de l'organització, en què s'ha refundat i s'han renovat els seus òrgans, però en què també s'han aprovat els seus nous Estatuts amb la incorporació de la perspectiva de joventut.

Tots els articles i les disposicions dels textos estatutaris són importants perquè regulen la manera en què ens organitzem i funcionem. Però els primers renglons sempre són especials, perquè parlen dels principis polítics i organitzatius (dels conceptes més importants a l'hora de concebre's). Ahí hi ha un dels grans èxits per a la joventut valencianista en l'últim cap de setmana.

Tot passa en l'article 7, que succeïx el que regula el principi de paritat, i que porta el nom de «perspectiva de joventut». Es parla de treballar activament per augmentar la quantitat de persones joves vinculades a l'organització, garantir-ne la presència en les llistes electorals, comptar-ne per a la representació institucional i, fins i tot, establir mecanismes perquè la representació en els òrgans del partit siga, com a mínim, proporcional al pes en el cens. N'hi ha qui ho vorà innecessari, n'hi ha qui ho vorà un error. Res més lluny de la realitat.

La representació juvenil perseguix dos objectius: el de participació i el de perspectiva. D'una banda, la representació juvenil ha de fomentar la participació de les persones joves en els diferents òrgans i espais per tal d'involucrar-les en la construcció orgànica i política del projecte. D'altra banda, la representació juvenil ha d'aprofitar-se perquè s'integre la perspectiva de joventut de forma transversal en tot el projecte, des del punt de vist del diàleg intergeneracional i l'estratègia de relleu.

De fet, el principi de perspectiva de joventut es basa en la participació de les persones joves des d'un enfocament socioeducatiu (importantíssim per a aprofundir en la democràcia participativa) i una visió estratègica (des de l'aprenentatge actiu i la construcció de nous lideratges que li donen futur al moviment polític).

Tot açò conduiria a un model organitzatiu de quotes d'edat? En cap cas. Les persones joves, per la nostra condició d'edat, patim discriminacions per no ser tan adultes, per no tindre tanta experiència, que suposen més dificultats a l'hora d'expressar les nostres opinions, d'involucrar-nos o, simplement, de tindre'ns en compte. Se'n diu adultcentrisme (i no hauria de tindre cap cabuda en una societat que creu en l'educació integral i continuada). Per això es pot plantejar un mecanisme corrector. De fet, no és una necessitat nova, per alguna cosa existix la participació i l'autoorganització juvenil.

Doncs això, entre moltes coses, Més-Compromís esdevé el primer partit valencià i de l'Estat espanyol en considerar la perspectiva de joventut com un principi estatutari, ben detallat. Caldria explorar si ho és, també, en l'àmbit europeu i mundial. Explorarem com funciona. De moment, seguim, amb 10 joves a l'executiva nacional, una secció juvenil referent, denunciant l'emergència generacional i reescrivint el pacte intergeneracional.

En esta organització les persones joves tenim molt bona cabuda, així que benvinguda i benvingut si t'hi vols implicar; es necessita la teua perspectiva.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.