Ayuso crea l'Oficina de l'Espanyol per col·locar Toni Cantó

L'exdirigent de Ciudadanos cobrarà 75.084 euros l'any per dirigir aquest nou departament de la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports

per NLV / EP

Política

Isabel Díaz Ayuso i Toni Cantó | Jesús Hellín | EP
Isabel Díaz Ayuso i Toni Cantó | Jesús Hellín | EP

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha col·locat al capdavant de l'Oficina de l'Espanyol, un nou departament dependent de la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports, a l'exportaveu  de Ciudadanos a les Corts, Toni Cantó.

«La llengua espanyola és un actiu cultural, social i econòmic que compartim amb quasi 600 milions de persones arreu del món i que té un potencial extraordinari que la Comunitat de Madrid explotarà», han destacat l'executiu madrileny. «L'objectiu és fer de Madrid la capital de l'espanyol a Europa, ja que aconseguir-ho tindria grans beneficis no sols en l'àmbit cultural i acadèmic, també en el turístic, econòmic i empresarial», ha destacat.

Entre les finalitats de l'Oficina de l'Espanyol hi ha «la promoció de la Comunitat de Madrid com a capital europea de l'espanyol, la interlocució amb institucions per impulsar les oportunitats econòmiques de l'espanyol i la col·laboració activa amb entitats dins de l'àmbit de la Comunitat de Madrid que treballen per l'impuls de l'espanyol».

També es buscaran sinergies amb entitats culturals internacionals per dur a terme «accions de posada en valor de l'espanyol», i es gestionaran informes i trobades que «fomenten el debat entorn de la potencialitat de l'espanyol, i que situen a la Comunitat de Madrid la trobada d'experts i líders d'opinió».

Cantó, que no va poder formar part de la llista electoral d'Ayuso el maig passat per no estar empadronat a la capital de l'Estat, cobrarà 75.084 euros l'any. 

Els diners de l'espanyol

L'Estat i algunes comunitats autònomes destinen al foment del castellà milions d'euros cada any mitjançant institucions consolidades, com ara l'Instituto Cervantes, i altres no tan conegudes com la recent creada l'Oficina de l'Espanyol de la Comunitat de Madrid, que ara dirigeix Toni Cantó. Tanmateix, sovint els grans mitjans de comunicació estatals fan creure que això només ocorre amb les llengües minoritzades.

Recordem la polèmica que va generar a començament d'aquest mes de juny l'entrevista a Sergio del Molino, autor de La España vacia, en què deia que a l'Estat «tenim un problema grossíssim: hem polititzat les qüestions lingüístiques. Tenim una realitat lingüística molt complexa on s'han deixat arrere les imposicions: et pots expressar en qualsevol mitjà amb la llengua que vulgues». Però hi afegia que «només el castellà» està perseguit en alguns llocs, «sobretot a Catalunya, on ha aconseguit el màxim aquesta histèria lingüística». 

I quan l'entrevistador li pregunta si «existeix una xarxa clientelista de lingüistes i escriptors que serveix per mantindre vives artificialment a determinades llengües simplement pel seu propi benefici, encara que no siguen conscients d'això», Del Molino respon: «Hi ha gent que viu de llengües que no tenen ni expressió, ni parlants. I altres com el català tenen molts parlants però no tenen mercat. El mercat literari en català és un mercat unflat i subvencionat. No sé si existeix una xarxa clientelista com a tal, conscient, però estic segur que hi ha gent que viu d'aquest quiosquet, sens dubte. I com més minoritària la llengua, més».

Segons ell, «creen una acadèmia, com a Aragó l'Acadèmia de l'aragonés, i creen una càtedra en un altre lloc… Hi ha tres o quatre "suelditos", molt poquet, de gent que viu d'això. I com estan defensant la seua manera de vida es posaran molt virulents a l'hora de defensar-lo».

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.