Valencianisme retallat

per Josep Barberà

Tribuna

Valencianisme retallat
Valencianisme retallat

Diuen les llegendes gregues que Damastes (o Procust) era un personatge que vivia al camí de Mègara a Atenes. Allí, a la seua llar, tenia dos llits de diferent mesura, l’un de molt llarg i l’altre de molt curt. Quan hi passaven viatgers, i depenent de l’alçada, els situava a un dels llits de diferent mida; als viatgers alts en el llit curt i als baixets al llit llarg. Un cop situats, si el llit els anava menut -com era el cas sempre-, en Damastes (o Procust) els tallava els membres fins que els mutilats viatgers eren de la mida del llit i, en cas que els anara gran, a cops de martell -o de la ferramenta que consideràs més adient- els desconjuntava l’esquelet fins que podia estirar-los a la mesura del llit.

El valencianisme -el valencianisme mainstream, si em permeteu l’adjectiu-, en la seua tragèdia grega particular -amb incests, guerres, mutilacions i algun amor prohibit inclosos, que hagueren servit d’inspiració al mateix Sòfocles- va arribar aquest cap de setmana al camí que es dirigeix a Atenes. I el Bloc Nacionalista Valencià (o Més Compromís) va decidir que calia que provàs un llit i que, tot el que se n’isquera de les mesures preestablertes, s’havia d’amputar.

Des dels anys noranta el valencianisme majoritari, en les seues múltiples refundacions, ha anat amputant allò que ha considerat que no cabia en la seua recepta de l’èxit enlluernat per l’eclosió electoral del blaverisme -primer- i de l’esquerra «alternativa» espanyola -després. A cada bugada en perdem un llançol, com es sol dir. Símbols, noms, referents ideològics, horitzons nacionals i -més recentment- hores de valencià, només per posar uns exemples.

No seré jo qui negue els èxits electorals d’aquesta fórmula, sobretot en els darrers cicles electorals però, fins a quin punt és humà aquell a qui li anem tallant braços, cames, cap, pits, cor, entranyes…? Fins a quint punt la representació actual de Compromís és un èxit del valencianisme i no un èxit d’un projecte federalista Espanyol a l’esquerra del PSOE? Fins a quin punt l’argument d’«el poble no està preparat per a parlar de País Valencià, o d’independència, o de presos polítics…» es pot considerar un èxit? «Para este viaje no hacían falta tantas alforjas».

Tanmateix però, els desitjo sort. Ja vaig dir ací que el projecte de transformar Espanya no és el meu ni el del meu partit, però crec que és necessari que algú ho torne a intentar. I els desitjo molts èxits. Com sempre els he desitjat a l’esquerra espanyola.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.