Tal dia com hui del 1490 va morir Isabel de Villena

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1490 va morir Isabel de Villena
Tal dia com hui del 1490 va morir Isabel de Villena

El 2 de juliol del 1490 va morir a València Isabel de Villena, la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Nascuda el 1430, va ser batejada amb el nom d’Elionor Manuel de Villena. Era filla d’Enric de Villena, escriptor i traductor, que va ser Gran Mestre de Calatrava entre 1404 i 1414. Es desconeix el nom de la seua mare. Òrfena des de molt xiqueta, va viure i es va educar al Palau del Real de València amb la seua cosina, la reina Maria de Castella, futura esposa d’Alfons el Magnànim.

Als quinze anys va ingressar al monestir de la Trinitat de la ciutat, de l’orde de les clarisses, on l’any 1445 va prendre els hàbits i va adoptar el nom de Sor Isabel de Villena. El 1463 va ser nomenada abadessa, càrrec que va exercir fins a la seua mort, l’any 1490.

Amb una profunda inclinació cap a les lletres, Isabel de Villena va mantenir una forta vinculació amb el món literari valencià de l’època, com testimonien les diverses dedicatòries a la seua persona recollides en obres d’autors valencians. 

Entre les quatre parets del convent, Isabel de Villena va seguir una vida de contemplació i espiritualitat que la va portar a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'època, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots aquests, però, només s'han conservat la Vita Christi, gràcies a la intervenció pòstuma de Sor Aldonça de Montsoriu, la seua successora com a abadessa del monestir, que en va fer la primera edició el 1497, i Speculum Animae, publicada al voltant del 1760 i localitzada a la Biblioteca Nacional de París. 

La Vita Christi naix com a llibre de doctrina i es converteix en una de les peces clau de la literatura del segle XV, dins del que s'ha anomenat Segle d’Or valencià. Els crítics i estudiosos l'han vista com un referent extraordinari i també com una rara avis, ateses les escasses peces que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació que no exclou els somnis com a manera d’explicar l’espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no devia agradar molt a l'església d'aleshores. 

Així, per tal que les dones tingueren matèria de contemplació, va redactar aquesta obra en la qual fa una àmplia narració de la vida de Jesucrist. No només segueix el relat dels evangelis canònics, sinó que recull èpoques, episodis i fets que es narraven en els apòcrifs i recollien tradicions pietoses, com ara les vides de santa Anna i de la Verge Maria i la infantesa de Jesús. I ho fa fins a tal punt que aquestes parts són molt més extenses que les que versen sobre la vida pública i la passió de Crist. L’autora dilata i amplifica els materials que disposa i el pla real o biogràfic del llibre és sovint interferit per un altre pla al·legòric. Realitat i al·legoria arriben a barrejar-se d’una manera conscient, eficaç i artística, encara que sempre amb ingenuïtat de bona llei. 

Fugaces notes d’ironia i un estil íntim, amb detalls de tendresa, atorguen a la Vita Christi un curiós matís familiar, gairebé popular. Tanmateix, l’autora, educada a la cort, converteix el món cristià en una sumptuosa cort on impera una rigorosa etiqueta i cada benaventurat és al lloc que li correspon en atenció al seu rang, i on Maria és anomenada Sa Altesa i Jesucrist Sa Majestat. Es tracta d’un recurs adequat per fer viu i present l’altre món, a partir del que s’admira popularment, i molt eficient per emocionar les monges, a les quals s’adreçava aquesta obra.

Isabel de Villena va tindre la genialitat de redactar una detalladíssima Vita Christi, que té com a principals protagonistes les dones. En primer lloc, la Verge Maria, seguida de Maria Magdalena i de moltes altres, sense oblidar les que s’acostaren a Crist en el camí de Gòlgota en les quatre estacions o escenes del viacrucis en què ixen dones. Ho va fer, sobretot, reconeixent el valor històric, i el femení lliure, és a dir, el que les dones fan en el món per gust i perquè volen. Aquesta obra no només va tenir èxit entre els fidels i les germanes del convent, sinó que va obtindre l'acceptació de molts homes literats i intel·lectuals.

Sor Isabel de Villena va morir al monestir de la Trinitat de València, on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una terrible epidèmia de pesta, als 60 anys.

 

Fonts: Xulio Ricardo Trigo, «Isabel de Villena, 1430-1490», AELC  /  «Isabel de Villena, Elionor Manuel de Villena (València, 1430-1490)», UPF  /  «Sor Isabel de Villena», Universitat de València

Primera escriptora en valencià 

 

Viquipèdia

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.