Tal dia com hui del 1994 van morir sis veïns de Millars en un tràgic incendi forestal que va cremar més de 25.000 hectàrees

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1994 van morir sis persones en un incendi a Millars (la Canal de Navarrés)
Tal dia com hui del 1994 van morir sis persones en un incendi a Millars (la Canal de Navarrés)

El 4 de juliol del 1994, sis persones: 4 brigadistes, un voluntari i un regidor van morir  en un catastròfic incendi a Millars (la Canal de Navarrés). Tots eren veïns del municipi i, en algun cas, amb graus directes de parentiu.

Aquell estiu la intensa calor, la sequera i el vent van provocar un còctel letal. L'inici del mes de juliol es va caracteritzar per unes extraordinàries temperatures màximes que es van mantindre durant diverses jornades (abans i després del foc) i que van contribuir, en gran manera, a la ràpida propagació de les flames. 

El foc, originat per un llamp, va arrasar més de 25.000 hectàrees, 500 d'elles agrícoles. Sobre les 14.30 hores se'n va anar la llum i prompte el poble va quedar cobert per un fum negre molt dens. 

De seguida, s’hi va  desplaçar la brigada de Millars a bord del camió autobomba, a la qual es va sumar posteriorment un regidor de l'ajuntament, un voluntari i l'agent mediambiental. En un determinat moment, i sense que es poguera preveure, es va produir un sobtat i violent canvi en la direcció de vent que va conduir el foc, vessant amunt i a una endimoniada velocitat, fins a la posició que ocupaven els mitjans d'extinció. Una llengua de foc va arribar als brigadistes instants després que bolcarà el camió autobomba Pegaso. La tragèdia es va desencadenar en segons i quan van voler escapar de la tragèdia ja no van poder. En l'incendi va ser determinant el terreny especialment abrupte i l'efecte «xemeneia». No van poder escapar de l'intens fum. Sis veïns de Millars van morir per asfíxia i un setè ho va fer a l'hospital dies després.

Foto Ajuntament de Millars

L'estiu del 1994 va ser el més fatídic per a les muntanyes valencianes en dècades. El balanç total: 14 morts, quasi 140.000 hectàrees arrasades (el 15% de la superfície forestal total) i una catàstrofe ecològica monumental al llarg i ample del territori. Només a Ontinyent es va cremar el 94% de la muntanya.

El desastre de Millars va marcar un abans i un després de les polítiques forestals. A partir de llavors hi va haver més professionalització, coordinació i inversió. També va ser el germen de la reflexió sobre l'estreta relació que té l'abandó del món rural amb els grans incendis. Tot i això, no totes les promeses es van materialitzar i hui les muntanyes continuen presentant una elevada vulnerabilitat per la quantitat de combustible existent.

 

Fonts: «25 años de una tragedia», El Rincón del Cronista Oficial de Millares, Ajuntament de Millars, 2019 /  «Seis personas murieron en Millares en 1994», Levante-EMV, 2005 /  Sergio Gómez, «El tiempo no apaga el dolor en Millares», Levante-EMV, 2019

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.