Brussel·les.- Quan es va estrenar el 1979 la pel·lícula Companys, procés a Catalunya, dirigida per Josep Maria Forn, ningú podia pensar que el procés contra la nació catalana es faria realitat vora quaranta anys després. A la deriva judicial dels tribunals ordinaris, que havien mamprés la causa penal contra els líders catalans del Procés sobiranista per la independència, es va sumar una actuació paral·lela de l'estat espanyol sota la batuta del Partido Popular, llavors en el govern espanyol. Sense fer cap rebombori i sota la forca de l'article 155 de la Constitució Espanyola, el desembre del 2017, el Tribunal de Comptes entrava en acció. La darrera setmana va acabar la seua investigació amb un informe que demana com a mesura cautelar fiances de 5,4 milions d'euros als 42 polítics, tècnics i funcionaris responsables de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya durant els últims sis anys.

Al llarg de les 465 pàgines de l'informe, es recull cadascun dels actes i viatges d'acció exterior de la Generalitat catalana i les declaracions que es varen fer dintre o fora de l'activitat institucional relativa al procés d'independència i al dret d'autodeterminació. Aquestes declaracions són les que invaliden cada activitat i la competència de la Generalitat, segons l'informe del Tribunal de Comptes que, a més, qüestiona el Pla Estratègic de la Generalitat, és a dir, la seua acció política, no la comptable. El resultat és el requeriment amb caràcter preventiu del fiançament dels 5,4 milions d'euros que l'informe del Tribunal considera malversats pels 42 polítics i gestors de la Generalitat, abans del judici, sense sentència i amb un termini de quinze dies.

Aquest informe ix de la iniciativa de les Corts Generals, sota la petició del Partido Popular amb majoria absoluta, el desembre del 2017, amb l'article 155 aplicat a l'autonomia catalana, gestionada pel govern espanyol. El plenari del Tribunal de Comptes del 27 de desembre aprovava la «fiscalització relativa al destí donat als recursos assignats a l'execució de les polítiques d'acció exterior de la Comunitat Autònoma de Catalunya, corresponents als exercicis 2011-2017». Els objectius eren, principalment, «impulsar les mesures per a aconseguir un sector públic més racional i eficient» i «identificar i fiscalitzar les principals àrees de risc», en concret les que pogueren «propiciar el frau i la corrupció». L'àmbit espacial i temporal es va establir a Catalunya, la seua acció exterior i els exercicis compresos entre el 2011 el 2017.

«Debilitats» i «deficiències» en la gestió és el que s'hi destaca de forma generalitzada per a, immediatament, detallar al llarg de tot el document cada activitat: viatge, cost i manifestacions en defensa de la independència, tant siguen conferències com declaracions a la premsa. Un exemple és el viatge de dos dies del president de la Generalitat a París, el 16 d'octubre del 2016, amb una comitiva de nou persones. La despesa final va ser de 22.329,41 euros. «El govern català ha publicat el text íntegre de la conferència pronunciada pel president en un centre d'estudis internacionals, sota el títol: '¿Quin és el futur per a Catalunya dintre d'Europa?', seguit d'un debat polític centrat en la defensa de la independència».

Els escàndols del PP

En un moment plagat d'escàndols de corrupció política i econòmica del Partido Popular en distints governs autonòmics i com a partit polític per se -que començaren el 1999 amb el cas Gürtel i acabaren per enderrocar Mariano Rajoy de la Presidència del Govern amb una moció de censura-, el Tribunal de Comptes mai va prendre la iniciativa de fiscalitzar aquest partit ni els seus governs, malgrat que és aquesta la seua funció ordinària. Cal recordar que en desembre del 2016, el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, va justificar davant de la Comissió parlamentària que no haguera detectat possibles pràctiques corruptes del PP com els casos «Gürtel» o «Bárcenas», defensant la seua gestió auditora. El Tribunal de Comptes «arriba fins on pot arribar», va dir.

El Tribunal de Comptes és un òrgan jurisdiccional, de caràcter administratiu, que no forma part del poder judicial ni de l'organigrama dels òrgans jurisdiccionals. Les seues sentències poques vegades van més enllà de recomanacions per a millorar la gestió comptable de la gestió pública. I en moltes menys ocasions ha establit requeriments per a fiançar cautelarment l'import que es podria considerar defraudat abans de resoldre les possibles responsabilitats.

La persecució contra l'estructura política i econòmica del govern català, contra els seus patrimonis familiars, va més enllà de l'exercici del seu càrrec quan aquest tribunal es planteja amb un informe de 465 pàgines que l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya va excedir de les seues competències. Aquest judici de valor excedeix de la competència del Tribunal de Comptes, que no jutja l'acció política, sinó la «responsabilitat comptable» en cas que el funcionari o responsable polític haguera malbaratat fons públics o se n'haguera aprofitat per a benefici personal.

La doctrina del dol i de l'enriquiment personal

El professor de la Universitat de València, Gabriel Doménech Pascual, ho explica en un article acadèmic titulat ¿Deberían las autoridades y los empleados públicos responder civilmente por los daños causados en el ejercicio de sus cargos? La resposta del professor es pot resumir en què la «responsabilitat hauria de ser sempre la responsable civil directa i exclusiva davant dels tercers perjudicats». I afegeix que «no té molt de sentit que responguen civilment per un fet negligent» i, d'altra banda, que «la mera il·legalitat no implica que s'hagen de tornar els diners, si no n'hi ha un enriquiment». En cas d'aplicar-se aquest criteri a la resta de casos, «hauria de respondre tot el món, però quasi mai s'exigeix la responsabilitat i, quan es fa, és per raons polítiques, s'utilitza com a una arma política», explica Doménech.
Al seu treball, el professor Gabriel Doménech és clar en exposar que, «d'acord amb la legislació estatal bàsica, només l'Administració al servei de la qual actuen respon davant els tercers perjudicats, i només ella pot -més encara, ho ha de fer- exigir responsabilitat civil per aquests danys. Aquesta praxi contrasta amb el fet que l'Administració sí que sol exigir als seus agents una peculiar responsabilitat civil regulada en la legislació comptable». L'autor arriba a la conclusió que «els servidors públics només haurien de respondre civilment pels danys causats, en l'exercici de les seues funcions, quan els hagen provocat de manera dolosa o quan probablement hagen obtingut algun benefici derivat dels mateixos».

L'extrema mesura del fiançament de 5,4 milions d'euros significa la «mort civil» dels afectats, com va definir a una roda de premsa a Estrasburg l'exconseller Francesc Homs, advocat i afectat a la causa. I, de vegades, es tracta d'una persecució dels béns fins a després de la mort física, com és el cas de la que va ser delegada del govern català a França, Maryse Olivé, finada el 2017. El Tribunal de Comptes li reclama 22.725,27 euros a la seua filla. L'embargament de tots els béns, sous o patrimoni familiar dels investigats, abans del judici i de la sentència, són prova d'un tractament diferent, si es compara amb altres casos recents o de l'actitud habitual d'aquest tribunal que en comptades ocasions demana fiances tan elevades o ni tan sols les demana.

Sense anar més lluny, el gener d'enguany va dictar una interlocutòria sobre el cas de l'estafa a l'Empresa Municipal de Transport (EMT) de l'Ajuntament de València. La funcionària, a qui el jutjat d'Instrucció 18 de València investiga per la desaparició de 5,4 milions d'euros, ha sigut requerida pel Tribunal de Comptes per a fiançar aquesta quantitat. En principi, es va executar tan sols l'embargament preventiu amb una anotació al Registre de la Propietat d'una plaça de garatge en guanys matrimonials, que no cobreix ni de lluny la quantitat desapareguda. Mentre que el seu marit és titular de tres sicavs que superen els set milions d'euros i compten amb altres propietats immobiliàries.

Aquest cas es referencia al Tribunal de Comptes com l'actuació prèvia número 93/20. La liquidació provisional exigida té el seu origen en les denúncies plantejades per diversos membres de Consell d'Administració de l'Empresa Municipal de Transport (EMT) de València, en relació amb diferents irregularitats en la gestió i disposició dels fons públics en la Societat municipal i amb motiu d'un frau informàtic produït en aquesta. En concret, es van realitzar de forma irregular huit transferències des de comptes corrents de l'Empresa, a favor de dues societats domiciliades a la Xina, amb les quals l'EMT no mantenia cap relació, utilitzant-se per a això signatures de personal directiu que no es corresponien amb la realitat.

L'Acta de liquidació recull un presumpte abast als fons públics per import de 4.210.750,49 euros, dels quals 4.054.971,98 es corresponen amb el principal i 155.778,51 als interessos. Així mateix, considera com a presumpta responsable la directora d'administració de l'EMT, que era la directora de negociat de l'EMT que va fer totes les operacions obviant els procediments de gestió i control establerts, no comunicant ni consultant les operacions amb el president ni amb cap directiu de l'àrea de gestió amb competències per a això. Paral·lelament a l'actuació del Tribunal de Comptes, el Jutjat d'Instrucció no. 18 de València està duent a terme actuacions penals.

Cal recordar que el Tribunal de Comptes exerceix una funció jurisdiccional dirigida a enjudiciar responsabilitats comptables per obtenir la restitució dels fons públics davant usos indeguts d'aquests. Aquesta funció fiscalitzadora del sector públic, de naturalesa eminentment tècnica, s'aplica d'acord amb normes i procediments d'auditoria, és a dir, té una funció eminentment comptable. L'acta de liquidació provisional recentment dictada, prèvia al judici, en el cas de la Generalitat catalana, fixa la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar a l'Administració Pública en cas de ser condemnats.
Malgrat aquest caràcter tècnic, l'objectiu d'aquest informe és «analitzar els òrgans instrumentals de les polítiques d'acció exterior i la seua execució» i «verificar l'adequació dels sistemes i procediments de gestió dels recursos públics aplicats als objectius de les activitats d'acció exterior». Per una banda, interpreta la competència de la Generalitat de forma contrària al que ha establert la doctrina del Tribunal Constitucional, segons l'escrit d'al·legacions de la Generalitat. I, d'altra banda, considera que tots els viatges institucionals a l'estranger durant l'etapa investigada estan fora de la competència autonòmica, en aquest cas, de la catalana.

Per posar un altre exemple, l'informe fa referència al viatge que el gener del 2017 va fer el president de la Generalitat a Brussel·les amb altres consellers per a participar en un acte organitzat per tres eurodiputats a la seu del Parlament. Es tractava d'una conferència amb el títol: «El referéndum catalán». L'informe considera que aquest acte envaeix les competències de l'Estat en acció exterior. L'escrit d'al·legacions de la Generalitat, oposant-se a l'informe, explica que aquest acte no envaeix cap competència estatal i que s'inscriu en les relacions de projecció exterior de Catalunya.

I així fins a 465 pàgines, que recullen tots els actes a l'exterior de representants del govern català durant sis anys, en què se'ls qüestiona l'activitat, tant l'oficial com inclús les declaracions a la premsa. Al centre del debat està el projecte d'autodeterminació. Qualsevol manifestació en aquest sentit és considerat en l'informe com a fora de la competència autonòmica i, per tant, com a malversació de fons públics.

A aquestes conclusions arriba una de les conselleres del Tribunal de Comptes, María Dolores Genaro Moya, que expressa la seua disconformitat en un «vot particular» contrari a l'informe i totalment demolidor. Aquesta consellera va ser elegida a instàncies del PSOE quan es va renovar la composició del tribunal. Els consellers d'aquest tribunal són elegits pel Congrés espanyol entre juristes de reconegut prestigi i segons la majoria parlamentària de la Cambra. La primera argumentació de la consellera dissident és la «incomprensible urgència» per a aprovar l'informe, contrària a la norma que regula el procediment i els terminis.

Però la crítica principal radica en la qüestió de fons, quan recorda que l'informe del Tribunal de Comptes  ha de ser «un judici estrictament tècnic» sobre l'activitat econòmicofinancera de la Generalitat, en relació amb l'acció exterior i amb "procediments d'auditoria" que proporcionen una «evidència d'auditoria suficient i apropiada». I afegeix els principis que regulen el procediment, que són «objectivitat, imparcialitat, claredat, concisió, equilibri i ponderació», evitant els «judicis de valor o interpretacions sense fonament».

«L'informe aprovat pel Ple», diu la consellera Genaro, «incompleix aquests principis", perquè, «amb les dades de l'informe, no sembla existir una extralimitació de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya en relació amb el seu àmbit competencial». Posa com a exemple que, en moltes ocasions, «es considera irregular un viatge o activitat» a conseqüència de les «declaracions efectuades a la premsa». I afegeix que, «qualificar d'il·legal la totalitat de l'acció, sembla excessiu». Però el més important és que l'informe recull almenys 52 activitats que «constitueixen meres declaracions polítiques o ideològiques i expressió d'opinions, sense cap mena de transcendència econòmica o comptable», diu Genaro, «que ha de ser l'objecte de la funció fiscalitzadora del Tribunal».

El Tribunal de Comptes exposa al començament de l'informe que ha tingut «limitacions» a l'accedir a la documentació, que estava «desordenada» i amb falta de justificants. L'anàlisi de l'informe parla de «debilitats», «irregularitats» i «deficiències», com en qualsevol informe dels que fa regularment aquest tribunal i que acaben generalment amb simples recomanacions d'ajusts a la gestió comptable. És el cas de l'informe anual per a la ciutat autònoma de Melilla del 2018, on es diu, entre nombroses irregularitats, que «el saldo viu del deute de la CA i les seues entitats dependents ascendia a 75.926 milers d'euros» i que «la CA no ha aportat certificacions bancàries dels deutes pendents». L'informe acaba analitzant les recomanacions de l'any anterior, dient que «es posa de manifest que s'han apreciat avenços en relació amb tres d'elles», com és la «millora del sistema de comptabilitat de despeses amb finançament afectat».

Recordem també que aquest tribunal, en segona instància, és el que va exonerar fa dos anys Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i esposa de l'expresident del Govern José María Aznar, del PP, pel «cas Blackstone», la venda d'habitatge públic i social a un fons voltor. Per dos vots contra un, es va resoldre l'absolució de Botella, signada per dos consellers proposats pel PP. Una de les signatures és de la que va ser ministra de Justícia en el primer govern de José María Aznar, Margarita Mariscal de Gante, i l'altra és de José Manuel Suárez Robledano. El vot en contra és de Felipe García, conseller proposat pel PSOE, que va mantindre els arguments del Tribunal de Comptes quan va condemnar en primera instància. La sentència condemnatòria deia que l'operació de venda va ser «lesiva» per al patrimoni municipal i que no va complir els principis de «publicitat, concurrència, transparència i objectivitat» en el procediment.

L'informe del Tribunal de Comptes contra l'acció exterior catalana va donar peu a una denúncia de la Fiscalia. Fa un mes, el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona obria diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i altres nou excàrrecs la Generalitat. Cal tindre en compte que l'article 111 de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que el procediment penal interromp la prescripció de la reclamació civil a tots els perjudicats amb independència de qui haja iniciat l'acció penal, fins que hi haja sentència firme. A més, la Sala de Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha denegat les al·legacions contra l'informe del Tribunal de Comptes. Ja no queda cap eixida.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.