Tal dia com hui del 1999 va morir el compositor Joaquín Rodrigo

per NLV

Efemèrides

Joaquín Rodrigo tocant el piano
Joaquín Rodrigo tocant el piano

El 6 de juliol del 1999 va morir a Madrid el mestre i compositor valencià Joaquín Rodrigo Vidre

Nascut a Sagunt (el Camp de Morvedre) el 22 de novembre del 1901, dia de Santa Cecília, la patrona dels músics, va perdre la vista als set anys, després d'haver contret la diftèria a causa d'una epidèmia. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la música. Rodrigo va iniciar els seus estudis musicals amb nou anys, estudiant solfeig, violí i piano. Amb 16 anys va estudiar harmonia i composició amb professors del Conservatori de València.

Posteriorment es va traslladar a París, on va fer els seus primers treballs de composició: Sarabanda llunyana i Preludi al gall matiner, que daten del 1923. Una de les seues primeres composicions va ser interpretada per l'Orquestra de València. El 1927, seguint l'exemple dels seus antecessors Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enrique Granados i Joaquín Turina, Rodrigo va marxar a París per inscriure's a l'Escola Normal de Música, on va estudiar durant cinc anys, amb Paul Dukas. A París, va fer  amistat amb Maurice Ravel, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Ígor Stravinski i Manuel de Falla i va conéixer la seua futura esposa, la pianista turca Victoria Kamhi, amb la qual es va casar el 19 de gener del 1933. La pianista va ser des de llavors companya inseparable i la seua col·laboradora. Victoria Kamhi era professora diplomada al Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz a Viena, i de Lazare Lévy i Ricard Viñes a París. 

Rodrigo va escriure Sonata d'adeu, per a piano, en memòria del seu mestre Dukas després de la seua mort el 1935. Va continuar els estudis de música a França al Conservatori de la Sorbona, i va treballar també a Alemanya, Àustria i Suïssa, abans de tornar a l’estat espanyol el 1939 i instal·lar-se definitivament a Madrid. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en Braille, el sistema per a cecs, i dictava a continuació l'obra completa, nota per nota, a un copista. Després, procedia a la correcció final en col·laboració amb la seua esposa.

Després d'una difícil temporada a França a causa de problemes personals (falta de treball i penúria econòmica, així com la pèrdua d'un nadó a punt de nàixer el 1939) enmig de la inestabilitat, a causa de la Guerra Civil i l'ambient prebèl·lic de la II Guerra Mundial a Europa, els Rodrigo van creuar la frontera francoespanyola amb unes maletes a les mans, però un tresor en el seu interior: el manuscrit de la seua obra més universal, el Concert d'Aranjuez.

Una obra per a guitarra i orquestra que es va estrenar a Barcelona el 1940 i que el va catapultar a la cúspide de la música espanyola. Va tindre tant d'èxit que va passar a ser considerat el millor compositor espanyol de la postguerra, exercint influència sobre l'evolució de guitarra. Es va crear un lloc a la universitat per a ell (1947), va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1950), se li van concedir la Creu d'Alfons X el Savi (1953); la Creu de la Legió d'Honor (1963) i va ser nomenat membre de l'Acadèmia Llatinoamericana (1968). El 21 de maig del 1996, va obtindre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, la primera vegada que un compositor aconseguia aquest guardó.

El 1998 el govern francès el va honrar amb el títol de Commandeur des Arts et des Lettres, i poc després, va rebre el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la Societat General d'Autors i Editors. També el 1998 li va ser concedida la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i a l'any següent, la Medalla d'Or del Festival de Granada. El Palau de la Música de València va posar el seu nom a la sala de cambra i el conservatori superior de València es diu «Joaquín Rodrigo». Amb el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Rodrigo, la seua filla Cecília va fundar l'editorial Edicions Joaquín Rodrigo el 1989, i va crear la Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation el 1999.

El mestre Rodrigo va morir dos anys després de la mort de la seua dona. Victoria Kamhi havia estat la seua companya inseparable i la col·laboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. Tots dos descansen al panteó familiar del cementiri d'Aranjuez al costat d'una guitarra cubista homenatge a Joaquín Rodrigo de l'escultor Pablo Serrano.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.