Els efectes del sistema neoliberal en la vida de les persones

per Sergi Rodríguez Castelló

Tribuna

Els efectes del sistema neoliberal en la vida de les persones
Els efectes del sistema neoliberal en la vida de les persones

Vivim sota unes regles de relacions econòmiques i socials fixades per un sistema capitalista en evolució que de manera cíclica necessita crisis i se n’aprofita per a poder desenvolupar-se; tant les que són directament provocades per la necessitat del sistema mateix per a poder-se enfortir, com aquelles indirectes o col·laterals, que també són producte del seu poder destructiu i espoliador envers els recursos naturals amb què trenquen l’equilibri del planeta i obre nous perills per a la vida humana. L’actual crisi sanitària i econòmica és fruit d’aquestes darreres regles del capitalisme.

En qualsevol cas, les crisis del sistema capitalista, en diferents formes i orígens, són intrínseques a la seua lògica de desenvolupament: la d’un creixement d’acumulació de la riquesa per a un grup cada vegada més reduït de privilegiats, i del poder real d’aquest per mantenir-la i augmentar-la. Així doncs, la majoria de la població mundial pateix les crisis i està sotmesa a les regles del capital.

Les crisis s’acarnissen en la classe treballadora amb salaris insuficients per al sosteniment familiar, en les persones autònomes de petits negocis, en el contingent de persones aturades en perill d’exclusió, en les que depenen d’una pensió mínima guanyada a força d’haver dedicat la seua vida al treball per poder subsistir, i molt especialment en la joventut, a la qual se la sotmet a una present i futura incertesa laboral.

Els efectes en poden ser més o menys dràstics depenent de les forces polítiques que governen en cada moment en el marc d’aquest sistema. Així, és molt evident que l’eixida de la crisi del 2011 gestionada per les forces de dretes, fou molt més lesiva per als interessos de la majoria social i molt més beneficiosa per a les elits del poder. Les multinacionals, els oligopolis energètics, la banca i les grans riqueses, augmentaren exponencialment els seus beneficis mentre s’empobria dràsticament la majoria social. L’austericidi i les retallades a les necessitats socials foren la fórmula aplicada per la dreta i les seues conseqüències dramàtiques per a la majoria de la ciutadania: augment de l’atur, de l’exclusió social, de la manca d’expectatives de vida digna...

La crisi sanitària i econòmica actual, gestionada amb la presència de l’esquerra al govern de coalició, ha tingut una eixida més marcada en la protecció de la majoria social perquè s’han aplicat polítiques de repartiment just i de protecció de les persones més necessitades. Els ERTO, les ajudes a les petites i mitjanes empreses, l’augment del Salari Mínim, de les pensions segons l’augment de l’IPC, l’aprovació de la Renda Bàsica, etc. són, amb totes les seues limitacions, mesures que han ajudat a superar una situació crítica d’una majoria social. Amb totes les deficiències i insuficiències, és clar que la diferència en la gestió de l’anterior govern de dretes per a eixir de les crisis ha estat ben diferent de la feta per l’esquerra. Així i tot, els grans propietaris dels recursos econòmics (energètiques, banca, multinacionals...) continuen traient-ne profit, i dins d’aquest marc sistèmic, no es troba una eixida realment eficaç i definitiva a les crisis.

Cal, doncs, executar canvis estructurals i radicals que realment donen solucions a un sistema que perjudica greument la majoria social. Cal canviar radicalment de sistema. Cal una banca pública, la propietat pública de les empreses energètiques, la intervenció estatal en el mercat financer i la gestió directa dels serveis públics essencials, per posar-ne alguns exemples, per poder garantir la defensa dels interessos de qui sempre paga les crisis. Cal anar a l’arrel del problema: el sistema capitalista mateix. Cal erradicar-lo per a poder aconseguir una societat realment més justa que tinga com a centre de la seua acció el benestar col·lectiu de la ciutadania.

Al mal anomenat tercer món, el majoritari i més poblat, les conseqüències són molt més dramàtiques. Milions de persones són condemnades a la fam i la misèria. L’espoli postcolonialista, les guerres, els interessos geoestratègics de les grans potències i les deficiències sanitàries, han fet d’aquesta part del planeta un espai de desolació i penúria per a la immensa majoria de la població. Els efectes devastadors de la pandèmia hi són més dramàtics. Sols alguns països que han patit durant segles aquest pes colonial capitalista i que mitjançant revolucions populars han desenvolupat sistemes econòmics i socials de caràcter socialista o, si es vol, d’efectes correctors de les desigualtats heretades, han estat capaços, amb tots els matisos que es vulguen, d’aconseguir societats més igualitàries i justes i de rebaixar dràsticament els nivells d’empobriment sistèmic i augmentar la riquesa col·lectiva, l’educació i la sanitat que ha ajudat a pal·liar els efectes de la crisi pandèmica.

Enfront del pensament únic que desestima la possibilitat de polítiques alternatives fora del marc d’acció capitalista, es fa més necessari que mai reivindicar la possibilitat real i la necessitat vital d’una alternativa socialitzadora del pensament i l’acció política per construir un nou model econòmic i social basat en unes noves relacions entre les persones i el món natural en el qual hem de viure de manera sostenible, equilibrada i respectuosa. La lluita entre un sistema que vol mantenir-se a força de desigualtat, la injustícia i la destrucció de la naturalesa, i un que vol construir-se sobre les bases de la igualtat, la justícia social i la protecció del planeta, continua. El triomf d’aquest últim és una necessitat vital.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.