Tal dia com hui del 1980 un grup d’ultradreta va agredir Manuel Girona, president de la Diputació de València

per NLV

Efemèrides

Manuel Girona
Manuel Girona

L’11 de juliol del 1980 el president de la Diputació de València, el socialista Manuel Girona, va ser objecte d'una agressió física i verbal a l’arribada a la porta de la Generalitat. Els agressors formaven part d'una concentració no autoritzada iniciada a últimes hores del dia anterior per demanar la seua dimissió per «catalanista i traïdor al poble valencià», segons havien escrit en una pancarta col·locada a la façana de l'edifici.

Abans de la seua arribada, Girona va ser prèviament avisat de la presència d'aquests grups i de la possibilitat que algun exaltat atemptara contra la seua integritat física, per la qual cosa es va suggerir que entrara per una altra porta. Tanmateix va descartar aquesta possibilitat, ja que opinava que l'exercici de les seues funcions, càrrec públic per al qual havia estat triat democràticament, tenia el suport la Constitució, i confiava, per tant, que la policia, posada en avís la nit anterior, hi seria per protegir-lo i garantir el degut respecte a les institucions. Els sis agents de la Policia Nacional que llavors protegien l'edifici van ser insuficients per contindre l'allau d'agressors que, amb pals i objectes contundents, es van llançar contra el president, qui no va resultar lesionat. Per contra, una persona que l’acompanyava i alguns números de la policia van patir lesions lleus en intentar protegir-lo dels agressors, «molts dels quals», assenyalava una nota oficial de la diputació, eren «molt coneguts per haver participat en altres ocasions en actes similars».

Després dels violents incidents, Girona va posar en coneixement del governador civil, José María Fernández del Riu, el caire que havia pres la concentració i li va exigir garanties plenes per part de les Forces d’Ordre Públic per al lliure exercici dels drets recollits en la Constitució. El governador va prometre donar solució immediata al problema enviant dos vehicles més de la Policia Nacional per dissoldre pacíficament la concentració no autoritzada. Al voltant del migdia van ser detingudes quatre persones a prop de la Diputació que havien agredit sense motiu a un vianant.

La concentració s'havia iniciat per protestar contra la proposta de la comissió d'Educació, que havia d’aprovar «la publicació de divers material didàctic destinat a la promoció de l'ensenyament del valencià».

Antecedents

No obstant això, les raons de la concentració tenien antecedents menys immediats en la campanya de violència deslligada contra les institucions democràtiques i autonòmiques per grups d'ultradreta l'any anterior durant la campanya a favor de l'autonomia per la via de l'article 151, impulsada pel llavors president del Consell del País Valencià, José Luis Albinyana, i arran de la commemoració del 9 d’octubre, Dia del País Valencià. Grups d'exaltats, que es mostraven iradament com a defensors de la personalitat valenciana enfront de l’«imperialisme català», van agredir i van boicotejar diverses intervencions de la primera autoritat autonòmica, a qui van perseguir en la seua ruta pels pobles. Aquest fet va motivar un tancament d'alcaldes a Quart de Poblet per denunciar aquesta escalada violenta. Dies després van ser agredits l'alcalde de València, Ricard Pérez Casado, i també Manuel Girona, amb motiu de la celebració del 9 d’octubre.

 

Fonts: Jaime Millás, «El presidente de la Diputación de Valencia agredido por manifestantes “ultras”», El País, 1980  /  Viquipèdia

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.