Jove, per a tu no hi ha vacances

per Maria José Calabuig

Tribuna

Jove, per a tu no hi ha vacances
Jove, per a tu no hi ha vacances

 Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Se’ns ha exigit una conducta exemplar durant aquest any, més que a qualsevol altre grup generacional, sempre en el punt de mira. «Estudia, treballa, esforça't, però no celebres, no et retrobes». I així ho hem fet, la majoria de les persones joves hem aguantat, amb la càrrega emocional que això suposa, i hem complit amb les mesures de seguretat, hem sigut responsables i entre totes hem vist com la incidència acumulada del nostre territori baixava, fins a situar-se en una posició envejable per a la resta d’Europa.

Una molt bona situació per a poder gaudir d’un estiu merescut, amb tranquil·litat, sense excessos, almenys així ho pensàvem les meues amigues del poble i jo. Decidim anar-nos-en de vacances juntes, un cap de setmana d’agost, el que ens podem pagar després d’haver treballat tot l’estiu a l’hostaleria, donant classes de repàs o de monitores a l’escoleta d’estiu. Treballs temporals, amb contractes parcials, mal remunerats i encara dona gràcies, ja totes coneixem les escandaloses xifres d’atur que patim i sota les xifres, les persones joves. Seguim sense una regulació que ature aquesta precarietat laboral de la joventut, un marc legislatiu que enfronte les males praxis, la contractació temporal i parcial.

Tot i això, amb ànims de tindre cura de nosaltres mateixes, de la nostra salut mental, ens posem a la recerca d’un allotjament en una platja de la Marina Alta que s’ajuste al nostre pressupost, difícil, però el trobem i de sobte «no es fan reserves a menors de vint-i-cinc anys», sorpreses i molestes seguim buscant, en localitzem un altre «no s’admeten reserves per a grups amb menors de vint-i-dos anys», ja cansades.

-Amigues, açò és adultcentrisme.

És una discriminació cap a les persones joves, plena de prejudicis i que parteix de la creença que la joventut encara no som ciutadanes amb una plena formació, que estem en una fase d’aprenentatge i construcció que només queda completa quan s’arriba a la vida adulta, moment en què màgicament et tornes amb l’ésser exemplar que la societat espera.

Una posició còmoda des de l’edat adulta que no vol entendre que els problemes de la joventut són els problemes de tota la societat. I enfront d'això ens cal recuperar la cohesió social i la solidaritat entre la ciutadania.

-Com han d'anar-se’n les persones joves de vacances si estan totes contagiades? No tenen trellat.

Això just vaig escoltar quan anava camí a fer-me la PCR. En aquest precís moment passava jo, mentre un home d’uns seixanta anys, segurament ja vacunat, feia aquest comentari. Es veu el greuge d’aquesta frase? O siga, que fa més d'un any i mig que estem en pandèmia, cuidant-nos, cuidant-vos, seguint les mesures de seguretat i recomanacions, arriba l’estiu i l’únic grup generacional no vacunat es contagia massivament. És que no us n'adoneu? Una doble culpabilització cap a la joventut que la posiciona com a responsable de la preocupant situació actual.

Hem arribat a un punt en què tinc almenys un parell d’amigues confinades per cada un dels cercles d’amistat. Aquest cap de setmana, cada dues hores, em confirmaven que hi havia alguna més contagiada, esperant la PCR o passant els deu dies de confinament. Totes menors de trenta anys, complint amb les indicacions donades per salut pública i lamentant-se per no haver estat ja vacunades, tot i saber que no evita el contagi al 100%, disminueix els efectes i les conseqüències. Una situació encapçalada, de nou, per l’adulcentrisme, la societat valenciana ens trobem en un dels pitjors moments pel que fa a les xifres d’incidència acumulada i no s’està actuant amb agilitat, d’acord amb la necessitat.

La vacunació per la població jove encara tardarà, en els millors dels casos, un mes. Però ara les joves ja ens hem contagiat i ens tocarà esperar sis mesos més. Aprenem de les nostres veïnes de Catalunya i les Illes Balears on la gent jove ha començat a ser, tot i encara que siga, en una xicoteta mesura una prioritat en la vacunació. O fixem-nos en altres regions europees on el mapa d’incidència acumulada els acoloreix de verd.

Em fa riure quan escolte allò de «la joventut esteu en la flor de la vida». A mi això no m’ho torneu a dir. Acabem juntes amb el maltractament del mercat laboral de les persones joves, fem polítiques públiques que posen al centre la vida de les joves perquè se’ns garantisquen unes condicions que ens permeten desenvolupar els nostres projectes vitals, que ens permeten emancipar-nos, deixeu de criminalitzar-nos i cuidem-nos, desfem-nos de l’adultcentrisme, llavors en parlem.