La FOLC considera que hi ha suficient espai radioelèctric per dur a terme la reciprocitat de mitjans audiovisuals
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana presenta al·legacions per garantir la diversitat lingüística de l'Estat a l'avantprojecte de la llei de l’audiovisual
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.
La FOLC, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, organització que agrupa una seixantena d’entitats culturals, sindicals, educatives i cíviques del País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Catalunya, i la Catalunya del Nord, ha presentat al·legacions al segon Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual amb l'objectiu que garantisca la diversitat cultural i lingüística de l'Estat.
Pel que fa a la reciprocitat televisiva, l'entitat reclama que «totes les Comunitats Autònomes puguen gestionar, si més no, dos canals múltiplex (MUX) i no un de sol com ara (si més no totes les que tenen llengua pròpia diferent del castellà)». Per això, proposa «recuperar la previsió de la llei estatal 22/1999, que va establir que les comunitats autònomes podien tindre dos MUX cadascuna». «Malauradament -continua-, un dels dos MUX disponibles va ser suprimit en el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre del 2014».
La Federació indica que, «segons reconeixen documents oficials, com ara l’informe de la CNMC preceptiu del darrer Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre, del 2019, tant el País Valencià com les Illes Balears disposen de suficient espai radioelèctric per poder disposar de nou d’un segon MUX autonòmic». Un segon MUX que «permetria que la reciprocitat poguera comptar amb tots els canals que emeten cadascuna d’elles i que a més puguen ser tots en HD en el futur».
Respectar la diversitat lingüística de l'Estat
La FOLC recorda al govern espanyol que la Directiva europea de la qual deriva el text anima a «respectar» la diversitat lingüística i «expressa la necessitat de promoure-la». En aquest sentit, assenyala que l'article 8 diferencia «la llengua oficial de l’Estat» de les «llengües oficials de les Comunitats Autònomes» i no garanteix «cap percentatge cap a la llengua catalana ni tan sols la seua mínima presència».
Per això, «a fi de donar unes mínimes garanties a una oferta plurilingüe de cadascun dels serveis de comunicació audiovisual que siguen de cobertura estatal», la FOLC demana que «els articles on s’esmenta la presència de continguts lingüístics incorporen que «els canals televisius, o disponibles a les plataformes digitals, disposen de les distintes versions lingüístiques (doblatge, subtitulació i audiodescripció) que ja existisquen en aquell moment en català (i lògicament també en basc i gallec), adoptant les mesures tècniques oportunes».
L'entitat també vol que es promoguen «amb mesures i percentatges o quotes mínimes (no inferiors a 1/3 del total)» els doblatges, subtitulacions i audiodescripcions en les diverses llengües oficials a l'Estat. I que als webs i altres interfícies de comunicació digital s'incorpore sempre el català i la resta de llengües oficials.
Autoritats «competents»
La FOLC sol·licita que «les comunitats autònomes amb llengua pròpia i les seues autoritats audiovisuals siguen considerades autoritats "competents" juntament amb el govern de l’Estat i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (MNMC)». Per tant, els organismes reguladors autonòmics, «com seria el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o el nou Consell Audiovisual del País Valencià, haurien de ser també membres integrants de l’organisme europeu de reguladors audiovisuals (ERGA)».