La torrencialitat de les rambles mediterrànies augmenta encara que ploga menys

Una investigació de la UV conclou que les avingudes s'han intensificat per l'acció humana

per NLV

Territori

Crescuda del Barranc del *Carraixet d'octubre de 2001 entre els municipis d'Almàssera i Tavernes Blanques. - REMESA UV
Crescuda del Barranc del *Carraixet d'octubre de 2001 entre els municipis d'Almàssera i Tavernes Blanques. - REMESA UV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV), ha demostrat que la torrencialitat de les rambles mediterrànies ha augmentat, malgrat el descens de les pluges, mitjançant un estudi de comparació de les precipitacions registrades en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) entre 1989 i 2018.

Aquest projecte, publicat en un article en la revista «Quaderns d'Investigació Geogràfica», inclou l'anàlisi de més de 800 episodis de pluges i més de 140 crescudes en quatre rambles valencianes, entre elles els barrancs de Poio i del Carraixet, al sud i al nord de València.

Com a conclusió, en la part final del període s'han produït més situacions amb risc, així com que les avingudes s'han intensificat per l'acció humana en reduir la infiltració i augmentar l'escolament superficial i l'erosió, recull la institució acadèmica.

L'anàlisi de les dades de la CHJ, que administra tots els rius valencians excepte les conques del Segura al sud i el Bergants al nord), constata que cada vegada és més freqüent l'aparició d'inundacions derivades de períodes de pluja intensa en períodes menors de temps.

En concret, les pluges presenten més pics d'intensitat al principi de les tempestes, la qual cosa augmenta el risc d'inundació i disminueix la capacitat d'absorció per part de les conques, en produir-se en períodes més curts. Tot això està relacionat amb el context de canvi climàtic.

Així disminueix la quantitat d'aigua de pluja que els aqüífers poden absorbir (més intensitat en menys temps), amb el que aquesta aigua se suma als cabals de la crescuda. A més del Pedrís i del Carraixet, que històricament han provocat inundacions de gran magnitud, també ha analitzat els rius Vernissa i la Rambla de Gallinera, al sud de la província de València i al nord de la d'Alacant, respectivament.

A la caiguda de més precipitacions en menor temps, se sumen factors antròpics dels últims anys que han augmentat el risc d'inundacions. Es tracta de la urbanització de llits de barrancs o zones d'absorció de cabals (provoquen una menor infiltració en el subsòl i l'expulsió d'aigua als caixers en majors volums i menor temps), la qual cosa comporta un augment del cabal en superfície.

Aquest factor produeix un augment d'aquests rierols efímers i un increment en la aridificació dels sistemes fluvials. La aridificació (arrossegament de terres fèrtils i desaparició d'aquestes i de vegetació) provoca una menor retenció de cabals en posteriors crescudes.

El punt de partida era l'estudi exhaustiu dels aspectes clau de la hidrogeomorfología mediterrània en general i de la valenciana en particular, qüestions clau de la conversió pluja-cabal i generació de crescudes en rambles, així com la seua evolució en el context de canvi ambiental. A partir d'ací, l'objectiu era preveure l'aparició d'aquestes inundacions esporàdiques que es produeixen en les rambles, sistemes en la majoria de casos sense sistemes de retenció com a preses i embassaments. Actualment, la legislació europea reconeix l'especificitat d'aquests sistemes i el risc que comporten.

A nivell metodològic, el treball s'ha basat en investigacions prèvies i en les dades del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), un conjunt d'estacions repartides en les conques dels rius de la confederació amb les quals es mesura el cabal i les precipitacions en intervals variables (cada cinc minuts, per períodes horaris, per dies o mesos). Alguns dels esdeveniments de pluja analitzats són els d'octubre del 2000 (més de 500 litres per metre quadrat a València o Castelló), desembre de 2004 o octubre de 2018.

En el seu estudi, la geògrafa ha utilitzat i comparat elements com la precipitació (mil·límetres de pluja per hora), el volum d'aigua acumulat en la conca (en hectòmetres cúbics, un hectòmetre equival a mil milions de litres d'aigua) o els cabals, mesurats en metres cúbics per segon (un metre cúbic equival a mil litres per segon passant per un punt) o litres per segon i quilòmetre quadrat. S'ha centrat en els aproximadament 30 anys d'esdeveniments de precipitació, en l'acumulada, la màxima intensitat, la intensitat mitjana, així com la persistència de la pluja en cada tempesta.