Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La presència de contaminació difusa és situa i podria estar afectant el conjunt del patrimoni natural de l'estat espanyol, segons es desprén de les conclusions de l'informe  «Anàlisi de la contaminació difusa als espais naturals». Els resultats s'han obtingut després d'analitzar més de 49.000 dades extretes de més de 2.500 mostres d'aigua, sòls i sediments.

Aquest document representa la primera anàlisi a gran escala per determinar la presència en el medi natural d'aquesta mena de contaminació, la difusa, que s'acumula a partir d'abundants fonts de contaminació puntual, que inclouen (en un lloc preferent) les deixalles abandonades al camp.

L'estudi suposa un pas més en el treball que duu a terme SEU/BirdLife en aliança amb Ecoembes, per aportar coneixement entorn de l'impacte que suposa l'abandó de fem en la naturalesa, conegut com littering o fem dispers. Ha sigut elaborat per tècnics de SEU/BirdLife en col·laboració amb l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) i l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC).

Perquè els resultats siguen representatius, s'han seleccionat 140 Àrees Importants per a la Conservació dels Ocells i la Biodiversitat (IBA, en el seu acrònim en anglés), de les 469 identificades a l'Estat, amb una distribució homogènia, tant per ecosistemes com per regions, en les quals s'han pres un total de 2.595 mostres diferents.

L'estudi ha analitzat, a nivell químic, la presència de 119 contaminants, triats pel seu alt nivell de toxicitat i el seu potencial efecte negatiu sobre hàbitats i espècies, en aigües, sòls, sediments i femta de rabosa. 94 de les IBA analitzades han sigut declarades Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), dins de la Xarxa Natura 2000; tres situats en Parcs Nacionals (Illes Atlàntiques, Cabañeros i Pics d'Europa); i 29 en parcs naturals, incloent Delta de L'Ebre, L'Albufera de València, Doñana i Mar Menor.

El treball també ha mesurat la presència de meso i microplàstics en les mateixes zones, així com la seua associació amb la presència de fem abandonat en l'entorn. Aquestes anàlisis s'han dut a terme amb la col·laboració de les entitats Paisatge Net, Abocaments 0 i Home i Territori.

En total, s'han analitzat 411 mostres d'aigua, que han donat lloc a 24.249 dades; i 280 mostres entre sòls i sediments, que han generat 16.520 dades sobre contaminants químic-orgànics. D'altra banda, s'ha comprovat la presència de 31 metalls en mostres de sediments i sòls de les 140 IBA, generant 4.340 dades per cada tipus de matriu. Tot això ha suposat l'anàlisi de 49.449 dades.

Així, en aigua, es van trobar contaminants en el 97,1% de les IBA. Tan sols quatre dels espais analitzats estaven lliures de contaminació. Del total de les 140 IBA estudiades, el 22%, és a dir, 32 espais, presenten una suma de més de 5000 ng/L (nanogramos/litre) de contaminants en aigua, la qual cosa indica un fort impacte per contaminació.

Per famílies de contaminants analitzats, els fàrmacs (categoria que inclou a dos compostos clarament associats a la presència humana, cafeïna i nicotina) són els més detectats en aigües. La cafeïna és present en el 74% de les mostres, seguida del valsartán, medicament emprat per a controlar la pressió arterial (44% de les mostres analitzades), l'anticonvulsiu carbamazepina (39% de les mostres analitzades) i el tramadol (33%), analgèsic empleat en tractaments neurològics. Altres fàrmacs d'ús més estés, com el paracetamol (23%) també són habituals, igual que la nicotina (23%).

Els retardants de flama (OPFR, per les seues sigles en anglés), emprats habitualment en productes d'origen plàstic i que arriben al medi natural per la lixiviació, s'han trobat en el 70% de les mostres. També s'ha estudiat la presència de benzofenona, freqüent en productes plàstics i en cosmètica solar. S'ha trobat el seu rastre en el 23% de les mostres.

Els plaguicides s'han detectat en el 57% de les mostres. Els compostos més presents són el clortoluron (24%), el clorpirifós (24%), l'ús del qual va ser recentment prohibit, i el isoproturon (22%). Finalment, s'han analitzat 17 tipus de perfluorados (PFAS, per les seues sigles en anglés), que s'empren en la fabricació de tefló, Gore-*Tex, ceres per a material d'esquiar, espumes anti-incendis, entre altres múltiples aplicacions. D'aquests 17 PFAS analitzats, quatre (PFOA, el PFOS, el PFBA i el PFHxA) s'han trobat en concentracions d'entitat, d'entre el 10% i el 17% de les mostres, depenent del PFAS analitzat.

En sòl, totes les mostres analitzades (140, en total) van detectar algun tipus de contaminant. Atesos els nivells de concentració, 6 de les 140 IBA mostren nivells de risc (superiors a 5000 ng/g.). Així, es detecta presència de 'abocament de fem plàstic. En sòls, el compost més freqüent d'aquesta família és el ppp-TCP, que s'utilitza per a la fabricació de vernissos, laques i com a plastificant, però també com a retardant de flama en la fabricació de poliestiré i termoplàstics. És present en el 45% de les mostres.

També es detecten ftalats, plastificants que s'empren com a additius per a la fabricació de plàstics per a aportar flexibilitat, i que poden trobar-se en una gran gamma de productes. Dels analitzats, el 4-nonilfenol (NP) és el més ubic, trobat en un 21% de les mostres.

L'informe constata una elevada incidència dels hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH, en les seues sigles en anglés), detectats en un 71% de les mostres. La seua presència indica el vincle de la IBA amb zones on hi ha abocaments de petrolis o crema de combustibles fòssils associats a agricultura, trànsit o activitat industrial, entre altres.

Quant als plaguicides, és ressenyable la presència de clorpirifós (27% de les mostres), d'ús molt estés fins a la seua prohibició en 2020, en alguns casos incomplint els estàndards ambientals fixats per la normativa.

Respecte a les 140 mostres de sediments, el perfil de contaminació és similar al dels sòls i, de nou, l'estudi no troba ni una sola IBA de les 140 analitzades sense presència d'alguna mena de contaminant. 27 de les IBA analitzades presentaven valors superiors als de risc, 5.000 ng/g.

Mentrestant, els plastificants es detecten en el 43% de les mostres de sediments analitzades i resulten ser la família de compostos amb concentracions més altes; els OPFR es van detectar en el 40,7% de les mostres analitzades; i hi ha una incidència generalitzada de PAH, en el 85% de les mostres analitzades.

Respecte als plaguicides, els més predominants són els organoclorats, encara que destaca la presència organoclorats com HCBD (24% de les mostres), també associat a la presència de residus pneumàtics, entre altres.

Les anàlisis químiques de sòl i de sediment revelen la persistència en el mitjà de productes en desús des de fa dècades. És el cas dels Bifenilos Policlorados (PCB) i dels pesticides organoclorats (els coneguts DDT). Així, en sòls i sediments, els vestigis de DDT es detecten en fins a un 80% i fins a un 75% de les mostres respectivament. Quant als PCB, els compostos analitzats arriben a detectar-se fins al 69% de les mostres analitzades en sòls; i en el 33%, en sediments.

Finalment, i en relació als metalls pesants, es troben en nivells anormalment alts, i per damunt dels llindars associats amb un risc ambiental, en almenys 13 (9.4%) de les IBA estudiades.