Tal dia com hui del 1521 els agermanats van prendre el castell de Xàtiva

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1521 els agermanats van prendre el castell de Xàtiva
Tal dia com hui del 1521 els agermanats van prendre el castell de Xàtiva

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací. 

El 14 de juliol del 1521 els agermanats van prendre el castell de Xàtiva

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir al Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tindre cap repercussió més enllà d’aquests territoris (llevat d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tindre com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana i una forta reducció dels drets del poble valencià.

La revolta s'emmarca dins d'una sèrie de convulsions europees vinculades a la primera crisi del sistema feudal. Els analistes històrics moderns mostren discrepàncies sobre si la revolta de les Germanies va ser una «primera revolució moderna» o un alçament retardatari i feudalitzant contra l'europeisme modernitzador de Carles V. De fet, la complexitat de l'anàlisi deriva del fet que la revolta de les Germanies va contindre diverses lluites paral·leles: la dels menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana; la dels camperols contra els senyors, i la de la diversitat musulmana contra l'uniformisme cristià. 

A la ciutat de València, el moviment es va radicalitzar i els primers líders més moderats (Llorenç, Caro, Sorolla i Montfort) foren substituïts per altres líders amb caràcter més bèl·lic (Urgellés, Estellés, Peris i Borrell). L'objectiu dels primers líders no era altre que controlar el sistema municipal per desenvolupar un millor govern: sanejar les arques públiques, reduir l'emissió de deute públic, etc., però, en engegar-se els processos bèl·lics, es van veure desbordats i fora de lloc. Ràpidament, es van desvincular del moviment, al qual estaven afegint-se altres estrats socials més radicals amb interessos ben diferents i contraposats als de la burgesia de la capital valenciana.

Vicent Peris, de Sogorb i veí de València des del 1517, va esdevindre cap principal del moviment de les primeres germanies valencianes que van tindre lloc entre 1519 i 1523. Eren temps de revoltes populars en què la pesta, la fam i l’encariment del cost dels productes més bàsics feien augmentar el descontentament popular. Peris, velluter d’ofici, fou membre de l’anomenat Junta dels Tretze, organisme format per la gent del poble i d’oficis com blanquers, teixidors,... per tal de reformar el govern municipal i disminuir el valor dels censals del poble. 

Peris va participar als primers avalots contra la noblesa i es va incorporar al cos armat de Joan Llorenç, que va eixir de la capital valenciana cap a Xàtiva. El 1521 Peris va destacar per prendre per la força de les armes el castell de la ciutat ajudat pels agermanats. En aquella batalla el capità va resultar ferit de mort i Vicent Peris va prendre el comandament. Després d'una dura lluita amb intervenció de canons, va ocupar el castell el 14 de juliol. 

Va aplegar una milícia important i va partir en observació de les forces del virrei, Diego Hurtado de Mendoza, que es trobava prop de Gandia. Prenent la iniciativa, va provar de bloquejar a Gandia el virrei, que es va refugiar a la vila. El duc, deixant-se aconsellar pels seus, va decidir presentar batalla refiat de la seua cavalleria i dels canons que duia. Peris va acceptar la lluita en veure les primeres maniobres, i es va acostar a la vila amb algunes peces d’artilleria. El primer foc artiller va ser favorable als agermanats, i el virrei irat va intentar una resposta amb 200 cavalls, que foren rebutjats pels homes de Peris molt ben dirigits. El contraatac encara fou més clar pels agermanats, que dispersaren la infanteria enemiga i es quedaren els canons. El virrei va haver de fugir amb més de 200 morts i molts ferits a l’esquena. Així, Peris va obtindre la seua primera victòria com a dirigent i va entrar triomfador a Gandia. Va manar batejar els moros de la vila i va expulsar molts castellans, que tot i haver lluitat pels agermanats a Castella, havien vingut al País Valencià per lluitar a favor del virrei.

Mentre que la burgesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defensaven la revolució als camps de batalla. Aquesta desunió va provocar la caiguda ràpida de la revolta i sols a una setmana de la gran victòria a Gandia, la Junta dels Tretze dimitia, i als tres mesos la ciutat de València es va rendir al rei. Peris, després de fer-se fort uns mesos a Xàtiva, va tornar a València disfressat, per provocar-hi una nova rebel·lió. La seua presència, en ser revelada al poble, va motivar una gran concentració d’entusiasme. Però seguidament va arribar la resposta, un exèrcit de 5.000 homes precedit pel governador, els jurats i el marqués de Zenete, l’atacaren a la seua casa, on després d’una defensa aferrissada, el marqués va morir. Incendiat l’edifici pels qui l’assetjaven va haver d'eixir de l'edifici i va ser pres i esquarterat. Era el 19 d'octubre del 1521. Tots els seus béns foren confiscats, el seu cap va ser clavat al portal de Sant Vicent i el seu braç dret el van dur a la picota d’Ontinyent. Vicent Peris ha estat mitificat com un heroi popular que va lluitar a favor dels drets del seu poble.

Únicament Xàtiva i Alzira van quedar sota domini agermanat. Es va produir un rebrot de la rebel·lió, aquesta vegada acabdillada per un misteriós personatge conegut per l'Encobert, i que es feia passar per l'infant Joan, fill dels reis Catòlics. Aquest nou líder va aconseguir vincular la ja agònica revolta únicament amb el component social més pobre, completament diferent dels impulsors de la crisi: les elits camperoles locals, els prohoms locals, la xicoteta oligarquia, comandes de l'orde de Montesa, etc., que únicament tenien al cap una revolució política, però no social. En aquesta segona fase, l'àmbit d'acció de la Germania es va limitar a l'Horta de València, Alzira i Xàtiva. Després de l'assassinat de l'Encobert a Burjassot el 19 de maig del 1522, a mans de dos dels seus seguidors per a cobrar la recompensa oferta pel virrei, i la caiguda de Xàtiva i Alzira el desembre del 1522, es va produir la derrota definitiva dels agermanats.

 

Fonts: «Vicent Peris: Cap de les germanies», Lluitadors  /  Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia