Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Els tribunals espanyols han tramitat 3.658.530 procediments de separació i divorci, tant consensuats com no consensuats, i 4.754 de nul·litat matrimonial. El total, 3.663.284 expedients judicials de dissolució matrimonial des de l'aprovació de la primera Llei el divorci a Espanya en 1981 i fins a 2020, segons ha informat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). D'aquesta manera, s'han registrat 86,8 dissolucions per cada 1.000 habitants.

En la Comunitat, el nombre de procediments ascendeix a 424.496: 57.353 separacions no consensuades; 77.876 consensuades; 118.639 divorcis contenciosos; 170.004 divorcis de mutu acord; i 624 nul·litats.

Des de 1939 fins a 1981, l'única dissolució possible del matrimoni era la mort o declaració de defunció o la nul·litat (canònica en la majoria dels casos), que no és pròpiament una dissolució sinó la desaparició del vincle matrimonial amb efectes retroactius.

Va ser l'entrada en vigor de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, la que va tornar a permetre a Espanya el divorci com a causa de dissolució del matrimoni mitjançant la modificació del Codi Civil.

Amb posterioritat, va haver-hi altres dues fites legals: la Llei 15/2005, de 8 de juliol, que va eliminar la separació com a requisit previ indispensable per a l'obtenció d'una sentència de divorci i va fixar, tant per a separacions com per a divorcis, un termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni per a poder presentar la demanda, en la qual ja no havia d'especificar-se la causa. Aquesta llei va establir també que no seria necessari el transcurs del termini de tres mesos en cas de risc per a la vida, la integritat física o moral i per a la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills.

Finalment, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària va preveure la tramitació de determinats processos de separació i divorci davant notari.

La reforma de 2005 va convertir les separacions en residuals

Les dades posen de manifest com, a partir de 1983 i fins a 2005, el nombre de separacions va superar al de divorcis en cada exercici. L'aprovació de la Llei 5/2005 va invertir la situació i, en simplificar-se els tràmits del procés de divorci, des de 2006 les separacions es van convertir en un procediment residual.

De les 82.340 separacions de 2004 es va passar a 55.640 de 2005 i a les 14.158 de 2006. En aqueixos mateixos anys, els divorcis van passar de 52.591 en 2004 a 93.615 en 2005 i a 141.317 en 2006.

A més, entre 1981 i 1995, separacions i divorcis eren en la seua majoria processos contenciosos. Des de 1995 per a les separacions i des de 1999 per als divorcis, les dissolucions matrimonials de mutu acord van tendir a ser predominants.

Descens per la crisi econòmica i durant la pandèmia

El nombre total de processos de dissolució matrimonial per any, des de 1981, va experimentar el seu màxim en 2006, el mateix que el nombre de dissolucions. per 1.000 habitants. Des de 2007, s'aprecia una important caiguda, possiblement a conseqüència de la crisi econòmica, segons apunta el CGPJ.

En 2010 les dades s'estabilitzen i, entre 2015 i 2019, s'aprecia un nou descens, encara que més suau. A més, el CGPJ apunta que la disminució en el nombre de processos de dissolució en 2020 pot atribuir-se als efectes causats per la crisi sanitària del Covid-19.

A més, la comparació entre el nombre de matrimonis i de dissolucions (incloses les notarials) mostra com en 2020, per primera vegada en la sèrie històrica, les segones van superar als primers, fet que pot també atribuir-se a la pandèmia.

En termes absoluts, Catalunya (671.582), Andalusia i Madrid (523.205) són les comunitats que més procediments han tramitat. Mentre que, segons la taxa per cada 1.000 habitants, lidera el rànquing Canàries, amb 120,5 procediments per cada 1.000 habitants; Illes Balears, amb 109,2; i de nou Catalunya, amb 100,7.

Les Illes lideren la taxa per cada 1.000 habitants

Segons explica el CGPJ, l'elaboració de l'estudi ha requerit complementar les dades estadístiques recopilades des de 1995 pel Servei d'Estadística Judicial del CGPJ amb els dels exercicis anteriors, fins a 1981, provinents de les Memòries del CGPJ. Les dades de 1981 corresponen als últims quatre mesos de l'any.

A més, per a l'elaboració de l'estadística per territoris, s'ha tingut en compte que les dades corresponents al període 1981 a 1988 provenen de les antigues Audiències Territorials, mentre que els del període 1989 a 2020 són dades recaptades dels Tribunals Superiors de Justícia.

Per tant, per a l'elaboració de l'estadística completa (des de 1981 fins a 2020) s'han imputat als Tribunals Superiors de Justícia de Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia, Navarra, País Basc i La Rioja els corresponents a les audiències territorials d'Albacete, Burgos, Pamplona i Madrid, realitzant un repartiment proporcional amb les dades provincials de 1995 a 2000.