Descobreixen enterraments infantils del segle XIII en les excavacions de la muralla islàmica de València

per NLV

Territori, Cultura

Descobreixen enterraments infantils del segle XIII a la muralla islàmica de València
Descobreixen enterraments infantils del segle XIII a la muralla islàmica de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Les excavacions arqueològiques i la rehabilitació de la muralla islàmica que l’Ajuntament de València duu a terme a la plaça de l’Àngel, al barri del Carme, han tret a la llum uns 15 metres de la volta superior del vall cobert, o fossa de la muralla; un tram de paviment original del segle XI, de la mateixa època constructiva que la mateixa muralla, i enterraments infantils del segle XIII. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que «la intervenció en la muralla islàmica és el projecte patrimonial més important de la ciutat en tota l’època de la democràcia i, probablement, amb anterioritat».

Tello s’ha congratulat d’una intervenció «que no para de donar-nos sorpreses, que no para d'aportar informació interessantíssima de la nostra ciutat i reforça la bona idea que va ser apostar per aquest projecte perquè podem esclarir moltes coses de la nostra història». Per a Tello, «ja fa temps que l’equip d’arqueòlegs ens va dir que, en breu, tindríem troballes molt interessants», en referència a aquestes.

En aquest sentit, la regidora ha avançat que «ens hem trobat amb una sèrie de soterraments de xiquets entre la muralla i la barbacana. Això no estava previst. Les teories arqueològiques apunten que són troballes del segle XIII i que correspondrien a la població musulmana que, atés que la ciutat estava assetjada per les tropes de Jaume I, no podria eixir a soterrar els morts fora de les muralles i aprofitaven aquesta zona protegida entre la muralla i la barbacana per dur a terme els enterraments infantils».

El vall cobert

La regidora ha informat, igualment, de l’aparició del vall cobert de la muralla, «la volta que es va fer el segle XV sobre l’antiga fossa i a través de la qual es van canalitzar les aigües residuals de la séquia de Rovella, que es va decidir cobrir amb una volta per evitar les olors». Fins al moment, s’han localitzat uns 15 metres de la volta superior del vall cobert, que es troben en molt bon estat de conservació. Pròximament es procedirà a l’excavació de l’interior de forma que s’hi puga vore de forma completa.

Ja en època cristiana, el vall cobert, o antiga fossa de la muralla, va perdre la seua funció defensiva i passà a ser un col·lector urbà que s’alimentava de la séquia de Rovella i de la séquia de Favara. També era habitual que el veïnat utilitzara el vall com a abocador i llançara fem i animals morts, per la qual cosa el Consell de la ciutat mantenia vigilància contínua i imposava sancions als infractors. A més, l’últim dissabte del mes es deixava córrer l’aigua de la séquia de Rovella per netejar el caixer, arrossegar les deixalles i evitar les males olors. Amb el pas dels anys, i per evitar les molèsties, es va optar per cobrir el vall amb una volta per garantir el pas de l’aigua i poder construir damunt noves edificacions.

Les restes localitzades corresponen a aquesta canalització, que va estar en funcionament fins a l’inici de la construcció de les clavegueres modernes, a finals del segle XIX. Aquest col·lector, que ja ha estat localitzat també en altres punts de la ciutat, podria permetre la recuperació d’objectes abandonats al llarg dels segles.

Paviment del segle XI

En l’excavació també s’ha localitzat paviment original del segle XI, format per una capa de terra i grava compactada, que ha aparegut al nivell del pas de ronda que recorria en paral·lel a tota la muralla per la zona d’intramurs. El paviment, que és de la mateixa època que la muralla, es conservarà i restaurarà i quedarà visible en el projecte museogràfic definitiu.