Fer comarca per fer país

per Julio Huerta

Veus

Fer comarca per fer país
Fer comarca per fer país

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L’espai físic constitueix el medi on l’ésser humà desenvolupa la seua existència. Com a éssers socials que som necessitem formar part d’una comunitat, sentir-nos part d’un territori. Crear aquest sentiment de pertinença i d’estima pel territori en el qual habites no és una qüestió fàcil i depén de diversos factors, com ara la política, l’estructura econòmica, la societat civil o la cultura. Com diu Adrià Bessó al llibre Mirades sobre l’Horta Sud, la successió de comunitats humanes pertanyents a diferents cultures que es produeix al llarg dels segles dins un mateix espai aporta, entre d’altres, diverses formes d’entendre el territori o la convivència entre les persones. Aquestes aportacions han perviscut durant segles fins a arribar al moment actual en l’Horta Sud, on ja des de l’època romana les diferents civilitzacions que han habitat l’espai comarcal han anat deixant les seues empremtes que, sense cap dubte, han aportat els trets que configuren la personalitat de la comarca.(1)

Un dels reptes col·lectius dels valencians està en el pla d’una nova cultura territorial, administrativa i política, amb la implantació d’una governança territorial multinivell que comporte l’establiment d’una escala supramunicipal més eficient (2). En els últims anys s’han fet passos importants en aquesta línia, gràcies a l’aprovació de la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de Mancomunitats. Ara, les mancomunitats existents estan començant a adequar-se a la llei, però encara queda molt de camí per recórrer fins a assumir i fer realitat els principis de subsidiarietat i racionalitat administrativa, que permetrien oferir serveis més eficaços i millorar el resultat de la planificació de les polítiques públiques, així com entendre que la subsidiarietat no acaba al municipi sinó que cal incloure la societat civil en totes les esferes per ser més racionals en la prestació de serveis i projectes.

Per altra banda, en l’annex de la llei de mancomunitats es defineixen els municipis que conformen l’Horta Sud, mantenint la divisió comarcal històrica, social i administrativa existent de vint municipis, recollida pel professor Eugenio Burriel l’any 1971 en el llibre La huerta de Valencia: zona sur. Estudio de geografía agraria, i on el Túria marca la separació comarcal entre el nord i el sud de València.

Són molts els historiadors, mestres, arxivers, lingüistes, periodistes, cronistes o geògrafs que, des de la seua reconeguda trajectòria professional, han documentat la nostra comarca, la memòria de les nostres arrels i els principals reptes de futur. En l’annex II del llibre Mirades de l’Horta Sud, publicat per la Fundació Horta Sud en 2005, Francesc Martínez dona alguna de les claus per a entendre la nostra comarca i els diferents interessos polítics per dividir-la. I és que l’Horta Sud és actualment la comarca industrialitzada més poblada del País Valencià i el tercer territori valencià amb més població després de València, Alacant i Elx, amb gairebé 469.785 habitants. Açò suposa un 18% de la població de la província i aproximadament un 10% de la població total de la Comunitat.

En els últims 50 anys la vigorosa societat civil de l’Horta Sud ha treballat aquest sentiment de pertinença i estima per la nostra comarca. Les associacions s’han anat estructurant en els últims anys en diferents plataformes per a la seua coordinació comarcal, com Fundació Horta Sud, Guaix Coordinadora Comarcal d’Escoles en Valencià, Foro Empresarial de l’Horta Sud, Coordinadora Comarcal de Falles de l’Horta Sud, Federació Comarcal de Bandes de Música, Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de l’Horta Sud, Scouts, Esplais, Associacions Veïnals, Cases de Joventut, Per l’Horta, Xarxa d’Entitats pel Patrimoni, etc., i des de 1982 va adquirir dimensió administrativa amb la creació de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud.

Malgrat el treball fet per la societat civil i pels 20 municipis de la comarca per a cohesionar el territori i treballar socialment a la seua població, des de fa uns anys la Generalitat Valenciana, sense tindre cap base legal ni demanda per part de cap entitat ni realitat de cap mena, està utilitzant la divisió comarcal de l’Horta Oest, segons una proposta de demarcacions territorial, com tantes altres, però que no s’ha aprovat mai en cap organisme administratiu.

Des de diferents entitats comarcals s’han presentat diverses demandes i mantingut reunions amb conselleries, direccions generals, Acadèmia Valenciana de la Llengua i grups polítics representats a les Corts Valencianes, sol·licitant que la Generalitat Valenciana deixara d’usar aquesta subdivisió comarcal i que el tinguera en compte a la futura Llei de comarcalització.

L’acció conjunta de la societat civil i dels poders públics municipals els últims 40 anys ha generat una modernització en tots els àmbits, un augment de la cohesió social i un creixement econòmic a la nostra comarca. Són molts els reptes de futur que haurem d’afrontar de forma conjunta els 20 pobles de l’Horta Sud i la seua societat civil. Reptes que no podrem afrontar de forma dividida: la mobilitat a la comarca; les infraestructures viàries dissenyades pel Ministeri o per a la capital sense tindre en compte els municipis; la inversió en equipaments sanitaris i educatius; la revitalització dels nuclis urbans com a espais habitables; l’enfortiment del comerç local; posar fi al model expansiu de grans infraestructures de comunicació i traure més rendiment a la xarxa actual; recuperar l’Albufera i connectar els Parcs i Espais Naturals en una xarxa verda; compaginar el creixement amb la conservació de l’horta, solucionar el problema de les inundacions dels barrancs...

Cal que aprofitem i coordinem el treball fet per les diferents administracions, empreses i associacions per definir el futur que serà a l’Horta Sud.

 

(1) F. Martínez Sanchis: L’Horta Sud, una regió urbana en creixement, Mirades sobre l’Horta Sud, Fundació Horta Sud, Torrent: 2005.

(2) J. Sorribes Monrabal: La Regió Metropolitana de València. Quin model de governació?, Quaderns de l’Horta, Fundació Horta Sud, Torrent: 2011, p. 2.