Tal dia com hui del 1834 es va abolir la Inquisició

per NLV

Efemèrides

Francisco de Goya, «Auto de fe», 1814-16
Francisco de Goya, «Auto de fe», 1814-16

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 15 de juliol del 1834, a l'inici de la Regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la reina Isabel II -que era menor d'edat-, el govern liberal moderat de Francisco de la Rosa va aprovar un decret la disposició primera del qual deia: «Es declara suprimit definitivament el Tribunal de la Inquisició».

L'anomenat Sant Ofici enfonsava les seues arrels en el mètode penal inquisitorial de l'Església medieval i la seua concreció en la Inquisició Pontifícia del 1231 creada pel papa Gregori IX per combatre l'extensió d'heretgies com ara el catarisme. Encara que va ser introduïda a la Corona d'Aragó al segle XIII, la Inquisició Espanyola va ser creada pels Reis Catòlics el 1478 i era un instrument al servei del poder reial. El Sant Ofici va perseguir conversos, moriscos, luterans, erasmistes, bruixes... La Inquisició va exercir un fort control de les mentalitats mitjançant la persecució de tots els comportaments considerats contraris a la moral catòlica i a la censura de les publicacions. 

La irrupció de la Il·lustració va crear l'atmosfera necessària perquè diversos estats europeus aboliren les respectives inquisicions. La primera meitat de segle XVIII, a l’estat espanyol es van dur a terme centenars d'autos de fe i cent onze persones van ser cremades, mentre que durant la segona només quatre persones van ser condemnades a la foguera. Era evident que, a finals del segle XVIII, el Sant Ofici s'havia convertit en gairebé una relíquia.

Caldria la invasió francesa i la decidida voluntat de Napoleó, seguidor de les idees racionalistes i anticlericals de la Revolució, perquè es dissolguera aquest tribunal. El primer a abolir el Sant Ofici espanyol va ser l'emperador francés el 1808 mitjançant els anomenats «decrets de Chamartín». Bonaparte no només va suprimir la Inquisició, també el feudalisme i la major part de les ordes religioses, un fet que va donar llum verda a la desamortització dels seus béns.

Cinc anys més tard, el 1813, en «la banda espanyola», els diputats que van formar les primeres Corts democràtiques de Cadis van decidir la seua abolició per una raó molt concreta: perquè la Inquisició havia condemnat públicament, anys enrere, la revolta popular contra la invasió francesa. Per als parlamentaris, el Sant Ofici estava compost per col·laboracionistes i traïdors a la pàtria. 

La Inquisició, però, no va desaparéixer definitivament. Quan Ferran VII va recuperar el tron un any més tard, el 1814, va ordenar-ne la restauració, ja que era un magnífic instrument per al control polític dels dissidents. 

El Tribunal del Sant Ofici va tornar a operar lliurement durant els sis anys següents, fins que el general asturià Rafael del Riego es va rebel·lar a Sevilla el 1820. Novament, la Inquisició va ser abolida, durant els tres anys següents. Fins que el pèndol de la història va tornar una altra vegada el poder a Ferran VII.

El rei, però, no la va tornar a restaurar a plena capacitat, però de facto va continuar operant sota la fórmula de les Juntes de Fe, tolerades a les diòcesis pel monarca. Unes Juntes de Fe que van tindre el trist honor d'executar l'últim heretge condemnat de la història. Va ser el mestre d'escola Gaietà Ripoll, executat per garrot vil a València el 26 de juliol de 1825. Ripoll va ser acusat d'haver ensenyat els principis deistes, una filosofia religiosa que deriva l'existència i la naturalesa de Déu de la raó i l'experiència personal en lloc de fer-ho per mitjà de la fe, la tradició o la revelació directa.

L'execució de Gaietà Ripoll va provocar un gran escàndol a tot Europa, pel règim despòtic que pervivia encara a l’Estat. Tanmateix, el Sant Ofici va sobreviure fins després de la mort de Ferran VII, el seu gran protector.

 

Fonts: Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia