Theodor Kallifatides: «La meua feina és escriure sobre els altres»

Galaxia Gutenberg ha publicat recentment en català de l'escriptor grec 'El passat no és un somni'

per NLV / ACN

Cultura, InfoLlibres

Theodor Kallifatides: «La meua feina és escriure sobre els altres»
Theodor Kallifatides: «La meua feina és escriure sobre els altres» | Pere Francesch

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L'escriptor grec resident a Suècia Theodor Kallifatides assegura que la seua feina és escriure sobre els altres. Kallifatides ho fa en alguns dels seus llibres des de la seua perspectiva i la primera persona: «Intente descriure't a tu, i no el que pense sobre tu», afirma en una entrevista. Kallifatides ha escrit al llarg de la seua carrera una quarantena de llibres de ficció, assaig i poesia traduïts a diversos idiomes, i Galaxia Gutenberg ha publicat en català Una altra vida, encara, Mares i fills i el més recent El passat no és un somni, traduïts per Montserrat Camps. 

Kallifatides, que ha estat aquests dies a Catalunya visitant diverses llibreries, va nàixer a Grècia l'any 1938 i va emigrar a Suècia l'any 1964, on va començar la seua carrera literària. A més de publicar uns 40 llibres, ha traduït del suec al grec a grans autors com Ingmar Bergman i August Strindberg, i del grec al suec a Giannis Ritsos o Mikis Theodorakis. El passat no és un somni va rebre el Premi Nacional grec de Literatura Testimonial l'any 2013, i Una altra vida, encara, el premi Cálamo 'Extraordinari 2019'.  

L'escriptor diu que quan escriu un llibre sobre la seua família, com a El passat no és un somni, no és un problema per a ell que siga autobiogràfic, però quan parla d'un poble i de persones com el professor o els alumnes assegura que es manté en segon pla. «Estic allí, però no com a mi mateix», apunta. 

L'autor explica que agafa distància en el moment de descriure la gent perquè, diu, no se situa a si mateix per davant quan descriu una persona. Creu que al lector no li importa saber què pensa ell tota l'estona, sinó conéixer la veritat d'una persona. També creu que és important que els lectors traguen les seues pròpies interpretacions del que lligen que poden ser diferents a les de l'escriptor. «Jo no cree o fantasiege coses, sinó que explique què em passa a mi, però el més interessant és quan una persona forma part de la meua experiència i crea la seua pròpia idea dels meus llibres».

Kallifatides assenyala que no és «un escriptor d'escola», sinó que escriure ha sigut la seua «forma d'existència. Quan tenia fins i tot cinc anys havia d'escriure el que em passava, i així ha sigut fins ara». De fet, recorda quan tenia cinc anys i el seu poble estava ocupat pels alemanys i una persona va fer una broma sobre ells i els alemanys van decidir executar-lo en públic. La presència a les execucions era obligatòria. «La meua mare tenia 27 anys en aquell moment i em va agafar de la mà per veure l'execució», afegeix. Tants anys després l'autor recorda la mirada de l'home executat i la mà de sa mare agafant-lo. 

Assegura que no vol crear impressions, ni tampoc crear fantasies. «El que m'interessa és anar a casa, escriure sobre aquesta reunió i que algú altre tinga una idea de qui eres tu i no de quin tipus de persona soc jo. La meua feina és escriure sobre altres. Escric sobre mi mateix, però indirectament perquè jo estic allà». 

L'autor impregna les seues obres de fets quotidians: «És tot el que tenim cada dia de la nostra vida... crec que no tenim molt més, potser el cel». A Kallifatides li interessa narrar «tots els conflictes, problemes, alegries, les decepcions i totes les penes del dia a dia. Això és el que m'interessa perquè crec que és l'única cosa que els altres estan interessats a llegir».

Entre els autors que més l'han impactat en cita d'espanyols com ara Federico García Lorca, Cervantes, Unamuno, Fernando Aramburu o Juan Cruz.