Diguem no!

per Pilar Medrano Lujan, portaveu de Pense Pensions Dignes

Veus

Diguem no!
Diguem no!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El moviment pensionista està expectant davant la reforma que els mitjans de comunicació ens han venut com un èxit de consens entre el govern, patronal i els anomenats «agents socials», una reforma «progressista» que enterra l'augment anual del 0,25% i pel qual els i les pensionistes vam perdre poder adquisitiu des de la reforma neoliberal de 2013 del govern del PP fins al 2018.

Els canvis aprovats, concretament la revalorització de les pensions amb l'IPC, ja els havia aconseguit el Moviment pensionista amb la seua lluita al carrer, fet determinant de la caiguda del govern de Rajoy (PP) amb la moció de censura del 31 de maig i 1 de juny de 2018, que va suposar la revalorització de les pensions. Des d'aleshores, segons l'IPC (Índex de preus al consum), també s'havia paralitzat el factor de sostenibilitat que suposava una minva de la pensió, que podia arribar en una dècada fins a un 30% i que ara desapareix.

Es garanteix el principi de separació de fons de la Caixa de la seguretat social, amb una transferència a través dels Pressupostos Generals de l'Estat d'un 2% del PIB, però ¿què passa amb el dèficit provocat amb despeses impròpies (reconegudes pel mateix ministre) de 103 mil milions d'euros, segons el Tribunal de Comptes; 500 mil milions d'euros, segons el sindicat Comissions Obreres, i 800 mil milions d'euros, segons Economistes enfront de la crisi? És imprescindible fer una Auditoria dels comptes de la Seguretat social, tal i com demana la COESPE (Coordinadora estatal en defensa del Sistema públic de pensions), aquesta petició que presentarem el proper 16 d'octubre, al parlament espanyol, amb totes les signatures recollides, hi podeu participar en la plataforma Change.org enaquest enllaç. També ens han donat suport a les mocions presentades, nombrosos ajuntaments de tot l'Estat, així com parlamentaris dels parlaments valencià i espanyol.

Amb aquestes dades queda clar que la finalitat de la reforma de les pensions no és que hi falten diners, és un pla estratègic la finalitat del qual és reduir les aportacions al sistema públic de pensions en benefici dels plans privats de pensions (encara que en aquesta primera part de la reforma no se'ns comunica), la privatització de les pensions suposa un mos suculent per a les entitats bancàries i companyies d'assegurances.

De fet, el que pretén el govern després de l'estiu és la segona part de la reforma, com ja va anunciar el ministre, crear un «mecanisme d'equitat intergeneracional» és a dir una retallada, en tota regla, del Sistema Públic de Pensions i que afectaria els propers pensionistes, el grup més nombrós, els baby boomers (la generació nascuda entre finals dels anys 50 i mitjans del 70).

Encara que s'equipara la pensió de viduïtat per a les parelles de fet, l'extensió del dret a cotització per a tots els programes de formació (beques), la millora dels convenis especials de cuidadors familiars de persones en situació de dependència, no es deroga el contingut de la reforma 2011, del president Zapatero que va resultar ser la primera gran retallada als drets de la classe treballadora com l'augment de l'edat de jubilació als 67 anys, la minva de la pensió en augmentar el període de càlcul de 15 a 25 anys.

En definitiva, les despeses en pensions no són el problema, el problema són els ingressos, una recaptació insuficient a causa d'uns sous baixos i d'un atur juvenil, el més alt d'Europa, de prop del 40%. Per què s'obstina el govern espanyol a començar la casa per la teulada? Per què volen perllongar la vida laboral, mitjançant incentius que van fins a 12.000 €? Només en alguns sectors privilegiats allargaran la vida laboral, però els sectors menys afavorits, a dures penes les persones aguanten i aguantaran fins a la jubilació real, ara 66 anys, si no han cotitzat 38 anys i 6 mesos. Les condicions laborals han empitjorat d'ençà de la crisi de 2008, això sense comptar que les persones majors de 50 anys, quan es queden a l'atur difícilment troben feina i han de jubilar-se forçosament abans de l'edat de la jubilació real.

Per això, resumint i emulant el nostre cantant de Xàtiva, Raimon,

  • DIGUEM NO a la reforma de les pensions pactada a esquena del Moviment Pensionista que no contempla la pensió mínima de 1.080€, segons la CARTA SOCIAL EUROPEA.
  • DIGUEM NO al “MECANISME D'EQUITAT GENERACIONAL”, que el ministre Escrivá pretén impulsar en la segona part de la reforma de les pensions.
  • DIGUEM NO a la RETALLADA del SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS.
  • DIGUEM NO a la creació dels PLANS PRIVATS DE PENSIONS D'EMPRESA, en detriment del Sistema públic de pensions.
  • DIGUEM NO al PACTE DE TOLEDO, que suposa una RETALLADA dels DRETS de la CLASSE TREBALLADORA

Perquè considerem que no podem quedar amb els braços plegats, des de la COESPE, us animem a unir-vos a la CONCENTRACIÓ a VALÈNCIA que tindrà lloc el proper dimecres 21 de juliol, a les 19 hores, a la plaça de Manises.