Orígens del futbol a Castelló de la Plana: el Cervantes i el Castàlia

Tot va començar, a principis del segle XX, a l'esplanada del Tir de Colom, un recinte al sud de la capital de la Plana

per Manel Carceller

Societat

Sport Club Castàlia, el degà del futbol castellonenc, el 1922
Sport Club Castàlia, el degà del futbol castellonenc, el 1922

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El 20 de juliol del 1922 es va fundar el que avui coneixem com a Club Deportivo Castellón, anomenat Club Esportiu Castelló en valencià. Per a la gran majoria el Castelló, i avant! Però aquella història futbolística venia de dècades abans. Tot va començar, a principis del segle XX, a l'esplanada del Tir de Colom, un recinte al sud de la capital de la Plana. Per a la gent de les classes populars, dedicades majoritàriament a l'agricultura, allò era vist quasi despectivament com un estrafolari «joc de la patà», on el públic seguia dempeus els partits. 

En el llibre ...Y fuimos albinegros, el periodista José Luis Tirado explica que el primer equip constituït que va existir a Castelló van ser l'Sport Club Castàlia, format per joves fills de propietaris agrícoles o de professionals liberals, és a dir de «senyorets», fundat el 1912, que jugava al seu camp de la carretera de València, que era un simple descampat, on ara està el grup Cardona Vives. Després va aparèixer el Deportivo Futbol Club, un altre equip de «senyorets», que tenia com a porter un personatge conegut com el rei Pepet. Eixe és potser l'origen per a referir-se a l'antigor de ser del temps del rei Pepet. El Deportivo jugava al camp de l'Armelar, en el terreny que actualment forma la plaça del Pare Jofré i el sector contigu a l'Hospital Provincial. 

A més del degà i del segon club citat, al Castelló de les dues primeres dècades del segle XX es van crear l'Obelisco, el Regional FC, el Ribalta, l'Sport Castellonense, i el Tetuan, format per soldats del regiment. Alguns col·lectius futbolístics, com el militar que hem esmentat, van ser de vida efímera com ara el Victòria, el Castelar, el Comercial FC o l'Internacional FC. Tot aquell desplegament de grups esportius va originar el 1919 la creació d'un comité per a organitzar un campionat local castellonenc.

El Cervantes Futbol Club el 1919, club guanyador del primer campionat
local, amb el porter Alanga, amb la samarreta republicana en franges
horitzontals.

Cervantes Futbol Club

Però el club que constituïa un cas a banda era el Cervantes Futbol Club, format per treballadors del comerç i obrers de les escasses fàbriques locals, joves que no tenien diners per a pagar quotes de soci i taxes per a jugar en la lligueta local. Amb un sentit de solidaritat interclassista, el Centre Republicà, denominat oficialment el Centro Instructivo de Unión Republicana, radicat al carrer de Ruiz Zorrilla, que representava el moviment polític hegemònic a Castelló, es va fer càrrec de la gestió econòmica del Cervantes. Tal com explica l'historiador Gerard Llansola, «el Centre Republicà era una societat que jugava un paper molt destacat a l'hora d'establir i de mantenir el compromís dels estrats humils de la població amb el partit» (Republicanisme, identitat popular i hegemonia municipal, p. 99). 

Per això la primera samarreta de l'equip estava formada per les tres franges de la bandera espanyola republicana, roig, groc i morat. En una imatge del 1919, quan el Cervantes va guanyar el campionat local, podem veure uns jovenets equipiers amb la samarreta republicana, a ratlles verticals, i el porter en horitzontals. L'escut del club era un cercle format per quatre seccions, que representaven un baló i un estel blanc sobre fons verd –a la part superior– i la senyera catalanoaragonesa i un castell sobre camp verd –a la part inferior. Aquell equip guanyador estava fomat per Alanga, López, Varella (Nelo), M. Sos, Gallego, Queral (Cap de sigle), Vicent Sos (Sentet), Enrich (Fornero), Gimeno (Gallo), Francesc Sos (Manobre) i Pinto I.

L'equip dominant del futbol a Castelló al principi del segle XX era l'Sport Club Castàlia, fins als inicis de la dècada dels anys 20, i a partir d'ací va ser el Cervantes el que se'n va portar la palma com a club principal. Al setembre del 1919 es va anunciar la creació de la Federació Valenciana de Futbol. Després de la celebració de la lliga local, que durava des del setembre fins al gener, els dos principals equips castellonencs van iniciar els desplaçaments a València o per ciutats de Catalunya. Aquell campionat del 1919 el va guanyar el Cervantes, però en el del 1920 el triomf va ser per al Castàlia. El 28 de febrer del 1920, el Cervantes FC, incorporant una estrella blanca al pit sobre una samarreta verda, es va enfrontar amb els reserves del Futbol Club Barcelona, que va visitar Castelló amb el porter Ricard Zamora. La derrota enfront del Barça va ser per 1 a 3. Un mes després, el 25 de març del 1920, el Cervantes va derrotar el Castàlia per 2 a 1, en una victòria de prestigi, i a la nit va partir cap a Barcelona per a enfrontar-se a l'Europa. 

Al març del 1921, la Federació Valenciana de Futbol va triar el Cervantes FC de Castelló, com a campió regional, per a representar els equips valencians en la semifinal del campionat estatal, que s'havia de jugar a Múrcia, on va perdre enfront del Levante Futbol Club d'aquella ciutat per 1 a 0. El Cervantes i el Castàlia van participar en els primers campionats regionals de futbol, organitzats per la Federació Valenciana.