Benicarló acull un curs sobre arqueoastronomia que mostra el coneixement dels fenòmens celestes en l'antiguitat

El Centre Cultural Convent de Sant Francesc (MUCBE) és la seu d'aquesta activitat formativa

per NLV

Territori, Cultura

Benicarló acull un curs sobre arqueoastronomia que mostra el coneixement en l'antiguitat dels fenòmens celestes
Benicarló acull un curs sobre arqueoastronomia que mostra el coneixement en l'antiguitat dels fenòmens celestes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La Diputació Provincial de Castelló, l'Ajuntament de Benicarló (el Maestrat) i la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana han organitzat un any més el curs estival que des del 2005 té com a seu el Centre Cultural Convent de Sant Francesc (MUCBE) de Benicarló, aprofitant la vinculació de la ciutat amb els ancestres ibèrics que van habitar les actuals restes arqueològiques del poblat del Puig de la Nau.

Sota el títol d'«Arqueoastronomia i antiguitat» i dirigit pels doctors Arturo Oliver i Juanjo Ferrer, la formació que tindrà lloc el 19 i 20 de juliol compta amb el suport científic del Servei de Recerques Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació, el grup de recerca Antiqua de l'UJI i el Vicerectorat de Recerca i Transferència.

L'esdeveniment atreu anualment un públic interessat en la divulgació històrica i serveix d'activitat formativa a l'alumnat universitari i fins i tot com a actualització de coneixements a professionals de l'ensenyament en diferents nivells. El contingut del curs d'enguany relaciona els estudis de la prehistòria i la història de l'antiguitat amb l'arqueoastronomia.

L'arqueoastronomia és una ciència que combina els estudis astronòmics i els arqueològics. La seua aplicació ajuda a descobrir el coneixement i la comprensió que els nostres avantpassats tenien sobre els fenòmens celestes i fins a quin punt influïen en les seues vides la posició i el comportament dels astres. El seu contingut s'aproxima al comportament humà que va donar origen al pensament cosmològic i religiós i com es pot seguir a través del registre arqueològic en molts dels jaciments de les diverses cultures del Pròxim Orient i del Mediterrani.

Després de la inauguració oficial, el dilluns 19 a partir de les nou hores, el professor de recerca de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, Juan Antonio Belmonte Avilés serà l'encarregat d'impartir la primera conferència amb el títol «L'arquitectura celeste: del megalitisme als nostres dies». A continuació, el professor Juan José Ferrer Maestro, catedràtic d'Història Antiga i professor emèrit de la Universitat Jaume I de Castelló, parlarà sobre «La invenció del cel: astrologia i cosmogonia mesopotàmiques».

Durant la tarda, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Llull García, intervindrà amb la conferència sobre «Astrònoms, horòlegs i astròlegs a l'Egipte faraònic i grecoromà». L'última de les activitats de la primera jornada consistirà en una visita al Puig de la Nau de Benicarló i el Puig de la Misericòrdia de Vinaròs.

La jornada del dimarts s'iniciarà amb la conferència titulada «Catasterismes: mitologia grega sobre el saber astronòmic», a càrrec del catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid, David Hernández de la Fuente. Després, el professor de la Universitat de la Laguna i investigador adscrit a l'Institut d'Astrofísica de Canàries, César Esteban López, impartirà la conferència «Evocant cels oblidats. Elements astrals en la religiositat ibèrica».

En la sessió de vesprada, l'investigador de l'Institut de Ciències del Patrimoni de Santiago de Compostel·la (Incipit-CSIC), César González García, parlarà sobre «El cel cau sobre els nostres caps! Els Celtes i el cel». El curs serà clausurat per la investigadora de l'Institut de Ciències del Patrimoni de Santiago de Compostel·la (Incipit-CSIC), Andrea Rodríguez Antón, que oferirà la conferència «Doneu-me una groma i conquistaré el món! Astronomia i poder en el paisatge romà».