Quasi un 30% de la població valenciana va estar en risc de pobresa o exclusió social el 2020

Un 10,7% de ciutadans té molta dificultat per arribar a fi de mes i més del 36% no pot anar una setmana de vacances

per NLV / EP

Societat

Assistència de Save the Children | Pablo Martí
Assistència de Save the Children | Pablo Martí

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El percentatge de població valenciana en risc de pobresa o exclusió social (AROPE) es va situar en el 29,3% el 2020. A l'estat espanyol, aquest índex va pujar l'any passat  a causa de la pandèmia 1,1 punts fins a col·locar-se en el 26,4%, la dada més elevada des del 2017, segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Cal recordar que la taxa AROPE es construeix amb tres variables: el risc de pobresa, la baixa intensitat en l'ocupació (tots dos referits a ingressos del 2019), i les mancances materials.

D'acord amb les dades facilitades per l'INE, els ingressos mitjans per persona al País Valencià van ascendir a 11.332 -per davall de la mitjana estatal, de 12.292-; la taxa AROPE va afectar el 29,3%, superior a l'indicador de l'Estat, i el risc de pobresa es va situar en el 24,6.

L'enquesta revela igualment les dificultats econòmiques que pateixen part de les llars del nostre territori. El 36,1% dels valencians no pot permetre's anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any i una xifra similar -el 36,8%- no té capacitat per afrontar despeses imprevistes.

A més, es registra un 14,4% que té retards en pagaments relacionats amb l'habitatge principal o en compres a terminis i un 10,7% presenta molta dificultat per arribar a final de mes.

Ateses les mancances materials, l'únic dels tres indicadors en el qual es poden veure els efectes de la pandèmia, a la fi de l'any 2020 hi havia en tot l'Estat un 7% de la població en aquesta situació, 2,3 punts més que l'any anterior, la dada més elevada des del 2014.

Es considera que una persona pateix mancances materials severes si es compleixen almenys quatre d'aquests nou elements: no pot anar de vacances almenys una setmana a l'any; no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; no pot mantindre l'habitatge a una temperatura adequada; no té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 750 euros); ha tingut retards en el pagament d'hipoteca o rebuts en els últims 12 mesos, o no pot permetre's un cotxe, un telèfon, un televisor o una rentadora.

«Fort impacte de la pandèmia en la infància»

Per la seua banda, Save the Children ha alertat que, al País valencià, un 34,8% dels xiquets i xiquetes estan en risc de pobresa o exclusió social. En total, segons l'ONG, més de 310.000 menors hi estarien en una situació de pobresa, la qual cosa suposa un augment de més del 2,4% respecte a les dades de l'any anterior.

L'organització assenyala també que en el percentatge del 29,3% de població en general en risc de pobresa o exclusió social suposa una diferència de més de cinc punts amb les dades de població menor de 18 anys, «un fet que torna a situar la infància com un col·lectiu especialment vulnerable enfront de la pandèmia».

Save the Children considera rellevant l'increment de xiquets i xiquetes menors de 18 anys que hi ha vivint en pobresa severa, que puja d'un 13% a un 14,1% a l'estat espanyol. Al País Valencià, aquesta taxa ha augmentat del 14,9% al 19%, la qual cosa implica que ara hi ha vora 170.000 xiquets i xiquetes en aquesta situació, quasi 38.000 més que fa un any.

Per combatre la pobresa infantil, aquesta organització proposa millorar l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que hauria d'estendre's a joves extutelats i reforçar la quantitat de la prestació en les unitats de convivència amb fills i filles menors d'edat a càrrec. El director, Rodrigo Hernández, ha indicat que, encara que en aquest últim any s'han produït «passos importants», el desplegament d'aquesta ajuda està sent «massa lent per pal·liar les necessitats d'un nombre important de llars, especialment després dels estralls de la pandèmia».

En aquest sentit, calcula que al País Valencià a penes 31.000 llars han rebut l'IMV, de les quals només 19.000 tenen xiquets i xiquetes a càrrec. En total, 33.720 xiquets i xiquetes serien beneficiaris d'aquesta prestació.

Finalment, entre les mesures que proposa per alleujar aquesta situació, figuren augmentar els recursos disponibles i especialitzats en el sistema de serveis socials; garantir les mesures que afavorisquen l'adaptació d'horari i reducció de jornada laboral per a la cura de xiquets i xiquetes durant la pandèmia; continuar incrementant les places per garantir un accés universal progressiu a educació infantil de 0 a 3 anys, prioritzant els xiquets i xiquetes en situació de pobresa o exclusió social, i ampliar el parc d'habitatge públic de lloguer social com a manera de fer front a les crisis residencials derivades de desnonaments o impagaments.