El qüestionat Tribunal de Comptes acaba mandat sense perspectives de renovació

Compromís i altres set formacions demanen al Congrés espanyol que investigue el partidisme i el «biaix ideològic» d'aquest òrgan en la causa contra excàrrecs catalans

per NLV / EP

Política

El qüestionat Tribunal de Comptes acaba el seu mandat sense perspectives de renovació
El qüestionat Tribunal de Comptes acaba el seu mandat sense perspectives de renovació

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

El Tribunal de Comptes conclourà mandat aquest divendres, 23 de juliol, sense que existisquen a curt termini perspectives per a la renovació dels seus consellers i en plena polèmica per la causa que ha obert contra excàrrecs de la Generalitat de Catalunya pels diners públics suposadament desviats per promocionar el procés secessionista, la qual cosa ha fet que diversos partits i el mateix govern espanyol qüestionen el fiscalitzador.

La renovació del tribunal que presideix María José de la Fuente requereix un consens entre el govern de coalició i el PP, com a primer partit de l'oposició, ja que els candidats necessiten el suport de 210 diputats. Un pacte que ara sembla complicat.

El tribunal, que ja va condemnar diversos alts càrrecs, entre ells l'expresident Artur Mas pel finançament de la consulta sobiranista del 2014, té oberts expedients contra més de 30 excàrrecs del govern català pel presumpte ús irregular de fons per a l'acció exterior i per al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat. En aquest procediment, els reclama una fiança global de 5,4 milions d'euros en concepte de responsabilitat comptable.

Compromís i altres formacions demanen al Congrés que investigue aquest tribunal

Compromís, ERC, Junts, el PDeCAT, el BNG, la CUP, Bildu i Més País-Equo consideren que l'òrgan ha pogut incórrer en «irregularitats» i demanen la creació al Congrés d'una comissió d'investigació sobre la «neutralitat política» del tribunal en l'acompliment de la funció d'enjudiciament de la responsabilitat comptable. Volen que s'aclarisquen les «connexions i vinculacions personals dels consellers i la seua incidència sobre el principi d'independència», així com la «naturalesa política de les acusacions» que s'han dirigit contra els independentistes catalans.

En definitiva, exigeixen que el Congrés determine si el Tribunal té «legitimitat» i «competència» per dur a terme aquests procediments per responsabilitat comptable, amb quins «límits» ha de desenvolupar la seua funció jurisdiccional, i si ha actuat amb «biaix ideològic».

També han criticat el Tribunal de Comptes les dues parts del govern de coalició. La titular d'Igualtat, Irene Montero, es va mostrar partidària d'«eliminar» totes les causes obertes en aquest òrgan contra polítics independentistes, i l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, va dir que són «pedres en el camí del diàleg» que cal «llevar». Fins i tot Sánchez va posar l'accent que una de les conselleres va ser ministra amb José María Aznar, en al·lusió a Margarita Mariscal de Gante.

A més, el govern espanyol ja ha donat a entendre que l'Advocacia de l'Estat no preveu sumar-se a les exigències del Tribunal de Comptes al·legant que, si efectivament va haver-hi desviament de diners públics, serien fons de la Generalitat de Catalunya, no de l'Administració General d'Estat.

L'independentisme ha carregat contra la institució qualificant-la d'«inquisició». Gabriel Rufián la va definir de «quiosquet de 40 famílies reaccionàries que estan manant 80 anys en aquest estat».

Per la seua banda, el PP, Vox i Ciutadans ha rebutjat els atacs al Tribunal de Comptes, i avisen que, després dels indults, és «molt complicat» pensar en un acord per a renovar els òrgans constitucionals en el que queda de legislatura. A més, com la composició actual d'aquestes institucions procedeix dels anys de majoria del PP, aquest encara el domina en bona part.

El Tribunal de Comptes, un altre òrgan caducat

La legislació estableix que els 12 consellers que conformen el tribunal han de ser triats pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquens (210 diputats). El seu mandat té una duració de nou anys i els elegits designen al seu torn el president i els responsables de les dues seccions.

La Presidència de l'òrgan fiscalitzador es renova cada tres anys entre els consellers. Per això, aquest mandat, que va arrancar el 2012, va començar amb Ramón Álvarez de Miranda al capdavant de la institució i ara el lloc l'ocupa María José de la Fuente.

Aquesta institució s'unirà així al llistat d'òrgans pendents d'acord i el mandat del qual ja ha caducat: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.