Fundació del Castellón Futbol Club, l'equip dels treballadors i dels republicans

El 26 de juliol del 1922, al camp de la carretera de València, el flamant Castellón Futbol Club va jugar el primer partit de la seua història

per Manel Carceller

Societat

L'equip del Castellón Futbol Club el 1922
L'equip del Castellón Futbol Club el 1922

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

L'any 1922 va ser un any fonamental en la història del futbol castellonenc. Podríem dir que la creació de l'equip del Castelló va ser una decisió imposada als jugadors del Cervantes Futbol Club, amagant-los la iniciativa. Els directius van decidir presentar les fitxes dels futbolistes, signades sense nom de club, amb el nou nom de Castellón Futbol Club, el 20 de juliol del 1922. Alguns jugadors, com ara Gallego o el defensa Vicent Martínez es van considerar enganyats i van abandonar l'equip acabat de nàixer. Martínez, anomenat «El Salao», finalment es va reintegrar al Castelló. Cal dir que l'adopció del nom oficial de la ciutat va ser finalment aprovada en una junta dels socis del Cervantes, i acceptada pels mateixos jugadors del club, que eren els qui formaven el nou planter.

El 26 de juliol del 1922, al camp de la carretera de València, el flamant Castellón Futbol Club va jugar el primer partit de la seua història, enfront de l'actualment denominat Football Club de Sète 34, un equip de la ciutat del sud francés que fins al 1928 va ser denominada Cette. El Sète va ser campió de la Lliga del Sud-est de França durant set anys consecutius, des de la creació de la competició el 1920 fins al 1926.

L'alineació castellonenca, que va perdre per 1 a 2, estava composta per Alanga, Martínez, Planchadell, Doménech, Queralt, Vicent Sos, Marcos, Francesc Sos, Aliaga, Varella i Agramunt. Després del debut, la directiva va cercar un preparador de prestigi per al Castelló, i va proposar a Agustí Sancho, natural de Benlloc, que aprofitant les vacances entrenara el nou equip. Sancho, el mig centre de la Unió Esportiva Sants i –des del 1917– del Futbol Club Barcelona, era el primer valencià que va jugar en la selecció espanyola, als Jocs olímpics d'Anvers. Sancho formava part del Barça que es va proclamar campió d'Espanya, en la temporada 1921-22. El jugador no únicament va aportar nocions de joc, sinó que va jugar en el segon partit de l'equip albinegre, que va guanyar per 3 a 1 contra el Castellonense Futbol Club. A l'agost d'aquell any de la fundació es va crear una secció d'excursionisme, i més endavant una de ciclisme i una altra d'atletisme, i això justifica que la denominació que es va consolidar fora la de «Club Deportivo Castellón» i no únicament Futbol Club.

Elements d'identitat: samarreta i escut

La primera samarreta que es va pensar per al nou club castellonenc, però que mai no va ser exhibida, era de ratlles verticals taronja (símbol del fruit de la terra), blaves (pel cel) i verdes (pels camps). La proposta estètica, certament agosarada i complexa, mai no va prosperar. A bon segur també es va optar pel pragmatisme i l'economia.

La indumentària dels jugadors del partit fundacional dels castellonencs va ser la samarreta blanca, els pantalons negres i els mitjons blancs, a la part baixa; i negres, en la part alta, amb dues ratlles blanques. Cal dir que era la mateixa indumentària del València, i també seria un any després, el 1923, la del Club Deportivo Villarreal. Potser l'estètica blanc-i-negra la podríem considerar com una curiosa singularitat futbolística nacional valenciana. La segona samarreta de Castelló era de color verd, i es va utilitzar durant l'enfrontament amb el València en el campionat regional d'aquell any 1922 fundacional.

La primera versió de l'escut, que va ser dissenyat pel jove artista Tomàs Colon, va incorporar l'escut provincial –el castell sobre un camp verd, del qual partien els quatre pals rojos de la senyera catalanoaragonesa, que tècnicament s'anomenen pals. L'escut original del Castelló FC respon a la forma que en heràldica s'anomena escut suís, és a dir té forma triangular curvilínia amb la boca superior bicòncava, que és típic de les poblacions de la Confederació Helvètica. La tipologia original va ser modificada per Tomàs Colon per adaptar millor la figura de l'àguila a la part superior, dins una forma convexa.

Per a refrendar l'explicació sobre la identitat de l'origen del Club Deportivo Castellón, vull aportar una explicació de José Luis Tirado, Josety, en funció d'historiador albinegre: «El modesto equipo de los trabajadores contó con la ayuda del Centro Republicano para seguir adelante y, tras escalar cada peldaño con firmeza y pasar de Cervantes a CD Castellón, se convirtió en poco tiempo en el primer club de la capital, muy por encima de todos aquellos clubs de "señoritos" que sirvieron para iniciar el fútbol en Castellón, pero que no pudieron calar, con la fuerza del Cervantes y luego del CD Castellón, en el corazón de las gentes sencillas de nuestro pueblo» (...Y fuimos albinegros, p. 46).